Molts vianants no entenien què passava divendres passat davant l’ajuntament, on hi havia força gent. Passava que Mataró celebrava el festival Dies de Dansa i ho feia exhibint, a diferents espais del centre històric, diferents propostes de dansa, entre les que van destacar les de la casa, les de gent de Mataró.Va obrir foc la companyia de joves ballarines de la factoria de la Sala Cabañes eN movimeNt que va representar davant l’ajuntament algunes escenes quotidianes. Quasi mig miler de persones van aturar-se a mirar les quatre joves locals i una de les convidades del dia, vinguda del Japó.
Ocupant espais de carrerDesprés d’aquesta primera parada, el festival va anar passant per alguns dels diferents espais de carrer que s’havien disposat pel centre oferint diferents propostes artístiques. Al darrera de l’ajuntament, a la Plaça de Santa Maria, a la plaça de la Muralla o al Fossar Xic s’hi van poder veure diferents propostes, no sense algun imprevist que es va haver de salvar sobre la marxa. El gruix de gent es va mantenir tot i que la de davant de l’ajuntament va ser l’actuació amb més públic de totes. Però com dèiem, els grups locals van ser els més esperats i els que tenien més claca pròpia, si bé els convidats també van centrar l’interès de la gent que fer l’itinerari.
De trànsit als hip-hoperosLa flor i nata de la dansa local van actuar. Cita obligadam perquè la paguem entre tots la companyia Trànsit de Maria Rovira que va actuar al Fossar Xic. També en la línia notable que acostumen van tornar a triomfar els joves del Sound System Dance Crew que són autèntiques estrelles del gènere. I a les antípodes d’això i el moviment el minimalisme de Neil Harbisson i Montse Ribas o el que és el mateix ‘Kinetophobia’ que van exhibir un espectacle molt minimalista a Santa Maria.
Al mapaDies de dansa va passar amb nota el seu segon any a la ciutat i tot apunta a la seva consolidació, que seria un grata notícia. No en va es tracta d’un festival transversal que se celebra a diferents ciutats d’Europa i l’Estat i que a Catalunya té en Barcelona, Sitges i Mataró com a seus. Una mena d’expressió col·lectiva de la ciutat que reivindica la dansa com a aposta i els seus grups com a factoria. En temps de retòrica sobre “posar Mataró al mapa”, aquest Dies de dansa s’ha de cuidar. I millorar? També.