Divendres de la setmana passada començava la programació de teatre i dansa al Monumental. Des d’ara i fins al desembre hi haurà el cicle “Els llenguatges teatrals” que inclou cinc espectacles, a més de lectures dramatitzades, col·loquis i d’altres activitats complementàries. I ja es pot dir que l’inici d’aquesta nova temporada ha estat sonat, perquè l’ha protagonitzat ‘El rey’, un text d’alt voltatge escrit i dirigit per Alberto San Juan i interpretat per ell mateix, acompanyat per Luis Bermejo i per Guillermo “Willy” Toledo.
Cultura i festa
‘El rey’ és la cinquena producció de Teatro del Barrio, una cooperativa nascuda el 2013 al barri de Lavapiés de Madrid i que allà gestiona una sala de les anomenades alternatives. La seva finalitat declarada és utilitzar la cultura i la festa per canviar la realitat imperant i, sobretot, qüestionar radicalment la política, l’organització social, l’economia, l’art i, en general, tot allò que caracteritza les formes de dominació del capitalisme contemporani. Les obres teatrals prèviament creades en només tres anys són exemples significatius d’aquest propòsit: ‘Marca España’, repàs humorístic a l’actualitat política; ‘Autorretrato de un joven capitalista español’, relat subjectiu de les indecències dels bancs; ‘Las guerras correctas’, dramatització sobre el tema dels GAL; i ‘’Ruz Bárcenas’, que aborda la corrupció en el PP.
Paròdia documentada
La proposta d’ara, amb ‘El rey’, consisteix en una crítica ferotge a la figura decrèpita del monarca Juan Carlos I. Desmunta la crònica oficial del paper jugat per la corona en la presumpta recuperació de la democràcia a Espanya i posa en evidència la seva subordinació al poder econòmic còmplice del franquisme, per garantir-ne la continuïtat.
La posada en escena d’Alberto San Juan és d’una gran sobrietat. Utilitza un tractament de paròdia descarnada, però s’allunya de la caricatura amb pretensions realistes. I encara que es mogui en el terreny de la ficció, fa servir moltes dades certes, així com declaracions reals dels personatges que hi fa aparèixer. A gairebé tots els aplica una ració intensa de reprovacions, en un exercici que acaba sent una mixtura de farsa i teatre-document amb voluntat política.
El còctel resultant, que és vidriol pur, està servit amb tota la intenció per un trio d’actors de la talla d’una casa de pagès. Tots tres, amb un passat comú a la companyia Animalario, tenen també una dilatada trajectòria als escenaris i als platós. I amb l’ofici, la gràcia i el desvergonyiment que hi posen, aquest muntatge de ‘El rey’ amb què el Teatre Monumental ha volgut donar el tret de sortida de la temporada estable, ha fet l’efecte de ressonar com una tronada. Potent.
