Pocs jugadors sortits del juvenil del Mataró han aconseguit darrerament passar a ser una peça clau dins l’equip del C.E.Mataró. Víctor Cardona ho ha fet, però això no li fa perdre la humilitat. Considera que el què va cridar l’atenció de Miguel Álvarez per fer-lo debutar, va ser el seu treball i il.lusió. La mateixa amb la qual emprèn, amb només 21 anys, la seva primera aventura lluny del poble que l’ha vist créixer, Arenys de Munt. Precisament en aquesta petita població ens atèn, el dia abans de marxar cap a València, on vestirà els colors blaugrana del “segon” club de la ciutat.
Va a un equip que històricament ha rivalitzat amb el València...
Sí. Jo vaig arribar allà pensant que era com un filial, i d’això res, al contrari... El projecte d’aquesta temporada, consisteix en no gastar molt, però intentant competir per pujar a primera. I a més volen guanyar diners venent jugadors, com alguns que ja han traspassat a primera.
Ara mateix, jo vaig a treballar i a guanyar-me un lloc a l’equip. Jo hi he anat, a part dels diners i pel fet que seré professional, sobretot per l’aspecte esportiu. Ja es veurà, però sempre penso que tant de bo tingui sort i encara pugi més amunt, i si és a primera millor.
Li han dit què esperen del seu fitxatge?
M’han dit que jo hi vaig per jugar d’interior esquerra, perquè el Moha, que és el que estava jugant, torna a l’Osasuna, club que l’havia cedit. També hi havia un noi que no comptava massa per l’entrenador, pel que m’han fitxat a mi per cobrir aquest lloc. M’han comentat que estarien molt pendents d’aquesta posició, ja que aquest any no havia anat massa bé. En principi, ocuparia tota la banda ofensiva, seria com un interior-extrem; més o menys on jugava al Mataró.
Arriba amb la mateixa il.lusió que el dia que va pujar al primer equip del Mataró?
És una mica diferent, ja que llavors pujava del juvenil, i ara han estat ells els que m’han vingut a buscar. Si m’han fitxat és per alguna cosa, el que passa és que jo ara haig de demostrar perquè m’han fitxat. Vaig a guanyar-me un lloc com sigui.
Veient la temporada que ha fet, aquesta no deu haver estat l’única oferta que li ha arribat.
No, la veritat és que he tingut vàries ofertes, però la millor ha estat la del Llevant.En vaig tenir confirmades de 2ªB, per exemple de Terrassa i Gramanet, i altres de 2ªA que només eren rumors. Al final, la millor, tant esportivament com econòmicament va ser aquesta, que es va tancar el febrer, encara que no ho vam confirmar fins al maig, ja que no sabíem com s’ho prendria l’afeccionat groc i negre.
Creu que hi ha tingut molt a veure l’explosió golejadora d’aquesta temporada?
Crec que sí, i més jugant d’extrem com ho he fet aquest any. Abans jugava de
pivot, on és més difícil marcar gols, però jugant d’extrem, una posició que ja havia ocupat abans, he fet nou gols. Diuen que el gol no ho és tot, però al final és el que queda marcat...
La fitxa se li deu haver quintuplicat...
O més. Ja que passo de cobrar uns diners sense viure d’això, a ser professional. Encara que molta gent digui que no, també marxes pels diners, però sobretot per la millora esportiva.
Un jugador del Mataró, Porrera, ja havia fitxat, ara fa quasi 70 anys pel Llevant. Sembla que aquell cop no va sentar massa bé a l’afició, però en canvi aquest cop no ha estat així, oi?
La veritat és que he rebut molt de suport de l’afició, sobretot del Frente Andaluz. El cert és que estan molt contents i em desitgen molta sort. Jo també estic molt content amb la gent de Mataró.
Si hagués fitxat pel Terrassa? Es veuria diferent, sobretot perquè al Llevant pujo de categoria. Si hagués anat al Terrassa, encara que hagués estat per interessos tant econòmics com esportius ja que són un equip que busca sempre l’ascens, no s´hagués vist tant bé.
Ha de deixar moltes coses per acceptar aquesta oferta?
Sí, aquí hi deixo els amics, la nòvia, la família, els avis... Excepte la meva mare, que en principi ve amb mi. La gent que m’aprecia m’ha d’entendre, ja que encara que, per exemple a la meva nòvia li sap greu, ella ho entén i està contenta de veure que puc tirar endavant en el món del futbol.
Creu que l’interès del Llevant dóna a veure que era el millor jugador de la plantilla?
No, la veritat és que no. El que passa és que era el més jove de l’equip i m’ha sortit una bona temporada, això si que hi té a veure. La salvació ha sigut per tots els companys, jugadors com Pacheco, Robert o Vicente... entre tots hem fet una gran temporada.
Ara que ja està fora, com veu el fet que de tota la plantilla se’n renovin només quatre o cinc?
La veritat és que no n’estic massa al corrent, però no ho veig massa bé. Crec que haurien d’haver renovat a l’equip base, encara que tampoc sé si no han renovat perquè tenien millors ofertes.
S’ha comentat oficialment que Sauras no ha acceptat l’oferta que li ha fet el club.
Jo crec que no es valora prou la gent de casa. En el meu cas, crec que m’han valorat quan he marxat. La veritat és que econòmicament es valora més la gent de fora que la de casa. Penso que sense els jugadors de casa, l’afició animarà igual. Però, el Frente, per exemple que eren els que sempre ens animaven, se sentien molt identificats amb els jugadors d’aquí, el Vicente, el Pacheco, la plantilla que va pujar i la d’aquest any. Crec que si les coses van bé animaran igual, però costarà una mica més.
Creu que un exemple com el seu pot fer veure als directius que a vegades el millor està a casa?
Sí, el que passa és que aquí és molt difícil donar oportunitats a la joventut. A l’Argentina si veuen que amb 18 o 19 anys un noi té possibilitats de jugar, ja el posen. Aquí, en canvi, és molt difícil que ho facin, i crec que s’haurien de donar més oportunitats als joves.
LA SEVA TRAJECTÒRIA A MATARÓ
El seu ascens ha estat meteòric. Del juvenil, a titular indiscutible en dues temporades. Què creu que Miguel Álvarez va veure en vostè per fer-lo debutar amb divuit anys?
Crec que va veure en mi molta il.lusió per jugar. Sobretot treball, il.lusió i humiltat. Jo vaig pujar quan era del juvenil, i em van dir que em seria difícil jugar, però que comptaven amb mi, si m’ho guanyava. Al final, vaig acabar la temporada jugant bastant.
Recorda el partit de la seva primera temporada al Mini-Estadi?
Sí, va ser bastant dur. Ho vaig passar molt malament, ja que vaig sortir cap al minut vint de la primera part, vaig fallar un penal i al descans em van canviar. Em van dir que no havia estat pel penal, però sempre queda pensar què hagués passat si hagués entrat. Després d’aquest, només he llençat el de la tanda de penals de la semifinal de Copa Catalunya, davant l’Espanyol. Aquell el vaig marcar i vam guanyar.
Els seus principis tampoc van ser fàcils. Hi havia gent que criticava la seva lentitud o falta d’arrencada. Creu que ho ha millorat?
Sí, però encara ho haig de fer més. Sempre he estat un jugador de pes, corpulent, i costa moure tant de cos. Però he estat vigilant amb el menjar, ja que si menjo una mica més del compte pujo ràpid de pes. Aquí, treballant explosivitat ho he anat millorant, però ara, entrenantant matí i tarda, sent professional i controlant-me més el menjar, encara milloraré més. Jo sóc més ràpid en carrera llarga, vaig amb força, xuto fort, centro bé... una cosa compensa l’altra. És normal que l’afició critiqui alguns aspectes.
La segona temporada va ser més positiva. La gent el recorda com el jugador que va fer el gol de l’ascens a Palma de Mallorca. Això deu fer il.lusió?
Molta. Fins i tot a vegades em miro el vídeo a casa i encara em fa il.lusió. Portava dos anys sense marcar un gol, i justament en l’últim partit del play-off marco, i a més va ser un gran gol! Tot i haver-ne marcat nou aquesta temporada, el que més queda és el del play-off d’ascens.
Dels entrenadors que ha tingut al primer equip quin li ha agradat
o ajudat més?
En el moment de pujar va ser Miguel Álvarez, però tot i que els dos han confiat i
han estat bé amb mi, el que m´ha ajudat més, sens dubte, ha estat Jaume Creixell. Em donava consells, sempre estava a sobre pel tema del pes, controlant-me... Li dono moltes gràcies ja que va confiar molt en mi. Un entrenador que et dóna continuïtat és molt important.
Quin jugador creu que ha estat l’ànima de l’equip?
Jo crec que ha estat tot l’equip. L’ambient de vestuari no era molt bo, ja que hi havia els típics grupets que es solen formar, però dins el camp i en els moments
difícils, deixàvem les coses on les havíem de deixar, i lluitàvem i jugàvem tots com ho havíem de fer. Ens portessim bé o malament, vam ser un equip i vam anar tots junts. L’afecció potser s’identificava més amb el Vicente, però el millor ha estat tot el conjunt.
Abans de debutar amb el Mataró, quina trajectòria havia tingut?
Vaig començar jugant amb quatre anys a l’escola aquí a Arenys de Munt, i hi vaig estar un parell d’anys. Als set o vuit anys ja vaig anar a Sant Pol, on hi vaig jugar nou anys al futbol base. Llavors vaig estar un any al juvenil del mateix Sant Pol, fins que em va fitxar el juvenil del Mataró. Allà vaig tenir al Jaume Anglada d’entrenador, fins que vaig pujar al primer equip, a pocs dies de fer els dinou anys.
Quan va començar a pensar que podia arribar, per exemple a segona B?
La il.lusió sempre hi era, però jo era conscient d’on estava. Amb quinze anys ja jugava amb el sènior del Sant Pol a segona regional, i a la vegada amb el cadet i
el juvenil. Me’n recordo que sempre em barallava amb els meus companys, perquè era com si no anéssim a entrenar, ja que tothom feia el que volia. Jo m’emprenyava i els hi deia que volia anar cap amunt, i m’en recordo que se’n reien de mi. Ells em deien que estava al Sant Pol, però jo volia treballar per arribar com més amunt millor.
Quan em va fitxar el Mataró i vam ser campions de Catalunya, vaig començar a
pensar que podia anar amunt, però quan m’ho vaig començar a pensar més seriosament, va ser quan vaig pujar al primer equip, tot i que al principi no jugava. Era complicat, ja que ho passo malament quan no jugo, suposo que com tots els jugadors.
Si hagués de dir alguna cosa als afeccionats que els han anat seguint, què els hi diria?
Que moltes gràcies per haver-nos animat tota la temporada i que sense ells no ens haguéssim salvat, ja que han estat una ajuda molt important. Espero que els hi pugui donar més alegries, però ara des de fora.
Tant de bo sigui així. Molta sort. (Àlex Gomà)
