La col·locació de la segona biblioteca a l'antic Escorxador conclou una evolució a l'entorn de l'antic equipament, que en els últims anys ha vist la seva renovació progressiva. El recinte de l’antic Escorxador de Mataró està situat entre els carrers d’Enric Prat de la Riba, Don Quixot i Francisco Herrera. El conjunt d’edificis, d’estil modernista, es va projectar el 1909 per l’enginyer Melcior de Palau i la seva construcció es va acabar el 1915. L’edifici es va ubicar als afores de la ciutat per evitar les molèsties pròpies d’una activitat d’aquest tipus, tot i que el progressiu creixement del municipi va fer que a mitjans del segle XX, aquest ja quedés integrat a la trama urbana.
Els diferents pavellons del recinte donaven resposta a tots els usos de les instal·lacions. Les tres naus principals –una central i més ampla, i dues laterals– es destinaven a la matança. Anys més tard, quan l’edifici va anar quedant en desús, els diferents espais es van anar reutilitzant. Així, l’any 1981 l’ajuntament va ocupar diferents corrals d’engreix que estaven en desús per ubicar-hi les dependències de la Brigada Municipal.Acaba l’activitatL’Escorxador va mantenir la seva activitat fins al 1989, quan va ser clausurat perquè no complia els requisits de la nova normativa sanitària. Al 1996, l’ajuntament el va declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i al 1999 el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró va atorgar al conjunt un nivell de protecció A (façanes, volumetria i estructura general dels edificis). A partir d’aquest any, les naus principals es van adequar per acollir el Servei de Manteniment i Serveis Municipals.
L’any 2005 es va començar a plantejar el canvi d’usos de l’equipament. D’aquesta manera, l’antic edifici de la triperia es va rehabilitar per ocupar des del gener de 2007 l’actual Escola Bressol Els Menuts. Posteriorment, un altre dels espais del recinte es va adaptar per acollir la nova seu dels Capgrossos. El desenvolupament urbanístic previst a l’àmbit de l’“Eix Herrera” permetrà, segons l’ajuntament, el canvi d’ús de les antigues indústries de la zona i permetrà la integració de l’Escorxador amb el teixit urbà.
El nom de la biblioteca
El mataroní Antoni Comas i Pujol va néixer a la capital del Maresme el 1931 i va morir a Barcelona el 1981. Recentment va ser inclòs dins la galeria dels mataronins il·lustres i en el seu honor també hi ha un carrer, l’Avinguda d’Antoni Comas, al barri de Peramàs.Comas va ser el primer catedràtic de filologia catalana després de la Guerra Civil –i el primer després de Pompeu Fabra– i va destacar en vida per la seva docència i investigació, publicant una extensa obra i sent membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
