S’han jugat semifinals i final d’una copa de segon nivell català d’handbol i s'ha pogut apostar
Ho dic clarament: mai m’han agradat els casinos, les loteries i les apostes en general. És ben sabut que en aquest món, on intervé l’atzar, algú hi surt guanyant, però, com en quasi tot, al final qui segur que hi guanya és “la banca”.
Estem en un món de clara desigualtat, on dominen els poderosos. Jo, com que sóc una mica il·luminat i crec en la utopia d’un món millor i més just, penso que l’objectiu més important de la societat i dels seus dirigents hauria de ser reduir aquestes desigualtats... més que pensar en com m’ho puc fer per governar. Però Lewis Carroll ja deia que “el més important no és saber el significat de les paraules, l’important és saber qui mana”.
Ho diu l’Albert Sánchez Piñol, a l’inici del seu últim llibre: “El mal no existeix, només existeix el Poder”. Un poder que va lligat amb el diner, perquè el que toca poder, toca diner, i molt sovint, no cal citar casos, s’acaba corrompent.
En fa una altra de cita, de Joan Brossa: “La gent comuna no és conscient del poder que té”. A Catalunya cada any fem una bona demostració del que pot fer la gent, amb la Marató de TV3, on posem molts diners per a una bona finalitat. Però uns dies després, de forma potser poc coherent, la gent deixa anar potser encara més diners, en les loteries, o la “grossa” com es vulgui, perquè aquests diners vagin a la butxaca d’uns pocs... Vaja, perquè hi hagi uns quants més de “desiguals”.
I que té que veure tot això amb el món de l’esport? Molt senzill, volia parlar de les apostes. Són ben coneguts nombrosos escàndols en el món de l’esport i lligats a les apostes esportives. Dels que tothom s’esgarrifa quan surten a la premsa. Aquí n’hi ha sobretot en el món del futbol, però també n’hi ha en altres esports professionals i que tenien el seu paradigma en les pel·lícules de la boxa del segle passat, de l’estil de “Més dura serà la caiguda” amb la màfia arreglant els combats pel seu benefici en les apostes.
Ja ho he dit abans. No m’agraden. No m’agrada que s’inciti al joc d’una forma tan notòria com es fa en moltes cadenes de ràdio i de televisió, abans i durant els partits. Serà tot el legal que es vulgui, però suposo que tothom té clar que això pot portar a una addicció bastant incontrolable com és la ludopatia.
Possiblement molts dels lectors no saben que aquest món està envaint també l’esport amateur. Durant aquesta setmana s’han jugat semifinals i final d’una copa de segon nivell català d’handbol i es podia apostar en aquests partits. No ho entenc. Com a mínim podrien demanar permís als dos equips que juguen. O és que també volen que en aquest nivell s’acabin corrompent els jugadors, els tècnics... i perquè no, els àrbitres.
Si volen acabar destruint l’esport amateur, el de veritat, que continuïn per aquest camí.
