El cap de setmana passat, els amants de l’esport, i especialment del bàsquet, vam rebre una gran injecció d’eufòria en veure l’Uni Girona proclamar-se campió de la Lliga Femenina de bàsquet. Accentuada, és clar, per la manera en què ho van fer, emportant-se els dos primers partits de la fase final amb una clara superioritat contra el qui era el favorit: el Perfumerías Avenida. Amb caràcter, talent, ganes de superar un rival que els últims anys havia robat totes les opcions.
I Mataró ha d’estar-ne especialment orgullosa. Ja és sabut el gran teixit esportiu de la ciutat i el talent que col·lecciona, però ara, Rosó Buch i Núria Martínez, ambdues mataronines, l’han situat al més alt del bàsquet femení nacional. Sent, a més, peces clau en l’equip que dirigeix Èric Surís.
Buch, que va arribar a Girona la temporada 2016-17, es va formar a les files de la UE Mataró i va aixecar la copa de campiones com a capitana de l’Uni, ha acabat la temporada amb 8,8 punts de mitjana, 3,3 rebots i 2,4 assistències, sumant 9,7 de valoració. Martínez, per la seva part, va aterrar la temporada anterior i ja s’havia coronat campiona l’any 2005/06 amb el Perfumerías. Amb la veterania i el talent que l’acompanyen, la base ha estat decisiva en molts partits dirigint el joc, començant per la gran actuació de la fase final, sumant 17 i 10 punts de valoració respectivament.
Aquest títol, a més, ens ha deixat més coses boniques. En primer lloc, la gran festa que es va viure a Fontajau, amb més de 5.000 aficionats omplint les grades en retorn del gran esforç de les jugadores. En segon lloc, i de manera més desapercebuda o potser més personal, afegiria una situació que em va omplir de satisfacció, quan, en acabar el partit, i amb un Perfumerías esgotat i derrotat, unes joves aficionades de l’Uni Girona, des de la grada, van donar la mà a algunes de les seves màximes rivals i aquestes van contestar la mostra d’afecte. És aquest l’esperit i el valor de l’esport, i que tan bé conserven els infants.
