Dimecres és el dia habitual de tancament a la revista que teniu a les mans. Polir detalls, corregir notícies, acabar de preparar els anuncis dels clients que fan possible un mitjà gratuït, i acabar d'escriure els últims articles d'actualitat.
"–Et toca fer l'opinió", em comenten des de la redacció d'esports, just al mateix moment que per totes bandes rebo tota mena d'inputs de l'atac totalment desproporcionat que està rebent el nostre país. La nostra democràcia.
En un dia com aquest es fa complicat pensar en un tema esportiu digne de ser destacat en un mitjà de comunicació. Em ve al cap, però, el bon reportatge publicat pel Roger Castillo a Fosbury.cat titulat "Esportistes desobedients contra les normes injustes", i penso precisament en això, que hi ha normes injustes que s'han de desobeir. No hi ha altra manera. Per molt que ens vulguin fer creure el contrari, hi ha injustícies que cal confrontar amb el cap ben alt.
Això és el que va fer Kathrine Switzer a la marató de Boston. "Era l’any 1967 i cap dels organitzadors es va adonar que una de les persones inscrites a la cursa era una dona. L’atleta feminista va ser descoberta a mig recorregut per un dels jutges, que va provar de caçar-la però no va poder fer res davant la seva determinació. Va acabar la marató després de 4 hores i 20 minuts i va capgirar la història d’aquesta prova atlètica".
Avui pot ser un d'aquests dies que capgirarà moltes coses.
"Esportistes desobedients contra les normes injustes", a Fosbury.cat
