"La pilota no ha volgut entrar" o "tot depèn de què la piloteta entri". Segurament massa sovint hem sentit aquests tòpics en els diferents esports de pilota, sobretot al futbol.
Aquest diumenge, els seguidors del CE Mataró serem al Municipal del Centenari empenyent perquè la pilota entri com a mínim una vegada a la porteria rival per poder celebrar l'ascens a Primera Catalana. La il·lusió per una cosa incerta és el que genera més alegries. I sí... algunes vegades decepcions. Perquè està clar que de vegades la pilota entra i de vegades no, sobretot quan al davant hi ha un equip amb els mateixos objectius i il·lusions.
Hi ha una cosa, però, que no és negociable. Parlo de l'esforç, el compromís de tot l'equip i l'afició en busca d'aquest objectiu que il·lusioni a tots plegats. No importa el nivell ni la categoria, ja sigui el Girona buscant l'ascens a 1a Divisió o l'Argentona l'ascens a la 2a Catalana. I parlo de dos equips que han jugat en diferents ocasions contra el nostre CE Mataró.
Importa la conjunció, la comunió, entre els jugadors per convertir-se en un equip. Importa més el com que el què. Diuen que de vegades es guanya i de vegades se n'aprèn. Doncs diumenge passat l'equip groc i negre va donar mostra del seu esperit de lluita, tornant de Valls amb un meritori 2-1 jugant més d'una hora amb deu homes. I segur que els d'Alberto Encinas van aprendre coses, per exemple, quan van tornar dels vestidors a agrair el suport a una afició que s'havia desplaçat amb dos busos i va deixar-s'hi la veu.
Aquest diumenge els groc i negres volem guanyar, però sabem que si per alguna cosa la pilota no entra les vegades que volem a la porteria contrària, haurem après alguna cosa. Del que no en tinc cap dubte és que equip i l'afició ho donaran tot. Si sabéssim el final de la pel·lícula segurament no ompliríem el Municipal. No hi falleu.
