El tractament de les dones per part del periodisme esportiu és, en termes generals, nefast. Cosificació, sexualització, discriminació… tot plegat, elements d’un masclisme vergonyós per part de qui diu voler informar.
Des de fa uns quants anys comptem amb diversos estudis que analitzen fil per randa la mala praxi del periodisme esportiu en funció de la variable de gènere. L’últim, publicat aquest dilluns pels companys de media.cat, analitza el sexisme informatiu a la premsa dels Països Catalans durant els Jocs Olímpics.
El TN Esports evita els elements més sonats del masclisme informatiu. Però no tot són flors i violes. L’anàlisi feta en els 100 darrers espais emesos ens deixa algunes dades demolidores.
Tres titulars d’entrada: * L’esport femení ocupa una quota de pantalla del 6,19% al TN Esports. * En un 47% dels TN Esports no s’ha fet cap referència a l’esport femení. * 3 dels 100 programes emesos han comptat amb l’esport femení com a primera notícia.
Un estudi en tres parts
Si us interessa aquest tema, des de la Revista Fosbury hem analitzat els darrers 100 blocs d’esports del telenotícies emesos a TV3 en la modalitat del TN Migdia, TN Vespre i TN Cap de setmana. 50 dies des del 22 d’agost fins al 10 d’octubre.
Una tria poc atzarosa: volíem deixar passar els Jocs Olímpics i fer l’estudi en condicions de «normalitat» informativa en l’àmbit dels esports.
Les reflexions les exposem en tres articles: en clau de gènere, sobre "tot l’altre esport" i sobre el marc informatiu de referència: "TN Esports: on són les dones?" "TN Esports: Futbolitis aguda" "TN Esports: Fernando Alonso, un dels nostres"
Us convidem a llegir-los amb calma a www.fosbury.cat
