En èpoques “normals”, els telenotícies i els diaris estan farcits de males notícies. Desgràcies, guerres, morts, incendis, detinguts, imputats, discussions polítiques, crisi econòmica, segrestos, protestes violentes, massacres, islamisme radical, corrupció... no m’invento res, he entrat avui mateix en un diari digital a l’atzar.
Per sort, normalment al final –que és el seu lloc característic en l’espai i en el temps– ens hi trobem la informació esportiva que ens alleugereix una mica el patiment (a no ser que el nostre equip també estigui en crisi). Un espai amb celebracions, gols, cistelles, triomfs, rècords, fitxatges, il·lusions i títols. Ho sé, estic sent una mica exagerat, i més amb el que hem viscut els darrers temps i especialment les darreres setmanes.
I és que, malauradament per idealistes com jo, el que fa uns mesos va ser la judicialització de l’esport per diferents motius (del Barça a Pistorius), les darreres setmanes ha estat la violència de radicals que freqüenten els estadis de futbol. Un cas amb final tràgic que va fer obrir els ulls a alguns per, aquest cop sí, lluitar de veritat per eradicar-la. Unes setmanes en què ni als minuts esportius hem tingut aquesta “calma esportiva”.
Per contrarestar això, l’equip de la Revista Digital Fosbury (www.fosbury.cat) fa deu mesos que treballa per crear un producte de qualitat, buscant bones històries de tots els esports (menys el futbol) que mereixin ser explicades i llegides amb calma. Segurament encara hem de millorar per aconseguir que el producte arribi a tothom que li agradaria i anar-nos adaptant a allò que el lector ens demana.
En tot cas, seguirem intentant-ho amb la il·lusió de qui confia en què els esports minoritzats i les bones històries mereixen arribar a tothom. Tranquil·lament. Esportivament...
