El divendres passat vaig tenir la sort de presenciar el primer partit de l’OK Lliga 14-15, que es va jugar al Pavelló Jaume Parera, entre el CH Mataró, que estrenava patrocinador (Mis Ibérica), i tot un històric com és el Reus Deportiu, en un partit que em portava records, ja que quan era petit havia viscut un partit de semifinals de Copa d’Europa entre l’Esport Ciclista Mataró (precedent de l’actual CH Mataró) i el mateix equip reusenc.
El 10 de març de 1968 la pista central del Velòdrom, aleshores coberta, va viure un partit dramàtic. L’equip mataroní tenia la lliga pràcticament a la mà, ja que eren líders, després d’haver guanyat a Reus per 2-3 i haver guanyat a casa per 3-0. Però a la Copa d’Europa a Reus es va viure un ambient terrorífic i els locals van guanyar per 3-1. La pista reusenca va ser clausurada per un any... però el resultat no es va tocar.
A la tornada a Mataró l’ambient també va ser indescriptible amb unes grades plenes de gom a gom, amb més de dues mil persones. A la segona part va haver-hi una “tangana” a la pista i l’àrbitre va suspendre el matx, que es va jugar a porta tancada al Palau de Barcelona, tot i que a les grades no havia passat res, i l’EC Mataró només va poder guanyar per 1-0.
Ara s’ha pogut viure un partit vibrant, amb total esportivitat, i en el qual un equip jove com el mataroní, acabat d’ascendir, va plantar cara a un dels favorits i el va fer patir fins al final, enmig de l’entusiasme d’una graderia que feia molt bon aspecte. El ritme de joc és trepidant i la veritat és que val la pena viure-ho en directe, ja que l’hoquei patins, igual que altres esports de pista, viscuts de prop guanyen moltíssim. Estaria bé que els afeccionats mataronins a l’esport s’hi acostessin aquesta temporada per veure la millor lliga del món, d’un esport tan nostre com és aquest, i en el qual de ben segur podríem obtenir el títol mundial si arriba el moment en què Catalunya pugui tenir selecció pròpia.
