El Rugby Mataró no podia somiar amb un començament millor. Dels sis partits disputats fins ara, l'equip mataroní els ha guanyat tots i se situa líder en la classificació. Per conèixer com se sent l'equip en aquests moments de la competició parlem amb Manu Cabrera, jugador del club des de fa nou anys, i des de fa tres també capità.
Com se sent l'equip amb la imbatibilitat?
Estem molt contents. És una cosa que s'aconsegueix després d'haver-hi treballat molt, durant molts anys. Començar una temporada i no perdre en els sis primers partits evidentment t'alegra molt.
Aquestes sis victòries acompanyen les sensacions dins el camp?
Com en qualsevol esport, quan guanyes, la gent s'engresca i participa més. Però el problema que tenim amb el rugbi és que és un esport on hi ha bastantes lesions. El canvi que hem trobat una mica aquesta temporada és que abans, si et lesionaves, no anaves a l'entrenament. I ara, igualment que no estiguin disponibles, els jugadors segueixen venint a mirar i a animar, i aquí sí que es nota la diferència d'estar guanyant o no.
El fet de portar aquesta bona ratxa fa que la gent s'impliqui més?
Bé, jo crec que la bona ratxa ve justament pel fet que la gent s'ha implicat més que abans. Si no, no estaríem així. Al rugbi hi ha molta rotació per motius de lesions o temes tècnics i és important que s'impliqui molta gent per poder tenir uns bons resultats. I ha estat això: primer ha vingut la implicació i després els resultats.
Us imaginàveu estar en aquesta situació a aquestes altures?
La veritat és que no. Volíem lluitar per estar entre els cinc primers, però anar líders a hores d'ara no ens ho esperàvem gens. Hem treballat molt i també hem canviat d'entrenador. El que teníem abans va fer molt bona feina i ens va deixar a un molt bon nivell i el que ha vingut ara ha fet una volta més a la rosca i hem seguit creixent. Fa molts anys que estem junts i potser per això és més fàcil millorar.
L'objectiu que us marcàveu a l'inici de temporada era estar entre els cinc primers?
L'objectiu és guanyar-ho tot. Sempre sortim, com tots els equips, a guanyar tots els partits, i després s'ha de veure qui et deixa i qui no. Però ambició sempre n'hem tingut molta.
Abans vau disputar la fase prèvia a Divisió d'Honor però no es va aconseguir passar. Com us ho vau prendre?
No ens vam classificar per només un punt i això fa una mica de ràbia. Però realment som conscients que encara no estem al nivell de Divisió d'Honor. Que ho estarem, eh? [riu] però encara no. Va estar bé perquè jugues amb els millors i aprens molt, però érem conscients que ara era impossible competir en aquesta lliga. Va ser un aprenentatge, vam passar-nos-ho bé, o no, i vam ser conscients que el que ens tocava era treballar a primera.
Com veieu mantenir el lideratge fins a final de temporada?
Molt difícil. Ens queden diversos partits i és molt complicat. Com et comentava, al rugbi hi ha moltes rotacions i això significa que pots jugar un partit contra un equip i que el mes següent no sigui igual. Però tenim les ganes, l'actitud i si seguim com ara, encara que ens ho posin molt difícil, ho podem intentar i crec que ho aconseguirem. Ara bé, pots acabar primer la lliga però després et toca fer un play-off. Quedar primer sí que és important perquè aconsegueixes el factor camp, però t'ho acabes jugant tot a un play-off de dos partits.
Diumenge a les 11 h, el Rugby Mataró s'enfronta al Terrassa a Can Jofresa.
Aquest cap de setmana visiteu el Terrassa. Quin partit espereu?
Amb el Terrassa vam créixer una mica junts, perquè tots dos equips ens vam formar fa uns 10 anys i ens hem anat creuant en les diferents categories on hem jugat. Inclús tenim una rivalitat molt maca per la copa groga. Vam fer germanor i vam crear una mena de competició de manera que en cada partit que ens enfrontem, ens juguem una copa. Aquest any la tenim nosaltres perquè vam guanyar l'últim partit i ara tornem a disputar-la. El Terrassa és un equip que sempre ha donat lluita. Aquest any sembla que no està donant encara els resultats que s'esperaven, però nosaltres ens esperem un partit difícil.
Com va començar la teva història amb el rugbi?
Jo jugava a bàsquet i ho vaig deixar. Aleshores un company de classe em va animar a provar el rugbi. Vaig tenir dubtes de si m'agradaria pel contacte que hi ha, el veia un esport molt violent... Però vaig anar a provar, vaig fer el primer entrenament i des d'aquell dia m'hi vaig enganxar. Vaig adonar-me que no és violent, sinó agressiu. És un esport on has d'anar amb intensitat. I com que al Maresme només podia jugar a Mataró o a Alella, em vaig quedar a la ciutat. Jo fa nou anys que hi sóc, i els últims tres he estat segon o tercer capità. Durant una temporada vaig haver de marxar a.... i vaig seguir jugant allà. El rugbi és una addicció.
Des de fora, com deies, pot semblar un esport realment violent. Pateixen gaire els teus familiars?
Sí, sí [riu]. La meva família, per exemple, és impossible que vinguin a veure'm, ho passen malament amb alguns cops que ens donem. Però també són uns valors que et transmet el rugbi. Som 15 contra 15 i si un es fa mal, el fisioterapeuta entra però no es para el partit, se segueix jugant. Aleshores tu sempre intentes no fer-te mal, sempre que caus t'aixeques ràpidament per donar un cop de mà... Perquè en 15 contra 14 hi ha molta diferència. Al final on més amics he fet és al rugbi gràcies al vincle que crees entre els companys. Es fomenta un molt bon ambient.
Fa molt que sou el mateix grup?
No, no. En els nou anys que fa que hi sóc, fàcilment hi han passat unes 300-350 persones. Hi ha molta gent que ve a provar una vegada i ja no torna. Jo mateix he enganyat a tots els meus amics d'infància per jugar a rugbi. Potser no segueixen però tots ho han vingut a provar segur. Ara fa un temps que hem aconseguit que unes 18-20 persones segueixin les mateixes, i això fa que es pugui treballar més i millorar. És un esport que des de fora veus molts cops, però on hi ha molta intensitat i agressivitat però després surts del partit i el rival et felicita. Hi ha molt bona actitud. Aquests valors mai me'ls he trobat en els altres esports que he jugat.
I de públic, en teniu molt?
Quan vaig començar potser hi havia set persones, que eren bàsicament les parelles d'alguns jugadors. I ara mateix hi ha unes 50 o 60 persones. Cada vegada més. I si després convidem a cervesa segur que molta més gent s'apunta.
Tu que has viscut tants anys el club, has notat evolució des del principi?
Jo vaig arribar quan ja feia un any i mig que funcionava. Quan vaig començar érem 12 o 14 entrenant. Un grup d'amics als quals els agradava el rugbi i anaven a fer la cervesa, a jugar... I amb l'arribada de l'Alfonso, un gran entrenador, ens va dir que aquest equip podia arribar a primera. Nosaltres jugàvem a tercera, el nivell més baix que hi ha. Ens vam riure i li vam dir que era impossible. I fins i tot vam apostar-nos que si hi arribàvem, ens tatuaríem el logo del club. I dos anys després, a base de molta feina i treball, vam arribar a primera i alguns s'han hagut de tatuar. Hem passat de ser una banda d'amics que s'ho passaven bé, a ser una petita família que segueix gaudint però treballant més. Hem crescut en aquests 10 anys i la intenció es seguir creixent més. Busquem una escola, hem aconseguit un femení... La idea és no parar i tornar més popular el nom de Rugby Mataró.
I tu, portes el tatuatge?
Sí [riu].
