De manera amateur, mogudes per la il·lusió i les ganes de remar, el sènior femení del Club de Rem de Mataró passa gairebé tot l'any entrenant, amb horaris exigents i un físic dur. La Ruth Chacón fa vuit temporades que està a l'equip, des que va entrar al club. A més, fa quatre anys que és timonera dels veterans masculins, i aquest any ha passat de remar amb el sènior femení a posar-se en el paper de timonera, el qual va assumir en quedar-se sense una persona que les dirigís. A principis de mes, l'equip ha quedat campió de la Lliga Catalana de Llagut, revalidant així el títol aconseguit ja el 2018. Ara els toca descansar, i en poques setmanes començaran de nou a treballar de valent per encarar la temporada vinent, on volen disputar-ho tot. Són amateurs, però de cap manera perden l'ambició per guanyar, i estan disposades a donar el màxim d'elles.
Què et va portar a fer rem?
Era un esport que sempre tenia al cap, però durant molts anys vaig viatjar molt, perquè treballava en publicitat i alternava estalviar diners i marxar de viatge. També vaig viure a molts llocs diferents. La meva il·lusió era tenir una màquina de rem a casa. En venir a veure a viure a Mataró vaig veure una noia amb la samarreta de Rem Capgrossos Mataró, i per casualitats de la vida, la meva parella aleshores coneixia una noia de Mataró que era la timonera d'un dels equips de rem. Vaig fer un curset i vaig entrar-hi ara fa vuit anys.
Aleshores, tu vas viure el canvi de contitució del club.
Abans es deia Rem Capgrossos Mataró, i era una secció de la colla castellera que va sorgir amb l'objectiu de fer més esport a part dels castells. La gent es va començar a engrescar de manera que fa tres o quatre anys va haver-hi un boom de participants, passant d'unes 70 a 200 persones, i es va haver de plantejar què fer. Abans es demanava que la gent que anés a remar també fes castells, però cada vegada més s'anaven decantant per una activitat o altra, i fa tres anys vam anar a parlar amb la colla. Ens van dir que teníem tot el dret de fer un club independent, i per això des de fa dos anys som el Club de Rem Mataró.
Què és el que més t'agrada d'aquest l'esport?
Que és molt exigent, necessites molta disciplina i compromís, i que el teu equip acaba sent com la teva família. Pensa que quan comencem a entrenar deixem la vida social a part i deixem de fer moltes coses perquè passem a remar, i ens veiem cinc dies a la setmana amb la gent de l'equip. No et puc dir que són companyes d'equip, són amigues meves.
Quin és el període d'entrenaments?
A mitjans de setembre comencem a remar, i fins al desembre o gener el que es fa és un una preparació general tant física com de la barca i es recorden els aspectes tècnics que es necessiten per remar en condicions. A part, serà el tercer any que estem remant amb dues embarcacions diferents, el llagut català i el llaüt Mediterrani, una embarcació que ens agrada molt i amb la qual un dels objectius de la temporada és anar a Campionat d'Espanya.
Quina és la diferència entre tots dos?
El llagut català ve del llagut tradicional de pesca catalana, però amb el temps s'ha anat fent més lleuger, s'han canviat fibres... portant-lo a una embarcació més competitiva. Nosaltres tenim el llagut català, a la Comunitat Valenciana tenen el falucho, i a Andalusia tenen la jábega. El llaüt mediterrani és una embarcació on totes les comunitats poden competir igual. És molt més lleugera encara, no té quilla, és molt més tècnica... i et permet no només competir a la teva comunitat, sinó accedir a altres competicions a nivell nacional.
Com valores la participació que ja heu fet amb el llaüt mediterrani?
Vam participar per primera vegada fa dos anys, al Campionat de Catalunya de Banyoles, i vam quedar terceres. L'any passat i aquest hem quedat segones, i cada vegada hem retallat més temps a les que tenen el títol de lliga.
I en veure que el domineu bé, heu decidit apostar-hi més fort?
La sorpresa va ser que aquest any ens vam presentar a l'última regata de lliga de llaüt mediterrani i vam guanyar les actuals campiones. Ha estat un hivern molt dur, perquè només érem deu noies i per tant no hi havia rotació per descansar i acabaven molt cansades. En una regata hi ha 8 noies dins la barca i dues de reserva, perquè se surt dues vegades de l'aigua. Sent 10, han hagut de fer totes les regates, totes les competicions, a més d'entrenar i del gimnàs i la seva vida diària. I en arribar en una regata on no esperàvem res i guanyar-la vam pensar: "doncs no ho estem fent tan malament".
Com plantegeu el Campionat d'Espanya?
El campionat és l'últim cap de setmana de maig. Estem acostumades a competir amb equips de Catalunya, dels quals sabem el nivell, però no hem sortit mai d'aquí, excepte un any als campionats de Tarragona, on vam anar poc preparades. Ara volem anar a per totes. Però els equips femenins, sobretot els alacantins i valencians, estan molt preparats; entrenen sis dies a la setmana o inclús al matí abans d'anar a treballar i a la tarda tornen a remar. El nostre entrenador, que és un noi d'Alacant, ja ens ha dit quines marques hem de fer i he estat tot l'estiu treballant amb ell per planificar-ho tot. En tenim moltes ganes.
Participareu en el Campionat de Catalunya de llagut d'aquest cap de setmana?
No. Ha estat un hivern molt dur, hi ha gent que a part de remar ha estat preparant oposicions i no han tingut gairebé temps lliure, també n'hi ha que a part de la lliga de llagut ha fet també batel, rem indoor... Les noies fan activitats de novembre a principis d'agost, i estaven ja una mica cansades. I l'últim cap de setmana d'agost és una data molt dolenta, perquè és quan s'agafen vacances. Així que vaig decidir que tothom fes una desconnexió, perquè després ja començarem a entrenar i venen cinc mesos molt durs físicament.
Com se sent l'equip pel fet de ser poques i haver aconseguit el títol de nou?
Aquest any ens vam plantejar, en comptes d'anar a per la lliga, d'anar regata a regata. I a cadascuna traiem un resum del que havia anat bé o malament, i miràvem què calia reforçar. També teníem el hàndicap que a vegades no omplia barca i havia de modificar entrenaments. De les 10 vogadores, sis són les que porten més anys juntes i els he exigit més que a la resta i també m'han ajudat molt a tirar del carro. També teníem l'excepció d'una companya que per motius laborals i personals només podia baixar un dia a la setmana a remar. Tot això feia que a mi em sortissin dubtes pel que fa a quina combinació havia de fer per a les regates. Però han remat totes, que és el que volia i el que es mereixien després de l'esforç que han fet. Estem més que contentes i molt satisfetes. I la sensació és de voler-ne més, per això anirem al Campionat d'Espanya.
Com ha estat el teu canvi de vogadora a timonera?
Fa quatre temporades que sóc timonera dels veterans masculins, i a les sèniors era vogadora. Però aquest any no teníem timoner i, moguda més per l'emoció de no quedar-nos sense entrenar, vaig dir que ja ho faria jo. Se'm van plantejar molts dubtes perquè havia de canviar de rol, de ser una més de l'equip a ser la que liderés i organitzés, la que si m'havia d'enfedar, ho fes, la que digués "tu sí i tu no"... Sí que he sigut la que lideri l'equip, però també ha estat una cosa molt consensuada entre totes. Ha estat un treball d'11.
L'equip sènior de Rem Mataró el formen l'Anabel Adrians, l'Aida Al-Nehlawi, la Neus Busquets, l'Eli Ferri, l'Erika Garcia, la Mercè Marçal, la Raquel Martín, la Verònica Reina, la Gisela Silvestre, la Neus Terrades i la Ruth Chacón. Fins al mes de juny, també en formava part l'Ariadna Palop, qui va aprofitar l'oportunitat de competir a la meca del rem, al País Basc, exactament a Hernani.
Aquest any seguiràs en el mateix rol?
Quan surt aquesta entrevista? [riu] Això encara no ho sap cap de l'equip, però la temporada vinent seré remera i timonera. Aquest any torna una excompanya que havíem tingut a l'equip, la Marina, de qui curiosament jo vaig aprendre a timonejar, ajudant-la amb els veterans quan va començar la universitat, ara fa quatre anys. Com que ella no podia continuar, em vaig quedar jo amb els veterans. Ara que ja ha acabat la carrera, té ganes de timonejar però també de remar. I com que aquest any ens presentarem a tot, batel, llagut i llaüt, ens ho anirem combinant.
Hi ha alguna altra incorporació per la temporada vinent?
Sí, en principi tindrem una noia de juvenil que passa a sènior, i estem fent un curs, que va començar el juliol, d'on entraran tres dones el setembre. I també hi ha una noia que va ser mare l'any passat, fa dos anys que no rema i vol tornar.
Algú que no ha remat mai pot arribar a competir només fent aquest curs?
Sí, es pot. Però es necessita arribar a uns mínims. En l'equip de sèniors, però, com que remem les mateixes des de fa molt temps i tenim una tècnica bastant acurada i un físic bastant fort, hi ha gent que quan entra s'angoixa perquè seguir-nos el ritme és molt complicat. Jo prefereixo no tenir gent nova, perquè en un equip que ja té unes característiques ha de ser algú que s'adapti molt ràpid. De fet, l'hivern serveix perquè la gent nova s'habituï abans de gener, quan ja arrenquem amb els entrenaments forts. Però aquest any van entrar quatre noies i n'han quedat dues, l'Erika i l'Eli, a qui crec que cal una menció especial. Venien de remar zero, i han acabat remant-ho tot. O es posaven les piles, o havien de deixar l'equip. I totes dues han assolit el que es necessitava per remar, han complert amb escreix.
El fet que faci tants anys que esteu juntes gran part del grup, ha ajudat a aconseguir aquests resultats?
Sí. Quan la gent ens veu remar, el comentari més freqüent és dir que "remem en bloc". I això vol dir que jo ja sé com rema la meva companya de davant i com rema la del costat. Aquest any ha estat una mica difícil perquè en ser poques, s'havien de fer canvis. Però el fet que entre elles ja es coneguin, sàpiguen com és la seva palada i inclús sàpiguen com està una companya només veure-li la cara, fa molt en un equip. Es respira unitat.
