Continuem amb la secció d'efemèrides de l'esport mataroní, amb alguns fets rellevants o curiosos que van passar durant el mes de juliol de fa un nombre, del que en diem, "rodó" d'anys.
Avui recordarem un subcampionat estatal juvenil de waterpolo, un relleu important en la presidència del CE Mataró, la participació d'un atleta en l'Olimpíada Popular d'Anvers, la primera competició de ciclisme a la ciutat i començarem per la primera semifinal europea jugada per un equip de la nostra ciutat.
FA 25 ANYS
L'equip de Club Tennis Mataró juga les semifinals del Campionat d'Europa
Mentre tothom estava ja pensant en els Jocs Olímpics que teníem a tocar i la torxa olímpica ja havia passat per la nostra ciutat, l'equip del Club Tennis Mataró va ser protagonista d'una fita històrica dins del nostre esport, ja que va arribar a les semifinals de la Copa d'Europa de clubs, sent el primer equip de la ciutat en arribar a assolir aquest èxit. Formaven l'equip Fernando Luna, Carlos Bàguena, Jordi Burillo, David de Miguel, Gonzalo López i Ignasi Carrasco. L'entrenador, i també secretari tècnic de l'equip era Jesús Sànchez i el club el presidia Antoni Arnau.
A principis de juliol aquest equip va jugar la fase final de la Copa d'Europa de clubs al Club de Tennis Pierre Barthes de Cap d'Agde, a la Provença. Va poder participar-hi gràcies al subcampionat estatal i al fet que el RCT Barcelona, el campió, també ho era d'Europa i tenia la presència assegurada.
El CT Mataró Perrier, va quedar exempt dels vuitens de final, i en quarts de final va superar el Vasas de Budapest per 4-1 amb victòries de Gonzalo López sobre Baratosi, de David de Miguel sobre Markovics, de Jordi Burillo sobre Savolt i d'Ignasi Carrasco sobre Felcsuti i una única derrota de Carlos Bàguena davant Nagy. Van ser innecessaris els dos partits de dobles.
Després, a semifinals, el rival va ser el Racing Club de París i la victòria va ser per als francesos per 3-4. Fernando Luna va guanyar a Decret i també es van guanyar els dos dobles, però Bàguena, Gonzalo López, David de Miguel i Carrasco van perdre davant Piolini, Raouc, Benhabiles i Boutelenc. A causa d'altres compromisos havia hagut d'abandonar la competició Jordi Burillo, que en aquells moments era un dels millors tennistes estatals i la seva presència potser hauria pogut capgirar el marcador.
El títol seria per al RCT Barcelona amb els germans Emilio i Javier Sànchez Vicario, el cabrerenc, Tomàs Carbonell, Costa i Roig, que van superar els francesos per 4-3 a la final.
FA 10 ANYS
El juvenil de waterpolo del CN Mataró queda subcampió d'Espanya
El final de la temporada waterpolística 2006-07 va portar una cita important a la nostra ciutat, ja que el Centre Natació Mataró va organitzar el Campionat d'Espanya de la categoria juvenil. I el diumenge 1 de juliol de 2007 l'equip juvenil del Centre Natació Mataró va jugar la final del Campionat d'Espanya de la seva categoria perdent davant el Barceloneta per 8-4, però assolint un molt meritori subcampionat.
Abans a la fase de grups, el CN Mataró va perdre amb el Sabadell (8-9), però va derrotar el Navarra (18-4) i el Terrassa (8-5), fent-se amb el primer lloc del grup. A la semifinal va superar l'Ondarreta per 10-9 en un partit molt emocionant, resolt amb un gol de David Díaz poc abans del final, fent-se un lloc a la final.
Van formar l'equip Mario Lloret, que va ser el millor porter del campionat, Àlex Codina, Pau Schnizler, Pau Bach, Xavier Hilario, Joan Garcia, David Díaz, Marc Letosa, Àlex Pagès, Jaume Granada, Bernat Pascual, Víctor Cervetto, Armando Erenas, Marc Rodríguez i Àngel Ferreras.
El millor jugador del campionat va ser Edu Mínguez (Barceloneta), que ja havia estat uns anys abans en la disciplina del Quadis i aquesta temporada ha tornat a l'equip mataroní. El màxim golejador va ser Óscar Carrillo.
FA 50 ANYS
Joaquim Spà és el nou president del Club Esportiu Mataró, que pacta una filiació amb l'Espanyol
Després del descens del CE Mataró a la 1a Regional, després de 18 temporades consecutives a la 3a Divisió va haver-hi relleu a la presidència del club i Antoni Solà va deixar pas a Joaquim Spà Tuñí, que va ser qui va passar a dirigir el destí de l'entitat groc i negra. I gràcies a la vinculació del nou president amb l'Espanyol, una de les primeres decisions va ser la d'establir una forta relació amb el club blanc-i-blau que presidia Juan Vila Reyes i que va manifestar-se molt ben disposat a ajudar el CE Mataró en un moment de forta crisi.
I de seguida es va signar el pacte, amb Ricard Gallart d'entrenador, que estava en la plantilla tècnica de l'Espanyol, i van venir alguns jugadors de la pedrera blanc-i-blava, com Zamora, Ollé, Cuello, Balmas o Sastre. Només van quedar tres mataronins a l'equip: Florenza, Rodón i Jubiñà. El camp es va remodelar, la gespa va recuperar vella esplendor i tot va estar a punt per a una presentació que va ser tot un esdeveniment com es pot veure amb les grades plenes de públic... I no hi havia partit, només entrenament!
FA 80 ANYS
Jaume Fernàndez queda tercer a l'Olimpíada Obrera d'Anvers
El mes de juliol de l'any 1936 s'havia de celebrar a Barcelona l'anomenada Olimpíada Popular Obrera. Aquesta competició havia començat l'any 1925 per part d'organitzacions d'esquerra com a resposta a uns Jocs Olímpics que consideraven que només arribaven als sectors més elitistes de la societat. L'any 1925 s'havia organitzat a Francfort i el 1931 a Viena. Per culpa de l'inici de la guerra civil no es va poder organitzar a Barcelona, l'edició que havia agafat més volada, ja que semblava també una resposta a la utilització propagandística per part de Hitler dels Jocs de Berlín de 1936. L'any següent va agafar el relleu la ciutat belga d'Anvers, on es va disputar la tercera edició d'aquesta Olimpíada Obrera.
Poc abans de la celebració d'aquests Jocs, durant el mes de juny, aquí, tot i que s'estava en plena guerra civil, es van disputar unes proves de selecció a l'Estadi de Montjuïc i allà hi van anar uns quants atletes mataronins. Van destacar Barceló (Iris) que va fer 2:03.2 en 800 m i per part del Laietània ho feren Francesc Arnó (6,41 m en salt de llargada), Joaquim Codolà (24.3 en 200 m), Ernest Pons (1,70 m en alçada), Pere Girabal i Ventura (53.4 i 53.5 en 400 m), però sobretot un fondista de només 18 anys.
Era en Jaume Fernàndez, un jove atleta que portava una trajectòria sensacional i en aquestes proves de selecció, disputades sota la pluja, va batre el rècord català dels 10.000 m. amb un temps de 32:47 que perduraria molt de temps en les taules de rècords locals. Va ser seleccionat per anar a Anvers i a la ciutat belga va quedar tercer en els 10.000 metres, per darrere de dos finlandesos amb una marca de 32:17 que no seria homologada mai, ja que no hi havia responsables federatius per donar-li validesa oficial.
Aprofitant el viatge també va ser convidat a París per a participar en un festival atlètic França - URSS a l'Estadi de Colombes i va quedar també en tercer lloc en 5.000 m. En tornar, al camp de l’Stadium, se li va tributar un merescut homenatge.
FA 125 ANYS
Per Les Santes es disputa la primera cursa ciclista a Mataró
L’any 1879 l’anglès Lawson va introduir la tracció posterior amb transmissió per cadena a la bicicleta, donant-li ja una forma semblant a l’actual, deixant a part la natural millora dels materials. I l’any 1882 ja començaren les proves ciclistes...
Mataró, sempre oberta a les novetats esportives, des del primer moment fou una ciutat oberta a la bicicleta i on els amants del ciclisme varen tenir ocasió de gaudir de valent. I l’any 1892 es va celebrar la primera cursa oficial de bicicletes a la nostra ciutat i d’aquesta manera un entreteniment que s’havia practicat de manera individual va deixar l’anonimat per a passar a la categoria d’espectacle ple d’emoció.
Va ser amb motiu de les Festes de Les Santes de 1892, en el darrer dia, el 29 de juliol. Es va improvisar una pista d'uns 700 metres al Passeig del Callao, que podria ser el precursor del primer velòdrom, amb una tribuna amb capacitat per a 500 persones. El terra i el traçat res tenien a veure amb la perfecció dels actuals velòdroms, però tampoc era necessari, ja que muntar en bicicleta a finals de segle era gairebé una anècdota, plena de temeritat per part dels valents “sportmens”. Varen col·laborar-hi dues societats velocipèdiques de Barcelona, però l’autèntic heroi local d’aquella jornada va ser Fernando Klein, pioner per excel·lència del ciclisme local, que poc després guanyaria una cursa a Olot. En aquesta ocasió va guanyar per davant de Narciso Fradera les curses locals i va quedar 4t en la cursa regional, que va guanyar el Sr. Ter de Barcelona.
El festival va causar un gran impacte i va ser tot un èxit, de manera que ben aviat es va crear el primer club que fou el “Club Mataronés de Velocipedistas” que inicialment presidí el Sr. Antonio Viada. El club comptava entre els seus socis il·lustres amb Fernado Klein i al seu pare Augusto Klein, que procedien de la ciutat francesa de Troyes i residien a Mataró des de l’any 1883, i foren grans impulsors del ciclisme, de l’esport i de la cultura a la nostra ciutat. I també l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, que anys més tard, entre 1917 i 1925, seria president de la Mancomunitat de Catalunya.
