Continuem amb la secció d'efemèrides de l'esport mataroní, amb alguns fets rellevants o curiosos que van passar durant el mes de juny de fa un nombre, del que en diem, "rodó" d'anys.
Avui recordarem un bronze estatal absolut en triatló, un ascens a 1a B de bàsquet, el primer títol del CE Mataró en futbol i la fundació d'una veterana entitat esportiva de la ciutat, i començarem pel primer títol estatal d'un equip de la ciutat a nivell absolut, aconseguit en hoquei sobre patins, fet del qual es compleix mig segle.
FA 50 ANYS
Esport Ciclista Mataró guanya la Copa del Generalísimo d'hoquei sobre patins
El dia 18 de juny de 1967, o sigui aquest diumenge farà exactament mig segle, l'equip d'hoquei patins d'Esport Ciclista Mataró, que patrocinava l'empresa de gènere de punt Subirà, va aconseguir el primer títol estatal a nivell absolut de la història de l'esport mataroní: el de la Copa del Generalísimo. Ho feia cinc anys després que l'equip juvenil de bàsquet del Club Esportiu Mataró hagués quedat campió d'Espanya dos anys consecutius… però aquest títol era del màxim nivell estatal, ja que en aquella època no hi havia lliga estatal, i donava dret a jugar la temporada següent la Copa d'Europa.
La fase final de la Copa del Generalísimo es va disputar al Velòdrom de Mataró, i junt amb l'equip mataroní van participar-hi Reus Esportiu, Vilanova i Noia. La setmana anterior en els quarts de final EC Mataró havia eliminat el Voltregà guanyant per 1-6 a Sant Hipòlit, després d'haver guanyat a casa per 5-1.
A les semifinals EC Mataró es va desfer amb gran solvència del Noia per 3-0 amb un gol del capità Gamell i dos de Carbonell, que feia poc, jugant amb la selecció espanyola, havia estat el màxim golejador del Campionat d'Europa. A l'altra semifinal va haver-hi sorpresa, ja que el Vilanova va derrotar per 2-1 el Reus, campió de la lliga, amb gol decisiu de Vila, jugador que la temporada següent fitxaria per l'EC Mataró.
A la final, amb molt de públic a les graderies instal·lades a la pista interior del Velòdrom, l'equip mataroní es va avançar amb gol de Carbonell. Va empatar el Vilanova a la segona part, però de seguida Gallén va marcar el que seria el gol de la victòria amb un xut impressionant des de mitja pista, quan quedava poc per al final. Encara va haver-hi temps per al patiment, ja que va haver-hi penal contra l'equip local. Però Carlos Largo, aquell porter madrileny que jugava sense careta protectora, va aturar el llançament de Brasal. I d'aquesta manera Gamell va poder recollir la Copa del Generalísimo.
A part dels citats Largo, Gamell, Carbonell i Gallén, va completar el cinc Tinet Rodón. Van estar a la banqueta sense intervenir en el joc (aleshores es feien molt pocs canvis i menys en un partit com aquest): Roure, porter suplent, Lorente, Spà, Buixeda i Comas. Presidia el club Eloi Català. Vicenç Lleonart era el president de la secció d'hoquei patins i Jorge Solà era l'entrenador.
I com es pot veure en la portada de la revista ILUROSPORT del dimecres següent, la jornada va tenir una cara i una creu, ja que el mateix dia el CE Mataró de futbol va perdre per 5-1 a Sant Feliu de Guíxols en partit de promoció i després de 18 temporades havia de dir adéu a la 3a Divisió.
Era una promoció de descens jugada entre quatre equips en sistema de lligueta. El CE Mataró arribava a la darrera jornada com a líder del grup amb 6 punts i per darrere anaven Igualada i Prat amb 5, Guíxols amb 4. Dos equips conservaven la categoria i dos la perdien.
En el partit de la primera volta a Mataró l'equip groc-i-negre havia guanyat el Guíxols per 7-3, això volia dir que fins i tot perdent per tres gols l'equip groc-i-negre mantenia la categoria. Doncs bé en un dels partits més tristos que es recorden en la llarga història del CE Mataró, es va perdre per 5-1. L'equip groc-i-negre es va avançar al marcador, però al descans ja perdia per 3-1, i a la segona part va encaixar dos gols més, el darrer poc abans del final. Es va acabar igualat a punts amb el Guíxols, amb el golaverage particular empatat (7-3 aquí i 5-1 allà), però en el general el Guíxols tenia un +5 i el Mataró un +2. Això va enviar el Mataró a 1a Regional després de 18 temporades seguides a 3a Divisió.
Van jugar: Domingo, Sastre, Jubiñà, Pons, Rodón, Toll, Roy, Tayeda, Carbonell, Marín i Martínez.
FA 10 ANYS
L'equip de triatló del CN Mataró al tercer graó del podi estatal
El dia de Sant Joan del 2007, o sigui farà deu anys, l'equip masculí de triatló del Centre Natació Mataró va aconseguir una fita històrica a Lugo en classificar-se en tercer lloc a la Lliga Estatal de Clubs de 1a Divisió, que era el Campionat d'Espanya oficiós per equips.
En una prova disputada sobre 750 m de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de curs a peu, l'equip mataroní va fer una puntuació de 2.273 punts, quedant només per darrere de Cidade de Lugo Fluvial (3.834) i CN Reus Ploms (2.590). I per davant de Diablillos de Rivas, que quedà només 14 punts per sota, Bricosa Pedras de Santiago, Club Triatlón Ondarreta Alcorcón, Atlètico San Sebastián, Real Canoe de Madrid, CN Prat Triatló i AD Sevilla.
Va encapçalar l'equip José Luís Cano, que ja era l'autèntica ànima de la secció, i que va fer un temps d'1:05:35. Al seu costat van col·laborar en aquest esplèndid tercer lloc estatal Santi Pellejero, que arribà només un segon més tard, Israel Escudero, David Royo, Bernat Moragas, Francesc Prat, Ignasi de la Rosa, Lluís Sol, Xavier Casal i Jordi Serra. El guanyador de la cursa va ser Javier Gómez Noya, campió de la Copa del Món de l'any anterior, que va fer un temps d'1:02:32.
FA 25 ANYS
El Club Bàsquet Mataró NH puja a 1a Divisió B
L'any 1991, feia quatre anys que la secció de bàsquet del CE Mataró havia hagut de renunciar a la seva plaça a 1a Divisió B (el segon nivell estatal), i un any que s'havia dissolt aquesta secció i s'havia creat el Club Bàsquet Mataró sota la presidència de Manel Dalmau. Havia tornat Joan Martínez a la banqueta, i jugant a la 2a Divisió Estatal, s'havien creat expectatives de poder retornar a la 1a Divisió B. El tècnic mataroní havia portat el Calella a l'ascens a la 1a B, però la renúncia del club calellenc a pujar i el bon projecte que començava a Mataró, amb el patrocini de la cadena hotelera NH, a la qual pertanyia l'Hotel Ciutat de Mataró, el van fer tornar. I amb ell van venir dos ex-jugadors del CE Mataró, l’escorta Josep Ma Lluch (escollit millor jugador de 2a Divisió la temporada anterior) i el pivot David Homs que havien fet excel·lent campanya a Calella, i que “portaven” amb ells l’aler Toni Homs. Continuaren de la temporada anterior els bases Claus i Ribas, els alers Rovira i Gallemí, i tornaven també al club l’aler Francesc Triola, després d’una estada a Palma de Mallorca, i els pivots Jordi Gibert, procedent de l’Esportiva, i Francesc Bosch, del Cabrera. Era una plantilla molt notable i compensada per intentar l'ascens.
El CB Mataró NH va aconseguir guanyar a Tarragona en el penúltim partit per 69-93, aconseguint el passaport per a la fase final estatal de Gandia, i la setmana següent al Palau Josep Mora, davant l’Alcúdia, es va obtenir el títol de campió català- balear de 2a Divisió, tot i que l’alegria pel triomf quedà una mica enfosquida per la lesió patida en un ull en accident de treball uns dies abans per Xavier Gallemí que el deixà impossibilitat per jugar. Al final la classificació va ser aquesta: CB Mataró NH 39; Tarragona 38; Alcúdia 36; Salle Maó 35; Cornellà, Sant Josep, Valls 33; Mollet 32; Montcada i Reus 30; Vic 29 i Montgat 28.
A Gandia el CB Mataró va tenir una fase estatal duríssima amb vuit dies de gran competència entre 16 equips que procedien la majoria de capitals de província i que buscaven ficar-se en la nova 1a Divisió “B” que per la temporada 92-93 constaria d’un grup B-1 i un B-2.
El CB Mataró va començar guanyant el Porriño de Pontevedra per 84-61 i el Digsa de Granada per 66-61. En el tercer encontre es va perdre per 70-79 davant la Salle Deusto de Bilbao, i després davant el Torrejón de Madrid per 55-67.
El partit clau va ser contra el Torrelavega, ja que una derrota apartava l’equip mataroní de l’ascens a falta de dues jornades. L’equip càntabre encara estava imbatut, però el CB Mataró va jugar el millor partit de tota la fase guanyant per 81-75. Després van perdre davant el San Isidoro de Tenerife per 56-75, deixant-ho tot per decidir a l’últim partit contra l’equip local del Ferromar Gandia, jugat el 14 de juny. L’ambient va ser terrible però els jugadors mataronins ho van donar tot, sense arronsar-se, i van guanyar per 77-76, assolint l’ascens a la 1a Divisió “B”, en quedar en cinquè lloc del grup, que acabà així: Torrejón 13, Gandia 12, San Isidoro 11, Torrelavega 11, CB MATARÓ NH 11, Granada 10, Pontevedra 8 i Salle Deusto 8. Els anotadors mataronins en la fase foren aquests: Lluch 101; Triola 97; Rovira 80; David Homs 62; Bosch 39; Toni Homs 35; Gibert 32; Ribas 20; Claus 17; J.M. Martínez 2; Castillo 2 i Monsalve 2.
FA 75 ANYS
El primer títol del Club Deportivo Mataró en el Torneig de Classificació
La temporada 1940-41, que era la segona després d'haver canviat el nom del club d'Iluro SC a CD Mataró, havia acabat amb l'ascens del club groc-i-negre a la 1a Regional, una categoria prou important en aquells temps, ja que no existia encara la 3a Divisió i per sobre només hi havia quatre equips catalans, el FC Barcelona i l'Espanyol a la 1a Divisió i el Sabadell i el Girona a la 2a Divisió.
I així el CE Mataró, entrenat per Llàtzer Florenza, va jugar la temporada 1941-42 a la 1a Categoria Regional "A" i després d'un inici insegur es va anar refermant i va finalitzar en la setena posició amb 21 punts, per darrere de Terrassa (33), Martinenc (31), Sant Andreu (28), Granollers i Reus (24), Júpiter (23) i per davant de Badalona (20), Sants (18), Vic (17), Manresa (12) i Horta (11).
En una gran segona volta es van posar les bases d'un gran equip que va demostrar tot el seu potencial en el segon torneig de la temporada, anomenat Torneig de Classificació que servia per confeccionar el grup de la 1a Categoria Regional "A" de la temporada següent, i on jugaven tots els equips d'aquest grup amb excepció de Terrassa i Martinenc, que disputaven la fase estatal d'ascens a 2a Divisió, i afegint-hi els primers de la categoria de 1a Regional B.
El CE Mataró va tenir una arrencada espectacular amb deu partits sense perdre, entre ells una victòria per 6-2 davant del Lleida i una per 3-2 davant del Nàstic que van desencadenar l'eufòria entre els aficionats que omplien el camp a vessar. I l'equip es va anar mantenint a dalt lluitant amb el Lleida pel títol, proclamant-se campions amb una victòria per 3-1 davant l'Europa en el darrer partit jugat el 21 de juny de 1942.
La classificació final va ser aquesta: Mataró 37, Lleida 34, Figueres 32, Granollers 31, Badalona 30, Reus i Sants 28, Nàstic de Tarragona 26, Manresa 24, Horta 23, Júpiter, Europa i Sant Andreu 19 i Vic 14.
L'equip base el van formar (amb el clàssic 2-3-5 d'aquells temps): Lareu; Oro, Garriga; Magrasó, Niubó, Martínez; Cornet, Plaja, Torruella (que va marcar 32 gols al llarg de la temporada), Vidal i Godàs. Van intervenir també Cot, Paretilla, Canals, Falgàs, Pérez, Galobart, Salinas, Vilella, Rabasa i Cayuela.
Una setmana després es va celebrar un gran homenatge a l'equip campió amb partits contra Figueres i Granollers, revetlla a la pista de bàsquet i sopar a l'Hotel Suís, tancant així de manera eufòrica una temporada triomfal del CE Mataró.
FA 90 ANYS
Fundació de l'Associació Esportiva del Centre Catòlic
Tota història té un inici, més o menys clar. El de l'Associació Esportiva del Centre Catòlic sempre estarà lligat als entusiastes de l'esport que el dia 5 de juny de 1927 van estampar la seva signatura al llibre d'actes del nou club per fundar-lo oficialment. Es va celebrar després de tres intents infructuosos i Jaume Romagosa va ser el primer president, Josep M. Comas, secretari, Josep M. Rosés tresorer, Francesc Solé, comptable, i Fèlix Solé i Rafel Julià, vocals. Dir que aquest últim havia estat en els primers temps el president encara que no constés oficialment. Aquesta junta tenia la facultat d'escollir el capità dels equips del club, que en els inicis eren només de futbol. El primer va ser Joan Torner. Altres seccions que van començar aviat van ser atletisme i excursionisme. El dia 12 de juny la Junta va decidir que els colors dels equips serien el morat i el groc.
El darrer dia del mes de juny el Patronat de Sant Josep, va presentar la que es coneixeria com a Associació Esportiva del Centre Catòlic i va presentar el reglament, ple d'objectius i ideals, com quedava clar en el seu primer punt: "El Patronat de Sant Josep per a obrers té una secció anomenada "Secció Esportiva del Patronat", quin objecte serà conrear l'afició a l'sport, cooperar a l'educació física i donar honest esplai als joves i nois del Patronat, a fi d'apartar-los de les perilloses diversions i atraure'ls a la pràctica de la virtut".
La quota de soci es va fixar en 1 pesseta al mes, i deu cèntims a la setmana per als menors de 15 anys.
En un Ilurosport de l'any 1977 quan l'entitat va celebrar el 50è Aniversari en Francesc Cuní, explicava que al camp de Mossèn Plandolit, conegut com l'Stadium, hi havia un equip de futbol amb aquest nom però que es va desfer. I als joves que anaven al camp, entre ells Montasell, Berga, Xivillé, Llinés, Boixet, Cusachs, Prat i ell mateix, se'ls va animar des de la Junta del Patronat de Sant Josep a que s'integressin en l'entitat.
Deia també que la competència aquí a Mataró estava entre els d'un costat i l'altre de la Riera: els del Foment que eren de Santa Maria i ells que eren de Sant Josep. Vaja que la rivalitat, ben sana i ben entesa, era entre parròquies.
Un parell d'anys més tard van començar la pràctica del bàsquet, que s'acabaria convertint en l'esport predilecte d'aquesta entitat.
