Joan Gros és des de fa cinc mesos el President del Centre Natació Mataró, el club esportiu més important de la ciutat. Més de 6.000 socis, els millors equips mataronins i una situació econòmica, òbviament, no aliena als temps que corren.
Qui és Joan Gros i com ha arribat a presidir el Centre Natació Mataró?Sóc exnedador i waterpolista que el 1971 va començar les seves relacions amb el Centre. Els anys noranta ja vaig entrar a la directiva de l’Antoni Cot i després de deixar-ho, en Josep Masriera em va convèncer per anar a la seva candidatura i durant 16 anys he format part de la seva junta. Algun temps amb més responsabilitat com ara tresorer o vicepresident econòmic, altres èpoques amb menys implicació. Quan en Josep Masriera va decidir que plegava la resta de junta vam buscar una persona que donés continuïtat i renovés el projecte i em vaig oferir per encapçalar la candidatura. Substituir un President com Josep Masriera, que ho ha estat tant temps, és una papereta?L’etapa Masriera ha estat molt profitosa pel Centre, amb grans canvis. Si comparem com estava el club i on és ara en tots els àmbits veiem la millora. Nosaltres no farem un canvi igual de transformador però sí que volem impulsar una mica més la renovació adaptant-nos a la situació actual, que no és senzilla.Està en bon estat de salut el CN Mataró?Esportivament estem en un estat excepcional, perquè s’han assolit fites impensables fa pocs anys com ara les dues medalles de plata olímpiques, les primeres de Mataró. Tenim els equips a un gran nivell i mantenim un bon nivell esportiu pel que fa a la base, difícilment podríem tenir més activitat perquè no tenim espai. Tenim molts nedadors, molts waterpolistes. Socialment estem notant l’impacte de l’evolució de l’entorn, des del 2007 estem baixant en nombre de socis no de forma desmesurada però sí contínua. La nostra pèrdua és moderada i té un impacte en el tema econòmic. Aquest és el gran tema. Aquest any haurem d’afrontar un gran reequilibri entre el capítol de ingressos i despeses. Estem perjudicats i hem d’ajustar molt tots els euros que gastem. Volem treballar per aturar el degoteig negatiu de socis, potser fins i tot créixer i evitar en la mesura del possible les famoses retallades. Quins criteris se segueixen a l’hora d’ajustar aquestes despeses?Estem revisant totes les partides, hem parlat amb proveïdors i hem renegociat contractes. Hem de mirar d’aconseguir el mateix nivell de serveis amb menys despesa i en molts casos s’ha entès. L’altra àrea on treballem és l’esportiva on no és gens fàcil intervenir. Hem de fer una política d’estalvi urgent en tema de salaris i treballadors. No volem prescindir de ningú pel que on estem enfocant els nostres esforços és en la planificació de la temporada que ve. Haurem de reduir els ajuts que donem a determinats esportistes i en algun cas prescindir-ne, sobretot pel que fa a aquells més ben remunerats.S’aplicarà igual a totes les disciplines esportives?Volem ajustar en tots els esports sempre amb l’objectiu de mantenir el nivell que tenim en totes les disciplines. Això els passarà a tots els clubs pel que crec que anem a un escenari en què podem estar igual gastant menys. No sacrificarem una disciplina, apostem per totes i els ajustos tindran un impacte similar en totes elles. L’objectiu serà mantenir la màxima categoria en tots els àmbits esportius.Es podrà competir a Europa?Serà molt complicat. No ho descartem de forma anticipada i a més cal esperar a veure quins equips s’acaben classificant. Buscarem esponsorització i suports però competir a Europa dependrà de dos orígens amb els que no es pot esperar gran cosa com és el sector privat i les ajudes de l’administració. El dèficit ho marcarà i ho supeditarà tot.El CN Mataró és el millor club de la ciutat. Pot sobreviure en base a una major implicació ciutadana?És complicat. És més fàcil que la gent es faci sòcia per un servei i una atenció que els dones, per les instal·lacions, que no pas per suport als equips nostres. Tenim esports minoritaris, no fem futbol, no movem masses. El nostre potencial real amb el que hem de comptar són les instal·lacions, són els 400 esportistes, el capital humà del club.
A nivell d’instal·lacions, com està el Centre?Tenim a l’antic Club Nàutic un solar magnífic per fer-hi coses si ens les deixen fer. M’imagino un Centre amb possibilitats d’afrontar una obra que seria un somni, el meu mandat és de 6 anys i hi treballarem. Actualment a nivell d’espais hi ha hores en què estem saturats. A mig matí s’hi està de fàbula però a la tarda hi ha certa massificació. Nosaltres vam fer un projecte per fer un pis més de l’actual piscina però no vam aconseguir que ens l’aprovés. El projecte es va encallar i ara no sé si donar-lo per perdut. Estudiem alternatives que no alterin la volumetria i que ens permetin ampliar espais per fer-hi activitats. Necessitem créixer.Què s’imagina al Club Nàutic?Aigua. Som un club d’aigua. M’imagino una piscina de 25 x 30 on es poguessin jugar els partits de waterpolo que tingués una coberta retràctil. Una piscina per créixer en nedadors, waterpolistes i massa esportiva. I al voltant m’imagino pistes d’squash amb parets de vidre, uns vestidors, una zona de gimnàs més àmplia que la que tenim actualment. Ampliar serveis i obrir el Centre una mica més a tota la ciutat. No ho tinc plantejat com objectiu, no era al programa electoral però tenim ganes de donar-hi voltes, de no oblidar-ho, de deixar-ho sobre la taula i tenir-ho present. Parlarem amb qui calgui, és complicat però les ganes hi són. Si no podem fer això necessitarem alguna altra alternativa perquè el club creixi de forma exponencial, que és el que ens fa falta. Ara ja no hi cabem. Amb més aigua podríem créixer en equips de natació, de waterpolo de base, etcètera. Ara estem handicapats.Quines noves de finançament us plantegeu?Com a club ens hauria agradat que l’Ajuntament hagués pensat en nosaltres per portar una instal·lació com pot ser el Sorrall, o com la pròpia piscina municipal. També estem treballant en els ‘stages’ de clubs i seleccions a les nostres instal·lacions. Costa compaginar-ho però és un àmbit, si vols de turisme esportiu, en el que hi ha camp per córrer i en podem sortir beneficiats tant la ciutat com el club. En aquest sentit tenim sort de tenir la piscina aquí a la platja, amb el solet que hi fa tot l’any i això fascina als estrangers. Ho explotarem.
