Javier Gómez Fuertes (5 de desembre de 1986) és un gimnasta mataroní del
Club Gimnàstic Mataró que va començar a fer gimnàstica a Granollers perquè a Mataró no hi havia equip masculí. Va triar aquest esport per la seva germana Lídia que ja el practicava, i després de molts anys d’esforç i treball es troba a les portes d’uns Jocs Olímpics, on serà el segon mataroní en aquest esport, ja que fa quaranta anys a
Munic-72 hi vam tenir la Pepita Sànchez.
Com afrontes els que poden ser els teus primers Jocs Olímpics?Amb moltes ganes de fer-ho bé. Bé, primer amb moltes ganes d’anar-hi i poder participar en una cita tan important com són uns Jocs Olímpics. Però bé, primer s’ha de confirmar que hi aniré, ja que el seleccionador estatal no ha donat la llista definitiva dels components que formarem l’equip olímpic.
Quin és el percentatge de possibilitats que tens d’estar a la cita olímpica?La veritat és que no ho sé. Per ara he estat present a totes les competicions preparatòries que hem fet per preparar el Jocs i vaig formar part de l’equip que va aconseguir el bitllet olímpic. Però el seleccionador ja ha dit que tots estem competint molt bé i a un alt nivell i que no es decidirà fins al final.
Quan es farà oficial la llista definitiva?No ho sé, el seleccionador ens ha dit que segurament no ho sabrem fins quinze dies abans de l’inici dels Jocs.
Quins són ara mateix els grans dominadors de la gimnàstica artística masculina mundial?Xina, Japó i Estats Units que van ser els tres primers classificats en el passat Mundial. Aquests tres equips són els grans dominadors i són els màxims aspirants per guanyar les medalles.
Les medalles són impossibles per a vosaltres, i potser el vostre objectiu és lluitar pel diploma olímpic?Impossible no ho són les medalles, però està molt difícil, l’equip està treballant molt dur per arribar bé als Jocs i que tot surti bé, però el que hem de ser conscients és que hem d’estar molt concentrats i estar molt bé en tots els aparells. Si estem bé podem lluitar per estar a la final i quedar entre els vuits primers classificats i aconseguir el diploma olímpic que seria tot un èxit, ja que mai a la història l’equip espanyol de gimnàstica ha aconseguit un diploma olímpic per equips. Els nostres rivals directes seran França, Itàlia, Ucraïna i Romania.
I a nivell individual quins són els teus objectius?El meu objectiu, primer de tot, és estar dins de l’equip olímpic que, com ja he dit, encara no està fet, i després, un cop a Londres, estar fi en tots els aparells i intentar arribar a la final general.
I ficar-te en alguna final per aparells?Això està molt complicat, ja que les meves notes de partida no són gaire altes, però bé, són uns Jocs Olímpics i pot passar qualsevol cosa, però vaja que això és molt difícil.Ara que arriben els Jocs, esports minoritaris com la gimnàstica teniu més ressò mediàtic no?Sí, la veritat és que sí, quan arriben els Jocs, esports com la gimnàstica surten a la televisió i se sent a parlar d’ells perquè és quan el públic s’interessa per ells. Però bé és el que hi ha, no som futbol ni tennis i hem de viure amb això. Però potser sí que estaria millor que ens fessin una mica més de cas i no parlar de nosaltres només cada quatre anys, perquè és un esport molt espectacular i que requereix molt de sacrifici.
Què li diries que ha de fer un nen de 8 o 9 anys que fa gimnàstica i que vol arribar a uns Jocs?Treballar molt, perquè si es treballa molt qualsevol pot arribar. No es necessita tenir un talent molt gran per arribar-hi, per exemple jo no tinc un gran talent, però amb treball i esforç pot ser que hi acabi arribant.
Com està la gimnàstica artística masculina a Mataró, poden sortir nois que arribin al teu nivell?La gimnàstica masculina a Mataró és molt jove, jo quan vaig començar de nen vaig haver de marxar a Granollers perquè aquí a Mataró no hi havia equips masculins. Però ara des de fa anys el Club Gimnàstic Mataró està treballant amb nens i ara fa poc van participar en els Campionats d’Espanya. Estic segur que d’aquí un temps a Mataró sortiran gimnastes del meu nivell i millors, però temps al temps.Des d’aquí desitgem a en Javier que vagi a Londres 2012 i que tingui sort.