El 2011 van celebrar-se 50 anys d’un dels moments culminants de l’arqueologia catalana i el més important de la recerca de restes a Mataró: el descobriment de la vil·la romana de la Torre Llauder.
La Mataró del Polígono Espartero va trinxar bona part dels terrenys amb més història amagada però l’equip de Marià Ribas –flamant Mataroní Il·lustre– va salvar el que quedaria després encorsetat en el Clos Arqueològic. Un Clos que fa un temps era mig deixat, deteriorat i molts mataronins segurament desconeixen què hi ha ben bé entre les parets vetustes que emmarquen un tros de terra al Pla d’en Boet.
Reobertura i milloraPer cobrir aquest dèficit i per celebrar l’efemèride, avui divendres reobre el Clos Arqueològic amb una festa romana que pretén ser l’inici de la reconciliació de Mataró amb el seu jaciment arqueològic més important.
Les restes de la vil·la s’han arranjat i aquesta nit acolliran una festa de ciutat de marcat accent romà, amb els propis Armats de Mataró, una projecció en tres dimensions que permetrà recrear la vida a la vil·la romana o un espectacle de música i dansa de l’època d’August, amb tast de vi amb mel com era preceptiu a l’època. Serà la d’aquesta nit la primera cita d’una sèrie d’actes que acompanyen la reobertura del jaciment per a visites guiades. “Tenim un dels jaciments més importants de l’època i Mataró l’ha de saber explotar” assegurava dilluns el regidor Joaquim Fernàndez. L’arqueòleg municipal hi afegia que “per les condicions de conservació i dimensió, la vil·la de Torre Llauder és única”. Fem-la nostra.
La casa d’en Caius Marius Emilianus era molt més gran
La vil·la romana de la Torre Llauder és una de les més monumentals que es coneixen i reobre ara el Clos Arqueològic que la conserva un cop se n’ha millorat notablement l’estat de conservació. La carpa, que va ser solució d’urgència, ha anat acompanyada per un arranjament dels entorns i un tractament dels mosaics i estructures i bases de murs que en permeten una millor identificació del que va ser antigament aquest jaciment. Se sap que amb anterioritat a la pròpia Vil·la, el recinte havia estat un centre productor d’àmfores de vi, àmfores amb segell mataroní que s’han trobat per bona part de l’extensió del domini romà: la d’aquí era doncs una denominació d’origen preuada. A posteriori i mantenint la producció de vi, es va fer la pròpia vil·la, la hipòtesi més ferma de la qual és que fos la llar de Caius Marius Emilianus, un magistrat de Barcino o de la pròpia Iluro, un adinerat del segon esglaó social de l’imperi. Tot i que van ser els propis habitants de la vil·la –habitada durant tres segles– els que la van deteriorar canviant-ne usos de les pròpies estances, les darreres investigacions de l’equip d’arqueologia local han permès identificar més veraçment l’autèntic perímetre de la vil·la romana. 
Així, ja s’han identificat dos jardins que ja s’estan excavant i s’han identificat dues grans terrasses que tenia la vil·la amb vistes al mar als terrenys que ara ocupa la Pollancreda. En aquest sentit ja s’ha ampliat la zona de protecció al voltant del Clos i segons Quim García, arqueòleg municipal, “podem seguir excavant i hi ha molt camí per córrer per recuperar el jaciment íntegrament”. Faltarà la inversió. Per tant, va per llarg.
