El mataroní Carles Claveria, que havia estat jugador de l'equip de waterpolo del Centre Natació Mataró Quadis a la màxima categoria estatal fins la temporada 2003-04 després s'ha dedicat a les curses d'alta resistència, i ara fa poc va completar, acabant en el 66è lloc, la cursa del TOR DES GEANTS considerada una de les més dures del món pel que a fa a l'ultra resistència.
Carles Claveria amb un company de cursa
Aquesta cursa va néixer el 2010 amb una primera edició on quedà en segona posició l’espanyol Salvador Calvo. És un recorregut a través de la Vall d’Aosta de 330km amb un desnivell acumulat de 48.000m això significa 24.000 de desnivell positiu o sigui pujar unes tres vegades l’Everest de forma vertical per entendre’ns.El recorregut és encisador ja que es passa per uns 25 colls de muntanya amb altures entre 2800 m i el més alt de 3299 m (Coll Loson). Durant el recorregut és té el privilegi de gaudir de vistes del Monte Jura, el Gran Pariso, el Cervino, Monte Rosa i Mont Blanc.La cursa els organitzadors la divideixen en 7 etapes per donar una noció bàsica de com afrontar-la, el final de cada etapa proposada per els organitzador hi havia una base de vida, això volia dir un lloc per dormir totes les hores que poguessis, menjar, massatges i on et portaven un sac on havies posat tot el necessari per la cursa, piles de recanvi, barretes, samarretes netes, mitjons, xampú, tovallola,... En aquestes bases és on s'agafava el necessari per afrontar la següent etapa.L’organització dóna 150 h per fer aquests 330 km i l'esportista s'ha de gestionar el temps de la millor manera, tot posant uns temps de tall que s'han d’acomplir.
El grup de catalans participants
Carles Claveria ens diu "vaig decidir que allò ideal era tirar la primera nit i fer-la sense dormir per guanyar temps i si hi havia algun contratemps més endavant tindria temps per recuperar-me".Va sortir el diumenge a les 10 del mati i va anar tirant tot el diumenge i dilluns fins tarda-vespre on va arribar a la segona base de vida, allà va descansar dues hores dutxa, sopant una mica i va tornar a la "ruta" fins assolir el quilòmetre 180 aproximadament a final del dimarts. El terreny fins aleshores era molt pedregós i castigava molt els peus a tothom. Va arribar molt malament de genolls i peus a Niel i va intentar dormir una altra estona, el lloc era molt fred, es van posar en una tenda de campanya i va ser impossible dormir, allà al cap de dues hores passant fred i sent impossible dormir va decidir beure un caldo ben calent i tirar endavant. Va arribar a la tarda nit al km 238 més o menys, a Valgrisenche. Allà sí que va aconseguir dormir 4 hores, però arribant molt castigat amb mal al genoll. Ho va aconseguir solucionar amb antiinflamatoris i va arrencar pensant que havia dormit molt i va decidir que podia fer els 96 km que quedaven d'una tirada sense dormir i així ho va acabar aconseguint.
Ens diu que "la matinada del divendres fent l'aproximació a Courmayeur em vaig trobar amb un regal de la naturalesa espectacular, amb el Mont Blanc dibuixant-se davant meu de color rosa intens, gràcies a que la matinada i la sortida del sol provoquen aquest efecte en aquesta preciosa muntanya".Com es pot veure en Carles va complir tot un repte de superació personal i que li va servir, ens diu, "per adonar-se que quan pensem que ja no podem més encara tenim forces per aconseguir molt més".
Enhorabona, ets tot un exemple!
