Formar part d’un jurat, -com ha estat el cas aquest any en l’Exposició Col·lectiva Sant Lluc 2009-, et dóna una perspectiva interna de tota una organització i un punt de vista diferent al que s’acostuma a tenir quan es veuen les coses des de fora.Acontentar a tots els participants és una tasca difícil, per no dir impossible. Enguany s’han presentat 120 obres i l’espai expositiu només pot donar cabuda a 90 obres, que per sí ja són moltes. Notable participació pictòrica i poqueta d’escultòrica.La gran quantitat d’obres escollides fan que esdevingui una manifestació plural, on hi tenen cabuda múltiples tècniques i estils, poden agradar més o menys però mostren la riquesa del que és el Sant Lluc.Cada any es parla de que les fórmules de participació, d’organització, de quantitat i qualitat podrien ser diferents, i és clar. De moment funciona, el públic respon, se’n parla, etc., i això ja és prou important.
Només pel fet de recolzar les diferents propostes d’art maresmenc ja s’hauria de valorar de manera positiva aquesta mostra. Hi ha un treball al seu voltant molt important i que no cal desmerèixer.Enguany si hem de parlar de noms, podrem anomenar com a artista convidat el sempre destacat escultor Llucià Gonzàlez. També en l’apartat d’artistes novells l’escultor Marc Sala i la pintura encisadora d’Ana García, aquesta última amb un futur prometedor per davant.Finalment com a artista homenatjat, Antoni Luis, president del Sant Lluc i, en l’apartat in memoriam, els traspassats pintors Josep Novellas, Antoni Monferrer, Leopold Valls, Rosa Maria Font i l’escultora Pepita Herrero. Llarga vida a una mostra que va sumant anys, que s’ha fet gran a partir d’entrebancs i bones solucions, i que tard o d’hora haurà de renovar-se en concepte i objectius, el futur ens donarà la resposta...
