Àlex Lluch, un jove porter de futbol sala, va fitxar l’estiu del 2016 pel FC Barcelona, després de defensar la samarreta del CE Futsal Mataró des de benjamí de segona any fins al primer any de juvenil (inclòs). És el porter del Barça B, però aquest any ha aconseguit debutar amb el primer equip. I per casualitats de la vida, el seu debut va ser justament contra el club que l’ha vist créixer. La setmana passada, el mataroní feia un pas mes en el seu camí com a jugador: va debutar a Champions. Exactament, va ser en el darrer partit de la Main Round davant el Vytis, en el qual el Barça va sortir victoriós amb golejada (0-8).
Com vas rebre el debut a competició europea?
Vaig tenir la sort de poder-ho fer també a Copa Catalunya primer, que ja va ser molt emotiu per a mi no només pel fet de debutar amb el primer equip del Barça, sinó de fer-ho contra el Mataró, el meu ex equip. I després he pogut fer-ho a Champions, per la lesió de Juanjo, fet que veia molt més complicat. Més que res perquè ja l'any passat vaig anar-hi convocat i veus que és un altre nivell. I al final aquest any vaig tenir l'oportunitat d'entrar en convocatòria i veient que el partit anava bé, vaig tenir la sort de debutar, que ja és un premi més que suficient.
I sense deixar entrar cap gol.
Sí, juntament amb el Dídac vam poder deixar la porteria a zero i al final et deixa un millor sabor de boca.
Estaves nerviós abans d'entrar al camp?
Sí, evidentment sempre hi ha els típics nervis d'abans de sortir i més en un partit com aquest. Però al final van passant els minuts, estàs jugant a l'esport que t'agrada i portes fent tota la vida i s'acaben traient aquests nervis.
Com és la relació amb els jugadors del primer equip?
La veritat, genial. Són molt propers, molt més del que es pot veure des de fora. T'ajuden, et donen consells i estan per tu. Amb els altres dos companys que també van poder anar a la Champions es va fer més amè, perquè es nota que tens més confiança amb els teus companys del Barça B. I amb les ganes que hi posen els del primer equip, es fa tot més fàcil.
A la Copa Catalunya, com va ser jugar contra l'equip amb el qual has crescut?
Després d'estar vuit anys al club i haver jugat sempre amb la mateixa gent, trobar-te-la en un partit que pel Mataró era un partit històric i tenir la sort de poder jugar contra ells, els qui han estat els meus companys tota la vida, va ser molt emotiu. A més, amb les 600 persones que hi havia del Mataró, que pràcticament totes em coneixien i estaven contentes de veure'm allà, va ser espectacular. Tenia la pell de gallina al camp.
Com va ser el teu fitxatge pel Barça?
Va ser a juvenil de segon any. La meva mare m'ho va comunicar i jo realment no m'ho creia. Em va costar perquè tenia moltes ganes de fer un any més amb el juvenil del Mataró a Nacional, però són trens que passen una vegada a la vida, i dir que no al Barça és realment complicat. Fas el salt i passes d'entrenar dos o tres cops per setmana a fer-ho quatre o cinc, l'exigència a l'entrenament és molt més forta a can Barça, però al final és el que té un club com aquest. S'ha de treballar fort per arribar on estic arribant de tant en tant.
Quins són els teus objectius de futur?
Jo sempre he sigut poc de mirar cap endavant i més d'aprofitar les oportunitats que tens dia a dia, perquè en el món de l'esport tot funciona així, dia a dia. Sempre pots tenir alguna petita lesió que et faci decaure una mica. Ara he tingut les oportunitats de debutar a Copa Catalunya, anar convocat a la Supercopa d'Espanya i després de debutar en Champions. Dia a dia. En un futur, m'agradaria seguir practicant aquest esport i gaudint al màxim de tot. I sigui a l'equip que sigui, intentar arribar el més lluny que es pugui.
A part del futbol sala, fas alguna altra cosa?
Sí, estic estudiant CAFE (Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport) al Tecnocampus. Ara ja vaig per tercer i miro de compaginar estudis i futbol; de moment ho porto prou bé.
