La lluita contra l’incivisme o el que és el mateix la vetlla pel civisme no és una lluita particular de Barcelona. Cert és que va ser a la capital on l’assumpte va fer-se mediàtic, però el cert és que, sense anar més lluny, Mataró va ser una de les ciutats catalanes pionera en aquesta mena de creuada de l’administració perquè els llocs públics segueixin uns cànons que permetin la convivència. Segurament la pròpia existència de l’Ordenança, que aquesta sigui necessària, ja és un mala nova. Vol fer civilització, en definitiva. El cànons en si, els criteris, potser ja són més discutibles.
L’any 2002 el Pla d’Acció pel Civisme de l’Ajuntament de Mataró va fixar-se com a objectiu una ordenança municipal sobre civisme. La voluntat va cristal·litzar als dos anys, i després del llarg procés polític que es va iniciar el 2004, l’any passat Mataró disposava ja d’Ordenança de Civisme. Deixarem ja la comparació barcelonina però val a dir que, a petita escala, Mataró va anar per davant i va fer molt menys soroll. Tornant al tema, s’ha de dir que l’Ordenança es va aprovar en Ple Municipal i que, per tant, és vigent. És probable, però, que la gent no conegui en profunditat, no tant el que es pot i el que no es pot fer, sinó l’abast de les sancions a la que hom s’exposa quan obra, i ens estalviarem les cometes, de forma incívica. El contingut de l’ordenança parteix dels drets dels ciutadans, inclòs el de gaudir d’un estàndard de convivència. Gaudir dels espais públics, ser respectat, unes condicions també per a la privacitat o el dret al respecte d’altri són punts de partida de la naturalesa del text jurídic. El seu abast abraça les persones, els bars i discoteques, el medi ambient i fins i tot el propi habitatge. En la recerca d’aquest estàndard de convivència, l’Ordenança identifica els principals elements incívics i en defineix la gravetat de la infracció i la quantia de la sanció que comporta. Ataca diversos àmbits però no algun dels que a la capital ha estat més polèmic com podria ser la prostitució a la via pública.
Necessitat social o dèria?
Les teoritzacions sobre l’origen i motivació d’aquestes ordenances pel civisme no són sobreres. Hi ha qui ha parlat de pèrdua o mancança de valors de pertinença a la societat, la visió conservadora esgrimirà que la via pública és un lloc insegur i el real és que segons quin comportament habitual de la gent havia degenerat.També hi ha qui considera un dèria actual aquesta lluita pel civisme. El principal quid de la qüestió és què és o què deixa de ser incívic. Per exemple, tothom coincidirà en que realitzar pintades, deixar la brossa al mig del carrer o malmetre el mobiliari públic ha de ser sancionat però és més discutible que, assegut a un banc d’una plaça, algú pugui beure un refresc i no una cervesa. El text de l’Ordenança, ambigu i flexible en aquests aspectes més tebis –encert del legislador local aquí– , és clar i dur en molts aspectes i les sancions són d’importància. Objectivament es pot dir que es busca una ciutat més cívica i respectuosa on conviure, més val prevenir que curar.
Les infraccions que preveu l’Ordenança es divideixen en lleus, amb multes que poden arribar als 600 euros, greus de fins a 900 euros o molt greus que ascendeixen als 1.500. La reincidència també es pena apujant la consideració de la falta i, per tant, la quantia de la sanció.
Inventari de sancions
Per actituds vandàl·liques, agressives o negligents contra el mobiliari urbà es poden arribar a pagar 1.500 euros. Es vol ser ferm contra aquestes conductes. Per barallar-se la la via pública es demanen 600, per conculcar la dignitat de les persones 900 euros i si aquestes són autoritats, la multa ascendeix als 1.500. Fins a 900 poden caure per molèsties als veïns, fora d’horari o per no conservar l’habitatge.
Consumir alcohol al carrer està considerat una falta greu i vendre begudes alcohòliques sense permís, una infracció molt greu. Insultar un agent o autoritat té una sanció de 600 euros o, en un altre ordre de coses, gronxar-se en una zona de lleure infatil si no s’és infant pot costar 600 euros.
És contundent, doncs, l’Ordenança que no es concentra sols en el casc urbà. Extreure molsa dels parcs forestals comporta sanció de 900 euros, igual que col·locar rètols en aquestes zones o anar-hi a cavall o amb bicicleta en camins de vianants. L’Ordenança també se centra en la pirotècnia, considerant falta molt greu el fet de llençar petards contra les persones o béns de forma intencionada.
Per últim la platja. En una ciutat marítima, el civisme també passa per l’espai més nostrat i fer-hi activitats esportives amb danys a tercers pot costar 900 euros, fer servir sabó 600, igual que portar-hi gossos. Per últim també es regulen els horaris de bars, discos i festes locals.
