El “cas Ronda Cervantes” ha posat d’actualitat un tema, el dels carrils bici, que sempre ha viscut entre dues aigües. Les reivindicacions demanen que siguin amplis i útils però la seva coexistència i funcionalitat al costat dels vehicles no és fàcil. La implantació d’aquests vials d’ús exclusiu per a les bicicletes va començar fa cinc anys a Mataró en el marc de la tendència general europea en pro de la mobilitat sostenible.
El desembre passat entrava en funcionament el nou carril bici a les rondes de Miguel de Cervantes i de Joan d’Àustria. Un mes més tard, els veïns de la primera protestaven pel carril bici i començaven a recollir signatures per la retirada del carril. Els veïns de la zona esgrimien que el nou vial afectava l’aparcament i el trànsit de vehicles a la ronda. L’episodi ratlla l’esperpèntic perquè, històricament, les reivindicacions socials i veïnals han anat en la direcció contrària, a favor de la implantació de carrils per a les bicicletes. Finalment, una comissió mixta entre tècnics de l’Ajuntament i veïns estudiarà les millores que es puguin efectuar al nou carril bici tot i que des de l’administració s’és clar a l’hora d’apostar per aquest i es descarta la seva retirada. La justificació d’aquest itinerari és per enllaçar la zona del Passeig Marítim amb les Cinc Sènies, un dels llocs on els ciclistes més poden gaudir en el seu temps d’oci.
La naturalesa dels carrils bici, però, no hauria de quedar-se en la incitació a l’oci sinó que hauria d’habilitar la bicicleta com un transport útil i quotidià. Aquesta és la teoria i la motivació d’un element urbanístic que pretén fer de l’ús de la bicicleta una pràctica estesa, com al nord del continent. La naturalesa orogràfica de Mataró també compta però, malgrat això, hi ha –o així es presumia– una certa unanimitat al voltant de la incorporació de carrils bici en el marc de l’aposta per aquesta mobilitat sostenible que val a la ciutat una setmana temàtica a l’any, el Pla Local de Mobilitat o iniciatives com els propis carrils d’ús exclusiu.
Carrils bici actuals
El mapa actual de carrils bici a Mataró supera els cinc quilòmetres de llargada però, per la seva situació, en un extrem i un altre de la ciutat, dista molt del que s’ha reivindicat des de diverses plataformes, la pròpia FAVM o fins i tot la opositora CiU que fa tres anys va proposar un carril bici que anés pel centre de la ciutat. El carril bici més antic és el que recorre les Hortes del Camí Ral, una zona d’esbarjo. Després el carril va arribar fins a la plaça de Serra i Xifra des de la riera d’Argentona, arribant al primer punt neuràlgic de la ciutat per la zona sud. L’última intervenció a la zona va unir els dos circuits per la Ronda Lluís Companys. La darrera incorporació al mapa local de carrils bicis és la ja citada de la ronda Cervantes. Així doncs tenim una ciutat amb dos circuits llargs però situats als extrems del terme municipal. A l’interior del casc urbà les bicis conviuen, com poden, amb vehicles i vianants.
La vida del ciclista a Mataró, però, no és fàcil. La falta d’aparcaments és notable i fins i tot en alguns equipaments esportius falta un lloc on estacionar la bicicleta. El paisatge més habitual, però, d’aquests estacionaments és el d’una bici sense rodes o malmesa. La falta de cultura ciclista és important i és per això que cal ser conscient que sols amb una aposta clara es podrà revertir l’actual primacia del transport privat fomentant la bicicleta com a eina en pro d’aquest fenomen de la mobilitat sostenible.
