Passen tres dies de la nit de cap d’any i entre els bons propòsits que any rere any ens fem per aquestes dates, a l’entrada del 2006 n’hi ha un que ha destacat amb més força que mai: deixar de fumar. I és que l’u de gener del 2006 ha estat la data escollida per l’inici de l’aplicació de la nova llei antitabac, una llei que prohibeix fumar als centres laborals, transports públics i que regula l’espai per a fumadors en els locals d’hostaleria.
La llei és ferma en molts àmbits però dóna lliure elecció als locals, bars i restaurants, de menys de 100m2 d’escollir si es volen convertir en locals sense fums o seguir permetent fumar als seus clients. I si molts pensaven que el panorama a partir del gener canviaria i el fum deixaria de regnar a les cafeteries, només cal donar un vol pel centre de Mataró i veure com els locals que pengen el rètol ‘Sense fums’ a les seves portes són escassos.
Els clients disminueixen als locals sense fum
Entre aquests locals hi trobem Il Caffe Latino, una cafeteria de la Plaça de l’Ajuntament que ha decidit convertir-se en espai sense fum. Tot i que fa molt poc temps que s’ha començat a aplicar la llei, les primeres reaccions ja s’han fet notar. “El treball ha baixat moltíssim” lamenta Hanan El Mouden, la cambrera del local. De la mateixa manera ens explica com fins ara molts clients passaven llargues estones bevent el seu cafè, fumant i llegint el diari, però amb l’aplicació de la nova llei aquesta imatge està desapareixent i aquests clients ara simplement prenen un cafè ràpid abans de marxar del local.
De totes formes, la Hanan explica com segons la seva opinió, qui té costum d’acudir a un establiment no deixarà de fer-ho: “Jo crec que si una persona està acostumada a anar a un lloc, seguirà fent-ho encara que no s’hi pugui fumar”. La realitat no ha estat ben bé així i ja hi ha hagut algun client que s’ha queixat a l’establiment per la seva decisió. Per la seva banda, Hanan està satisfeta perquè al local no s’hi pugui fumar, ja que ella no és fumadora i al llarg del dia es veia obligada a respirar molt de fum. La solució que proposa la Hanan és clara: “Que es permeti fumar a tots els locals o a cap”.
Qui vol fumar s’asseu a fora
Un altre local que ha decidit convertir-se en un espai sense fum és La Selva, a la plaça de la Peixateria. Però aquí, la seva cambrera Crisel Sánchez ens explica com l’aplicació de la llei gairebé no els hi ha causat cap efecte. “La nostra clientela és molt familiar” explica Sánchez afegint que aquest pot ser el motiu pel qual no han notat canvi en el nombre de clients. A més, La Selva gaudeix d’una àmplia terrassa al carrer, on sí es pot fumar. “La majoria de gent que vol fumar s’asseu a fora” explica Sánchez. I la situació és repeteix amb la mateixa cambrera. “Jo sóc fumadora i vaig a fora a fumar” ens diu alhora que es mostra satisfeta per l’aplicació de la llei: “M’anirà bé, així fumaré menys”.
Si bé l’aplicació de la llei es veurà reflectida en bars, espais públics i centres de treball, les seves repercussions s’estenen a altres àmbits. Un d’ells és el món farmacèutic, que veu com en els darrers dies la seva clientela està molt més interessada en els productes que ajuden a deixar de fumar.
El remei: la mentalització
Griselda Andreu, farmacèutica de l’Antiga Farmàcia Pasqual, explica com tot i que la venda de productes d’ajuda per deixar de fumar no ha augmentat gaire, sí que ho ha fet, i considerablement, el nombre de persones que s’acosten a l’establiment per informar-se d’aquests tractaments. Però Andreu també ens relata com molts dels clients abandonen la idea de seguir aquests tractaments quan coneixen el seu preu: “El tractament d’una persona que fumi uns 20 cigarrets al dia pot costar més de 77 euros al mes”.
Malgrat tot, el que recomanen especialment des de la farmàcia és que el fumador estigui conscienciat de l’esforç que demana deixar l’hàbit. Aquest consell es repeteix si preguntem a la farmàcia de la Plaça Santa Anna on tornen a insistir en la importància de la força de voluntat: “Recomanem que la gent estigui mentalitzada. El que venem funciona, però cal estar mentalitzat”.
Els estancs encara no noten el canvi
Finalment, un tercer sector que es veurà molt repercutit per la llei és el dels estancs, que segurament veuran disminuir les seves vendes. De moment, però, això no ha estat així. Rosa Maria Guardi, propietària d’un estanc del centre de la ciutat, explica com fins ara l’afluència de compradors al seu establiment no s’ha vist afectada: “Tot segueix igual, però encara és molt aviat”. De totes maneres Guardi creu que aquests efectes perjudicials pel seu negoci acabaran arribant: “Els bars sí que compraran menys, i això sí que ho notarem”.
Sigui com sigui, la llei antitabac ha començat a aplicar-se a la ciutat i és probable que el que avui ens sembla estrany i al que només s’hi han afegit escassos establiments de la ciutat, s’acabi convertint en la imatge més comuna. Un bar o cafeteria sense fum.
