El muntatge que il·lustra la portada del Tot Mataró d'aquesta setmana defineix el que sembla, ara com ara, la parella política formada per David Bote i Joaquim Fernàndez, pel PSC i per l'antiga CiU a Mataró. Una parella que no s'entén gaire però que conviu, en una escena divertida de llit, però una unitat que, en contra de molts vaticinis, segueix junta. No hi ha gaires celebracions, en l'aniversari de les noces de fa dos anys, just quan s'arriba a l'equador del mandat pel qual es van comprometre. Però a mig camí es pot fer balanç de com ha estat la primera meitat de mandat d'una fórmula pionera a la ciutat: la sociovergència. Són cinc claus per a entendre la situació del govern.
1. El nou panorama polític.
L'entorn polític general del país i el seu sistema de partits és un ecosistema del qual un ens com el govern municipal no pot deslligar-se. Dista força la situació actual de les dues organitzacions, amb la que es plantejava el 2015. No només Convergència i Unió ha desaparegut del mapa i mutat en aquest nou Partit Demòcrata –per més que el grup municipal que lidera Quim Fernàndez no s'ha pogut canviar el nom tot i demanar-ho repetidament– sinó que el sacseig del procés sobiranista ha canviat la fisonomia política general.
El PSC que fa dos anys va "guanyar" Mataró en un context de retrocés generalitzat, en dos anys ha vist com afrontava un procés de primàries propi i un del seu referent estatal, com els comuns els menjaven bona part del pastís electoral en les convocatòries generals i com el PSOE es mig feia l'harakiri, com s'ha vist els darrers mesos. De la mateixa manera, dins dels darrers 24 mesos s'hi ha comptat els famosos 18 de determinisme del procés, Artur Mas va fer una passa al costat i el Pdecat ha iniciat la seva singladura, no exempta de dificultats.
En l'àmbit local, les primàries internes del partit situaven una mena de cohabitació entre grup municipal i executiva, i situaven a la taula de control del pacte de govern un Alfons Canela apadrinat per l'exalcalde Joan Mora. A la meitat de mandat s'hi arriba amb els socialistes del govern dominant el partit però amb un Pdecat indecís, per més que segueix apostant per seguir junts. I l'anunci previst per avui divendres de data i pregunta pel referèndum pot tornar a vincular el que passi a Mataró amb el que passi a nivell català. Bote ja va dir que obstaculitzaria les urnes. Els convergents, que les consideren prioritàries.
2. Acords amb altres forces
En dos anys el govern municipal en minoria de dos partits antagonistes fins al dia que van seure per parlar de l'actual acord mutu, l'executiu liderat per David Bote s'ha apuntat una sèrie d'acords estratègics amb l'oposició en pro de la governabilitat. És important comparar les dificultats que hi havia en el mandat anterior per part del govern "en minoríssima" de Joan Mora, per concertar polítiques més enllà dels grans ítems –que també se li han d'atribuir, amb les preferents al capdavant– de ciutat. El govern bipartit ha estat capaç de seduir els partits, fins i tot els més crítics, situant-los en una sèrie de "fotografies" com la de la setmana passada en contra dels macroprostíbuls, la del procés Mataró 2022, en contra del Departament d'Educació quan ha calgut o la del Pacte per la Mobilitat.
També han atret el PP i Ciutadans a donar suport als pressupostos, han sabut buscar abstencions propícies i delegar presidències de grups de treball i comissions municipals per tal de fer més visible aquesta política de concertació. La interlocució entre grups, asseguren a la Casa Gran, és fluïda i aquí han aparegut actors polítics a les files de la inicialment desconeguda llista socialista com Miquel Àngel Vadell o Juan Carlos Jerez. En paral·lel a aquesta volguda compartició de responsabilitats, el govern no ha omplert els plens de dictàmens i, a opinió de bona part de l'oposició, segueix patint una important demora en la posada en pràctica de la majoria de polítiques.
3. El govern de la pre-veritat
Tot i ser a l'era de la post-veritat, la política comunicativa de l'Ajuntament de Mataró ha estat innovadora i s'ha basat en un concepte quasi genuí: la pre-veritat. Aquesta praxi consisteix a anunciar futures mesures que després es demoren a l'hora de posar-se a la pràctica. Es busca la presència als mitjans, sobretot als d'abast general. En són exemples el cas de la mobilitat, de la qual hi va haver un gran Pacte però no hi ha hagut concreció en el Pla o el futur de PUMSA, del qual sempre s'ha de debatre però mai no se n'escriu cap conclusió. Amb temes com El Corte Inglés, cap novetat.
Del Pla de Seguretat del que ha de penjar un nou model policial, poc se'n sap.
Els grups de l'oposició fiscalitzen com poden però, a més, es queixen que molts cops el control de govern queda fora dels plens per la durada excessiva d'aquests –són sessions cada cop menys eficaces, les del primer dijous de mes– i que moltes mesures que es comuniquen a la premsa no són després realitat. El govern nega l'extrem de la pre-veritat, com és obvi. L'hemeroteca, a final de mandat, dictaminarà si cau el prefix de la paraula i les polítiques que s'anuncien esdevenen fets.
4. Dos Mataró per a dos socis
Els primers dos anys de govern de la ciutat també han servit per veure com, amb intencionalitat o sense, cadascun dels socis imprimeix major importància a les polítiques que aplica segons la part de la ciutat que es tracti, mirant de cuidar el seu propi electorat. A l'hora de la veritat, els feus electorals dels dos partits estan clars i en bona part de les associacions veïnals de l'arc exterior mataroní –tot el que queda fora de l'ecosistema de Centre, Eixample i Havana– comparteix aquesta percepció. Per exemple el PSC va fer una maniobra de propaganda barroera amb motiu de la inauguració de la pista coberta de l'Eusebi Millan. Va jugar un paper a la polèmica arrossada de Rocafonda. O cuida especialment els programes que depenen d'ells en segons quina zona de la ciutat. També els exconvergents fien bona part del llegat polític del seu pas per aquest govern a la revitalització del Centre. Un Pla especial, el Cafè Nou –tancant el litigi històric– Can Cruzate o la Plaça Gran són exemples del cistell on volen posar els ous de cara a les següents municipals. Una reconeguda activista veïnal de la ciutat reconeixia mesos enrere que "els dos socis es reparteixen els dos Matarós que havien de ser un sol Mataró".
5. Seguiran junts
Tot i que l'afer de Can Quirze va tensar massa la corda entre socis de govern, la setmana passada els dos líders donaven l'episodi per tancat. D'estira-i-arronses entre components d'un govern que avança a empentes i rodolons, però, n'hi seguiran havent.
El disseny de l'estructura de govern sorgit de la negociació de l'acord de govern i de tota la seva aplicació ha dibuixat un control creuat de les diferents àrees i carteres que fa que davant els afers més espinosos i a manca d'acord, els diferents quadres mitjos optin per escombrar i recollir la pols sota l'estora de l'altre. Un exemple va ser l'anunci d'estudi d'una taxa per a les discoteques per a la neteja de les zones on es fa "botellón" que Moreno, socialista, va anunciar que hauria de ser Guillén, convergent, la que ho hauria d'aplicar.
Tot i això, les relacions personals entre actors de govern són en la major part de casos cordials i el govern fa pinya quan toca. Els dos grups municipals estan convençuts de poder tirar endavant la governabilitat gràcies a haver convertit en virtut el defecte de la fragmentació excessiva al Saló de Sessions i malgrat que s'han escalfat i s'escalfaran de valent, dins del govern són plenament conscients que fora de la Sala dels Lleons –el lloc de reunió del govern, a la planta noble de l'Ajuntament– és on realment fa fred. Seguiran compartint llit.
