El misteri de la gran cavitat de la Plaça Gran va començar ja fa molts anys. L’any 1994 es van realitzar les primeres prospeccions i periòdicament se n’han anat fent per mirar de trobar la cavitat que, de moment, no apareix. Aquests darrers mesos han estat especialment intensos en la recerca, després que fonts documentals hagin fet revifar la idea que existeix. On es troba exactament aquesta gran sala? La trobaran? Són interrogants encara sense resposta.
El passat 22 de febrer es va fer el primer sondeig per trobar el gran espai soterrat de la plaça Gran, però es va haver d’aturar quan es van localitzar restes pertanyents a la ciutat romana d’Iluro. Les prospeccions s’han anat succeint diversos caps de setmana, aprofitant la inactivitat del mercat dels diumenges, però totes sense el resultat que se n’esperava. Només en una de les prospeccions es va trobar un dipòsit d’aigua del segle XVI en perfecte estat de conservació.
La recerca ve de lluny. Ja fa anys que l’arquitecte mataroní Agàpit Borràs reivindica la Plaça Gran com a important patrimoni de la ciutat. Borràs fa 22 anys que assegura que al subsòl de la plaça hi hauria una sala de grans dimensions, basant-se en informacions contrastades. Una cavitat soterrada que algunes fonts orals li haurien explicat que existeix i que, fins i tot, hi haurien accedit per unes escales molt rectes des de l’interior d’un immoble quan eren uns infants, pels volts del 1937.
“No es tracta d’una llegenda urbana”, recorda l’arquitecte, que recolza la seva teoria en les fonts orals que li ho van explicar el 1993, com el senyor Ocerans, un paleta coneixedor de la zona que hi va baixar i va assegurar que “era un espai molt gran que permetia arribar fins a la Plaça Xica”.
“Trobar aquesta gran sala seria un tresor per a la ciutat”, que segons l’arquitecte tindria un gran valor cultural i podria “ser objecte d’intervencions arqueològiques”.
Una nova pista
L’historiador Ramon Reixach ha estat seguint la pista de la possible sala i s’ha submergit en els arxius vinculats al passat de la ciutat i la recerca ha obtingut resultats. Resseguint les passes d’historiadors i arqueòlegs reconeguts de la nostra ciutat, Reixach va localitzar la família Ribas, qui tenia en possessió, sense saber-ho, un document original de 1737 titulat ‘Antiguedades de Mataró’.
El document fa referència –tal com es pot veure a la fotografia– a una mina “hipotèticament situada a poca distància de les Espenyes tirant cap a ponent i que s’encamina cap al nord”. Segons l’escrit, la cavitat estava feta amb tanta sumptuositat, primor i magnificència que va moure alguns curiosos a investigar-la i endinsar-hi, moment en què van calcular que arribava sota el Portal de Valldeix, aproximadament, ja que encara no existia el sistema mètric internacional i el càlcul de distàncies era difícil. Un edifici segurament romà i en ruïnes és el que troben i es plantegen dues opcions: d’una banda, que es tracti d’un edifici colgat per la terra per culpa de les inundacions; o bé un espai construït ja intencionadament sota terra que utilitzessin com a criptopòrtic, és a dir, “un fons d’aigua”.
Hipòtesis diverses
La informació recopilada fins al moment per Borràs, juntament amb els testimonis orals i aquest document, han fet reobrir la possibilitat que la sala pugui trobar-se. És evident que la troballa suposaria un descobriment molt important no només per a ampliar el coneixement de la història de la ciutat, sinó també per a la catalogació del patrimoni cultural conegut de Mataró. Ara bé, totes les fonts apunten cap al mateix espai? Aquesta és una de les grans incògnites.
Si bé Agàpit Borràs sempre ha mantingut que aquesta gran sala es troba sota la Plaça Gran, Ramon Reixach remarca que es podria trobar “en una zona propera, com ara la plaça de Santa Maria” perquè sinó “ja hauria sortit”.
Per tant, s’obren tres fronts: que les afirmacions de Borràs i la documentació trobada no parlin del mateix; que la cavitat hagi quedat colgada o que es trobi a la plaça Xica o Santa Maria.
Aquesta darrera afirmació és la que ha derivat en la formulació de noves hipòtesis que podrien destapar l’ús que tenia aquesta gran sala. Segons Reixach, tant podrien ser unes voltes “sobre les quals es construís el temple romà” o un “gran dipòsit d’aigua que els romans fessin servir per a alimentar les termes romanes de Can Xammar, ja que les mines d’aigua de les que s’alimentava Mataró no eren suficients”.
Ampliar els treballs
Sigui com sigui, la prioritat ara és continuar amb els treballs d’inspecció i estudi de la zona per determinar on es podria trobar aquesta sala, que tal com afirma Borràs, “podria ser un gran actiu cultural per a la ciutat, al costat de Can Fullaracs –per on passava el Cardo Maximus, un dels carrers que dividien Iluro– i de la domus romana de l’illa de Can Cruzate”.
Els avenços en aquest estudi ara queden paralitzats pel canvi de govern de l’ajuntament, però Borràs confia que “com han fet els altres alcaldes, hi seguiran mostrant interès perquè és un tema de ciutat”. Amb els documents sobre la taula i la recerca ja engegada, ara caldrà continuar estudiant la cartografia i buscar més hipòtesis que permetin concretar la ubicació de la gran sala que podria escriure part d’un nou capítol de la història de la ciutat de Mataró.
Analitzar la Plaça Santa Maria amb georadar
La recent recerca feta a la Plaça Gran ha obert una escletxa per ampliar els estudis cap a altres parts del centre, com el subsòl de la plaça Santa Maria, que mai s’ha analitzat en profunditat. Fins i tot s’ha demanat un pressupost per a analitzar tota la plaça mitjançant una màquina de georadar, la mateixa que Eudald Carbonell va fer servir en el programa “Sota terra” que durant dues temporades es va emetre per Televisió de Catalunya.
El document de 1737, la primera història de Mataró
El document ‘Antiguedades de Mataró’, propietat de la família Ribas, no té especial importància pel que expliquen, perquè la majoria del que hi ha relatat ja es coneixia. Però tot i així, la troballa és especialment rellevant per la manera com ho expliquen.
En paraules de Ramon Reixach, “és una eina que ens permet saber com estudiaven la història els que van viure durant el segle XVIII”. El text permet saber què buscaven, què els interessava, com ho interpretaven i que sentien especial devoció pels romans. És doncs, un instrument d’estudi per conèixer millor la societat del segle XVIII, així com per determinar què havien descobert.
Cronologia de la recerca de “la sala” subterrània
1937
S’efectuen obres de reparació del paviment a la botiga número 1 de la Plaça Gran i es descobreix una escala que es dirigia cap al subsòl de la plaça. Al final de l’escala hi ha un espai soterrat “d’enormes dimensions amb voltes i columnes”.
1994
Agàpit Borràs identifica diversos testimonis orals i inicia una recerca per disposar de més dades. L’abril d’aquell any es realitzen les primeres prospeccions des de l’interior de la claveguera que hi ha entre el carrer Santa Maria i la Plaça Gran. Els resultats són negatius.
2013
Per mitjà de la tècnica de tomografia elèctrica s’efectuen noves prospeccions geofísiques que permeten deduir l’existència d’una sèrie d’anomalies en el subsòl que indiquen possibles estructures soterrades construïdes.
2015
Entre el febrer i l’abril del 2015 es realitzen perforacions geotècniques on feia dos anys s’hi havien detectat anomalies. A banda d’un dipòsit d’aigua que es va trobar, no hi ha indicis de cap cavitat al subsòl de la Plaça Gran.
