El 2007 la CUP entrava a l’Ajuntament amb un regidor convertint-se en un dels primers municipis on ho aconseguien. No va ser fins cinc anys després que la formació va assolir tres escons al Parlament. Vuit anys després, la feina feta per Xavier Safont-Tria a Mataró dóna pas a una llista nova encapçalada per Juli Cuéllar amb ganes de triplicar el resultat per fer-se forts dins un consistori probablement fragmentat en el qual poden tenir la clau per la governabilitat de la ciutat. La bona gestió que fan dels temes polèmics de la ciutat i l’embranzida de la CUP a Catalunya poden ser factors clau.
Presenteu una llista “intergeneracional i representativa de tots els barris” sorgida d’un procés participatiu.
La CUP hem optat per un procés de radicalitat democràtica. Volíem oferir a la ciutadania la possibilitat d’escollir qui volia que els representés a la llista. Hem rebut més d’un centenar de noms a través de les xarxes socials i l’únic que hem hagut de fer ha estat tenir en compte qüestions de paritat, buscar que aquella persona tingués una trajectòria que l’avalés i que tingués ganes de donar la cara. Ha estat una experiència gratificant i demostra que aquest ha de ser el nostre tarannà, sense perdre el caràcter assembleari que ens identifica.
Hi ha tant noms veterans com d’altres de ben nous.
Hi ha sinergies i experiències que es complementen i a més a més provenim de trajectòries diferents. Hi ha noms com el de Jordi Pagès que està treballant amb un projecte sobre polítiques comarcals, el de les biòlogues Sílvia Bofill – molt compromesa amb l’educació pública – i Carla Juvinyà, que representa la saba nova de la CUP. També hi ha en Joan Jubany, una de les veus més conegudes de la CUP, que ha organitzat moltes mobilitzacions, o la Carme Polvillo, que té una trajectòria de compromís amb la ciutat.
Joan Jubany era precisament un dels noms que sonaven més fort per encapçalar la llista de la CUP. Què va fer que Juli Cuéllar es convertís en el número 1?
Això és una decisió del col·lectiu. L’important no és la persona única i exclusivament, però qui decideix és l’assemblea. La decisió del col·lectiu és posar persones al capdavant que responguin a l’ideari i el plantejament de model de ciutat que defensa la CUP. Aquest cop sóc jo, però això no vol dir que d’aquí a quatre anys torni a ser-hi, no tenim cap intenció de patrimonialitzar els càrrecs polítics.
Voleu triplicar els resultats i aconseguir fins a tres regidors. Què oferiu als votants?
Hi haurà fragmentació de vot i el cost d’obtenir el primer regidor serà més alt. Tot i així, som molt optimistes i veiem molt factible que creixem. No percebem que hàgim de recular ni de quedar-nos estancats i considerem que tres regidors són el que necessitem per impulsar polítiques de transformació a la ciutat. La projecció que ens ha donat tenir representació al Parlament també ha ajudat molt i creiem que som l’única veu crítica que realment s’ha sostingut al llarg d’aquests anys amb fermesa. Aquests últims anys han aparegut veus crítiques com bolets, però cadascú sap la motxilla que porta al darrere.
Veus crítiques que apareixen com bolets. Et refereixes a Podem, per exemple?
No necessàriament. Hem vist algunes formacions polítiques que havien format part del tripartit que sembla que s’hagin girat com un mitjó en alguns aspectes. Quan grates a fons, aquesta motxilla pesa molt, com ICV-EUiA.
“La proposta de tripartit ERC-CiU-CUP és, almenys, agosarada, i la veiem molt difícil”
Quin serà el primer punt que portarà la CUP al programa electoral?
Mataró en els últims anys ha patit els efectes d’un model socioeconòmic clarament depredador de recursos. S’han deixat d’atendre les necessitats de la ciutadania, tenim un endeutament qüestionable i arrosseguem algunes inversions com si fossin una llosa, com la de l’edifici d’El Rengle. La ciutat va créixer a través d’un model especulatiu. Tot això ens ha deixat una ciutat amb una de les taxes d’atur més elevades de Catalunya i amb uns índexs d’abandonament escolar molt alts. Nosaltres volem donar-li la volta, capgirar la ciutat.
Com proposeu donar-li la volta a aquesta situació? No és pas fàcil.
Situant les persones al capdamunt de la llista de prioritats. Capgirar Mataró vol dir rescatar les persones, donar resposta a les situacions d’urgència social que s’estan generant i atendre les seves necessitats. És cert que en els últims quatre anys, i d’això en fa bandera CiU, ha augmentat el pressupost de benestar social, però és que la realitat és tan aclaparadora que és evident que fem curt. Això ens aboca a una ciutat dual, on tindrem un gruix important de la ciutadania en barris cada vegada més segregats i un altre sector de la ciutat cada vegada més reduït que gaudirà d’una situació també cada cop més precària.
Parleu constantment de capgirar la ciutat. Des del govern o des de l’oposició?
Nosaltres posem damunt la taula el nostre ideari i les nostres propostes. A partir d’aquí, nosaltres parlem amb qui calgui. Allà on hi ha coincidències arribarem a acords, amb l’entesa que sigui necessària. Som molt conscients que per transformar la realitat no podem ser únicament a les institucions.
ERC va plantejar un tripartit amb CiU i la CUP. Valoraríeu la proposta?
Ho veig molt difícil. El canvi que ens esperàvem que podia suposar l’arribada de CiU a l’alcaldia a nivell de formes i de tarannà, no ha estat com esperàvem. Teníem un govern tripartit que passava el corró i imposaven el seu criteri i ara tenim un govern en minoria que ha sabut fer la “puta i la Ramoneta” d’una forma brillant.
Entenc que amb ERC ho veieu més factible.
No sabem exactament què proposa ERC a Mataró. Crec que d’entrada, és una proposta agosarada. Caldrà veure també com queda l’Ajuntament després del 24 de maig
Si governéssiu què passaria amb temes polèmics com la Festa al Cel?
Si depèn de nosaltres, la Festa al Cel no es farà. És un malbaratament de recursos públics amb un espectacle antiecològic i militarista que entenem que està fora de lloc. CiU ha fet un plantejament de ciutat-marca, de pur màrqueting.
Però el Tecnocampus és una de les millors marques amb què es projecta Mataró.
El Tecnocampus té moltes potencialitats. Nosaltres no ens oposem a què hi hagi un campus universitari, de fet creiem que això pot ser molt positiu. Probablement, qüestionaríem el fet que s’han concentrat els estudis en una sola universitat, la UPF, però és un procés que ja sembla irreversible. Plantejaríem que els graus que s’estan impartint al Tecnocampus es pensessin en clau de ciutat, per reforçar el teixit productiu, avui molt necessari.
La vostra bandera ha estat, durant molt temps, la lluita per evitar que es traslladés Can Fàbregas i vingués el Corte Inglés. Tot plegat està molt aturat.
El plantejament amb Can Fàbregas va ser el de denunciar enèrgicament el fet que no es respectés la normativa de patrimoni arquitectònic i que hi hagués un procés opac en la compra-venda de terrenys. Va seguir un procediment judicial que ha fet que se’ns donés la raó, però amb un gran cost per la ciutat. Se’ns va voler fer xantatge: o patrimoni o progrés. Nosaltres entenem que són compatibles.
Comportava també un replantejament del model comercial que no compartiu. Com hem de revifar el comerç mataroní?
No creiem que el model comercial de Mataró hagi de passar per grans superfícies comercials com la que es vol col·locar amb el Corte Inglés o la que volen posar just al costat del nou edifici de l’Angeleta Ferrer, projectat a la fàbrica de Can Fàbregas del paper. L’experiència és que les ciutats on predominen els grans espais són ciutats comercialment desertitzades amb carrers poc afables per passejar-hi. CiU no aposta pel petit i mitjà comerç de Mataró i tenim molts eixos comercials per potenciar, més enllà del centre, com ara a Cerdanyola o a la zona de Bulevards.
“CiU ha imposat la zona única escolar, pensada per afavorir les escoles concertades”
La defensa de l’educació pública ha estat molt present en la segona meitat del mandat.
Avui, a l’hora d’escollir un centre educatiu pels fills no es té en compte el criteri de la proximitat, que entenem és un requisit bàsic per donar una bona qualitat. Amb les escoles bressol sí que es fa. CiU, amb la primària, ens ha imposat la zona única que està pensada per afavorir un tipus d’escoles, concertades en aquest cas. Hem de lluitar perquè deixin d’intentar tancar escoles amb l’excusa que hi ha una baixa natalitat. Nosaltres no volem tancar centres educatius. Per què no baixem les ràtios per classe i donem un millor servei?
Per tant, la recepta per reactivar la ciutat és...
Reactivar la ciutat implica trobar noves fórmules que impulsin una economia social i solidària que ja existeix, però que té un caràcter embrionari.
