Fa un parell de setmanes es va fer una nova troballa arqueològica a casa nostra. Mentre que un grup d’arqueòlegs excavaven a la Plaça Gran a la recerca d’un gran espai soterrat que es va utilitzar com a refugi durant la Guerra Civil, segons explicaven els testimonis de l’època, es va trobar un mur d’època romana i tal com marca la llei els treballs es van aturar i la troballa va ser soterrada de nou per no ser malmesa. Per tant els treballs a la cerca d’aquest improvisat refugi (es creu que aquest espai soterrat és d’època moderna) hauran d’esperar, però han servit per deixar al descobert la història local que s’amaga sota terra.
Com és ben sabut per tots, sota els carrers del nucli antic de Mataró hi ha les restes de l’antiga ciutat romana d’Iluro, algunes d’elles han quedat al descobert com les Termes després d’estar molts anys soterrades, altres s’han trobat, s’ha documentat i s’ha tornat a soterrar, i moltes altres encara no s’han descobert i continuen sota els nostres peus i qui sap el que s’amaga allà baix.
Sense cap mena de dubte el jaciment arqueològic de la ciutat d’Iluro és un dels jaciments més importants d’època romana de Catalunya i està considerat Bé Cultural d’Interès Nacional, com la Vil·la romana de Torre Llauder. Aquests dos jaciments d’època d’antiga juntament amb la muralla del XVI, també jaciment de Bé Cultural d’Interès Nacional, són un reclam turístic que Mataró potencia, però que encara hauria de potenciar més.
L’arqueologia, a banda de ser una ciència que serveix per conèixer i entendre el passat, també és un reclam turístic. Sembla ser que en els darrers temps l’administració local ho ha entès i comença a moure’s, com ho demostra l’acord a què s’ha arribat amb la Universitat Autònoma de Barcelona perquè el jaciment de la Vil·la de Torre Llauder sigui un campus d’arqueologia, un acord que té dos objectius, que els futurs arqueòlegs es formin i que es trobin noves troballes de la vil·la vitivinícola romana.
Dit això, esmentar que els grans secrets arqueològics que té Mataró s’amaguen al centre històric, però malauradament a sobre de les restes s’hi ha construït i allà han quedat, i molts cops quan s’ha trobat alguna cosa, s’ha estudiat, s’ha documentat i s’ha soterrat. Mataró no ha tingut la sort que va tenir Badalona de construir el seu museu sobre les runes romanes. Un museu que s’ha convertit en un referent del món romà català i que des del seu subterrani s’arriba fins als carrers i temples de l’antiga Baetulo.
Tot i això, Mataró compta amb moltes troballes arqueològiques dignes d’admirar que poden atraure públic d’arreu del món. Jaciments d’època romana, però també monuments i edificis històrics d’èpoques posteriors com l’Edifici de la Presó, la Basílica de Santa Maria, la Nau Gaudí, La Casa Coll i Regàs o les xemeneies de les antigues fàbriques tèxtils, que per si algú no ho sabia, també són restes arqueològiques.
Un cop dit això, és hora de fer una passejada pels carrers de la nostra ciutat i parlar de les troballes que podem contemplar:
Termes romanes: Situades a la Plaça de Can Xammar es creu que es van construir durant el segle I aC en època de l’Emperador August. Era una zona d’oci i lúdica on els ilurencs parlaven de política, de la seva vida quotidiana i tancaven negocis.
Mercat romà: Si entrem a la botiga de Can Pinós coneguda com la “Confianza” (al carrer Sant Cristòfor) després de contemplar la seva façana modernista, a dins del magatzem s’hi pot veure un tros de mur del Macellum, el mercat romà.
Lauda paleocristiana: Després de veure el mur del mercat romà, si continuem carrer amunt fins a arribar a la Basílica de Santa Maria, trobarem la Lauda Paleocristiana del segle V dC, la primera evidència del cristianisme a Mataró situada a l’antic baptisteri de l’església.
Muralla Romana: Si entrem a la floristeria Fresia de la Plaça de l’Ajuntament trobarem les restes de l’entramat defensiu d’Iluro.
Conducte d’aigua romà: El podem visitar a dins de l’edifici del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes tècnics i Enginyers d’edificació de Barcelona situat a Can Xammar. Aquí trobem les restes d’un conducte que devia distribuir aigua pels banys públics.
Vil·la Romana dels Caputxins: Situada al barri de Rocafonda entre els carrers Ciutat de Tàrrega i El Salvador trobem aquesta vil·la romana que va funcionar durant els segles I al VI dC.
Vil·la Romana de Torre Llauder: Situada al Clos Arqueològic del Pla d’en Boet és el gran jaciment arqueològic de Mataró, construïda en el segle I aC va perllongar la seva activitat fins al VI dC ja dins de l’Alta Edat Mitjana.
Muralla Moderna: Muralla construïda entre 1570 i 1602 per protegir-se dels atacs de pirates, corsaris i de l’armada turca.
Torre de la muralla: Al número 8 de la Baixada de l’Espenyes podem veure una de les torres circulars de la muralla de 1602.
A banda de tots aquests jaciments i troballes, encara dins del nucli antic de Mataró podem visitar la Basílica de Santa Maria amb més de 1.000 anys d’història amb la Capella dels Dolors, una de les joies del barroc català, l’edifici del Mercat del Rengle de la Plaça Gran de Puig i Cadafalch, la Casa Coll i Regàs del carrer Argentona de Puig i Cadafalch i tantes altres cases modernistes del centre. I com no, el Museu de Can Serra de Mataró on trobarem una gran col·lecció museística sobre la història de casa nostra.
Sota Terra
Fins ara hem fet un repàs a tot allò que podem veure amb els nostres ulls, però el que hi ha sota terra és molt més. Ara citarem tot el que s’ha trobat, però que ha quedat soterrat, i que tenim documentat.
La Domus romana dels Dofins: Casa d’una de les grans famílies de la Iluro romana situada a la Plaça Gran.
La Domus del carrer de la Palma 15: Un altre habitatge d’una família benestant.
Decumanus Maximus: S’ha trobat un fragment d’un dels principals carrers de la ciutat romana sota un edifici situat al Carreró.
Forn ceràmic ibèric: Trobat a la Riera de Sant Simó, és una de les primeres evidències del contacte comercial entre laietans i els pobles de la mediterrània.
Claveguera Cardus Maximus: Trobada al número 12 del carrer Sant Cristòfor.
Fòrum romà: Hi ha restes sota a l’actual Plaça de Santa Maria.
Cementiri romà: Es van trobar restes en la intersecció de la Riera i del carrer Sant Josep.
Celler romà: Situat al carrer de Sant Simó.
Fonts públiques romanes: Se n’han trobat dues, una al Carreró i una altra al carrer de la Palma.
Botiga romana: Al carrer d’en Pujol on es va trobar el tresoret de Mataró, 19 monedes romanes d’or.
Temple Romà: Es creu que pot estar sota de Santa Maria o s’hi va construir el primer temple paleocristià, però no en tenim evidències arqueològiques.
Per acabar, dir que de tant en tant tenim sort i per motius urbanístics algunes d’aquestes restes arqueològiques queden al descobert, com és la Domus de Can Cruzate al costat de la Plaça Gran que encara conserva l’atri i que esperem que d’aquí a poc es pugui visitar.
A l’espera de més descobertes
Segurament que ens deixem alguna cosa, però és gairebé tot el que hi ha sota terra que coneixem, però posaria la mà sobre el foc que encara queden moltes coses per desenterrar que ens poden ajudar a conèixer l’antiga d’Iluro i els seus habitants. Perquè això passi haurem d’esperar que l’administració, o un privat, realitzi obres al centre de Mataró i es topi amb alguna resta romana i s’engegui una excavació d’urgència. Mentrestant haurem d’esperar i si volen conèixer més a fons la història de Mataró i els secrets que amaguen els seus carrers poden assistir a alguna de les moltes visites guiades que organitza l’Ajuntament de Mataró dirigides a les escoles i al públic en general.
La Secció Arqueològica i Marià Ribas
Bona part del que avui coneixem de l’antiga ciutat romana d’Iluro és gràcies als treballs de recerca i d’investigació de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM). Un col·lectiu d’historiadors, arqueòlegs, investigadors i amants de la història que desinteressadament es van fixar l’objectiu de donar a conèixer la història de Mataró.
La Secció arqueològica es va fundar l’any 1970 a partir de la fusió de dos grups d’arqueòlegs, els col·laboradors d’en Jesús Illa i els d’en Marià Ribas, aquest darrer membre de la Galeria de Mataronins Il·lustres des de l’any 2012 i descobridor del jaciment arqueològic de Torre Llauder l’any 1961.