El dia 1 de novembre de l’any 1700 va morir, sense descendència, el monarca de la corona de Castella, Carles II. Pel fet de no tenir fills, el monarca castellà va deixar escrit en el seu testament que el seu successor seria Felip de Borbó, duc d’Anjou i nét del rei Lluís XIV de França. D’aquesta manera el regne d’Espanya passava a mans d’un dels seus majors enemics com era la corona francesa. Però la resta de potències europees no van veure amb bons ulls aquesta aglutinació de poder i territori de la dinastia francesa, i van intercedir a favor de Carles d’Habsburg, arxiduc d’Àustria, que també ostentava el tron del difunt Carles II i que reclamava la corona. Aquesta disputa successòria va acabar amb la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715).
La Mataró de 1700 era una vila que havia anat creixent i que mirava cap al mar, i que ja feia anys que demanava el títol de ciutat al monarca Carles II. Els mataronins volien el títol de ciutat per no haver d’allotjar més tropes a les seves llars, com havia passat durant la Guerra dels Trenta Anys, i obtenir uns beneficis fiscals i comercials que potenciessin encara més el comerç marítim de la vila maresmenca.
Tot i no tenir port, en aquella època eren moltes les embarcacions de la ruta Lisboa-Marsella que atracaven al litoral mataroní i que descarregaven aquí els productes provinents de l’Atlàntic. Segurament pels comerciants vinguts de fora devia ser molt més barat atracar a l’improvisat port de Mataró que al gran port de Barcelona. La construcció d’un port era un altre dels grans objectius que tenia al cap la Mataró de 1700 que volia arribar a competir econòmicament i comercialment amb la capital catalana.
Però la sobtada mort de Carles II va fer trontollar la demanda local del títol de ciutat. Bo i així, els mataronins van ser hàbils i ràpidament van reconèixer Felip de Borbó com a monarca de la corona espanyola i li van demanar el títol de ciutat.
Felip d’Anjou va jurar a Barcelona les constitucions de Catalunya i va ser nomenat comte de Barcelona a finals del 1701, i aquell mateix dia una delegació mataronina li va fer la petició. El borbó va satisfer la demanda mataronina, previ pagament d’una gran suma de monedes, i el 20 de març de 1702 Mataró obtingué el títol de ciutat.
Aires de guerra per Europa
Els tambors de guerra cada cop ressonaven més per tot Europa, i Anglaterra, Àustria, Holanda, Savoia i Portugal van formar la Gran Aliança per destronar el monarca borbó i tallar de soca-rel una possible futura supremacia francòfona.
Després d’un intent fallit d’atac a Barcelona per part de les tropes de la Gran Aliança, les grans potències europees van comprendre, i més concretament la reina Anna d’Anglaterra, que si es volia enderrocar el regnat de Felip V, s’havia de comptar amb un aliat intern, i aquests eren els catalans. Catalunya va veure amb bons ulls l’arribada del borbó, però tot un seguit de greuges cap als productes catalans a favor dels francesos i l’animadversió històrica cap a tot allò que vingués dels veïns francesos, van fer que molts catalans veiessin amb bons ulls un canvi de rei.
D’aquesta manera el 20 de juny de 1705 es va signar el Pacte de Gènova entre la corona anglesa i un grup de nobles catalans, per tal de preparar un atac a la capital catalana i començar des d’aquí la conquesta de tot el territori espanyol.
Arribada de l’Arxiduc...
A finals del mes d’agost l’Arxiduc Carles d’Àustria arribava a la costa catalana, i Mataró va ser una de les primeres poblacions que li va jurar fidelitat. Els mataronins un altre cop eren els primers a retre homenatge al nou monarca de torn, per tal de rebre el favor del rei. Però aquest favor no va ser gratuït, ja que la nostra ciutat va haver d’ajudar al monarca a conquerir Barcelona. Mataró va ser el centre d’operacions de les tropes austriacistes i la ciutat va haver de donar diners i homes per posar setge a la capital catalana. Carles d’Àustria va recompensar els mataronins amb el títol de ciutat, ja que el signat per Felip V ja no era vigent amb la nova situació política.
... I de la princesa Elizabeth
Catalunya era austriacista i Mataró la que més, el monarca devia tenir una gran impressió de la nostra ciutat, ja que aquesta va ser la població escollida per acollir a la princesa Elizabeth Cristina de Brunswick, la que seria esposa de Carles d’Àustria. El 25 de juliol de 1708 Elizabeth va arribar a Mataró per conèixer el seu marit amb el qual es casaria poc després a Barcelona.
La princesa va arribar a Mataró en plena celebració de la festa major, però aquest no va ser el motiu que es trobés la ciutat engalanada, i és que els mataronins van gastar el que tenien i més per donar una gran benvinguda a la futura reina dels catalans. Hi va haver grans celebracions, focs d’artifici, desfilades, balls, música i els carrers es van vestir de gala per rebre la princesa i el monarca que va visitar la seva futura esposa a casa nostra. Després de la seva estada a Mataró la princesa va marxar cap a la capital on el dia 1 d’agost es casaria amb Carles d’Àustria.
Gir inesperat
Mataró comptava amb el favor del rei i de la reina que guardaven bons records de la seva estada a casa nostra, tot i els mosquits que sembla que van turmentar Elizabeth, però la situació política a Europa va fer un canvi inesperat.
L’any 1711 va morir el germà gran de l’Arxiduc, que ara es convertiria en Carles VI, emperador del Sacre Imperi. Si abans la balança europea es decantava a favor dels francesos, ara ho feia del cantó dels austríacs. Anglaterra i la resta de potències europees veien perillar l’equilibri de forces si Carles ostentava la corona espanyola i el sacre imperi, i van decidir firmar la pau amb França i retirar les seves tropes del territori espanyol. Sense el suport d’Anglaterra, Carles d’Àustria va haver de retirar-se de la lluita pel tron espanyol.
El 1713 França i les potències aliades van firmar la pau a la localitat holandesa d’Utrecht, però aquí a Catalunya la pau encara no arribaria, ja que els catalans es van dividir en dos bàndols, els que volien reconèixer Felip V com a nou monarca o continuar combatent contra les tropes borbòniques.
Mataró canvia de bàndol
Mentre que Barcelona es va decantar per continuar lluitant contra les tropes napoleòniques, la seva gran rival, Mataró, va decidir reconèixer Felip V com a nou monarca. Les autoritats de Mataró, un cop es van posicionar a favor del monarca Borbó, van demanar a les seves tropes que ocupessin la ciutat al més aviat possible per evitar qualsevol atac dels resistents. A més, la capital del Maresme, durant els mesos que va durar el setge de Barcelona, va acollir nobles i burgesos de la capital catalana fidels a Felip V que buscaven refugi.
Un altre cop Mataró i Barcelona estaven en bàndols oposats i més quan Mataró, un altre cop, seria el centre d’operacions del setge de Barcelona, aquest cop per part de les tropes borbòniques.
Durant els mesos que va durar el setge de la capital catalana, la nostra ciutat va patir algun atac fallit dels resistents, i és que des d’aquí Mataró sortien les tropes que acabaven amb les revoltes de les poblacions dels voltants.
El dia 11 de setembre de 1714 cau Barcelona, i es dóna gairebé per acabada la Guerra de Successió. Mataró, després d’anar canviant de bàndol, va acabar al costat dels guanyadors. Una victòria que només va afavorir la burgesia local de la ciutat que van continuar enriquint-se amb el comerç marítim.
Els panys de les portes són un testimoni directe
Durant els anys que va durar la Guerra de Successió (1701-1715) Mataró, com la resta de Catalunya, va passar a mans dels dos monarques que ostentaven la corona espanyola, Felip V i l’Arxiduc Carles d’Àustria. Mentre que la majoria de ciutats catalanes van donar suport a Carles, Mataró -que en aquella època buscava obtenir el títol de ciutat- va anar canviant de bàndol segons els seus interessos. Quan un dels dos monarques governava la vila es posava de part seva i, ràpidament, quan la corona canviava de mans, Mataró també canviava de bàndol. Prova d’això, avui dia, a molts dels panys de les cases del nucli antic de la ciutat trobem els dos símbols de les dues cases reials que lluitaven per la corona espanyola, la casa dels Anjou i la casa dels Àustria. Els panys de la casa dels Anjou estan representats per una flor de Lis, mentre que els dels Àustria estan representats per una àliga.
Felip V nomena Mataró cap de corregiment
Un cop acabada la Guerra de Successió, i amb el monarca borbó Felip V en el tron de la corona espanyola, entrà en vigor el Decret de Nova Planta, un conjunt de lleis que van acabar amb molts dels drets i de les institucions de Catalunya. Tot i això, aquest decret va ser un petit impuls per a la ciutat de Mataró. El nou monarca va canviar les demarcacions administratives catalanes i les juntes i vegueries van ser substituïdes per corregiments, tal com estava dividida Castella. Cada corregiment tenia una capital i Mataró va esdevenir una d’aquestes. El corregiment de Mataró anava des de Montgat fins a Girona i per l’interior agafava una àmplia zona del Vallès. El suport de Mataró a les tropes felipistes durant el setge de Barcelona van donar a la ciutat aquest petit privilegi, del qual només alguns pocs es van beneficiar. Anys després va rebre el títol de capital de província marítima.