Mataró té més d’un 22% d’atur, el que significa que hi ha més de 14.500 persones desocupades. Ja abans de l’inici de l’actual crisi econòmica es va perdre gran part del gruix del seu motor econòmic, el gènere de punt. Mataró busca fer-se un lloc en les capitals atractives pel talent i l’emprenedoria amb el Tecnocampus. Joan Mora qui va conquerir el tro de la sala de plens d’un feu històricament socialista el maig de 2011, però amb un govern en minoria de vuit regidors dels 27 del consistori que ha marcat, sens dubte, el mandat.
Les eleccions municipals del 2011 van propiciar un escenari complicat, amb sis formacions polítiques que es van repartir els 27 seients del consistori. Només en vots, CiU va superar un PSC en caiguda lliure, que va perdre 3 regidors. Tots dos en van aconseguir vuit, en un exercici electoral a tall d’examen, que l’alcalde, Joan Mora, i el líder de l’oposició, Joan Antoni Baron, han suspès davant la incapacitat de trobar ponts de diàleg i vies d’entesa.
PxC entra en escena
Les eleccions van dibuixar un panorama insòlit. Nou perquè, entre altres, Esquerra Republicana, sòcia de l’antic govern, va desaparèixer de l’Ajuntament perdent un miler de vots. ICV-EUiA i la CUP van mantenir els resultats del 2007, amb dos i un regidor, respectivament, mentre que el PP va passar de quatre a cinc regidors i es va consolidar com a tercera força de la ciutat.
Però el factor determinant va ser l’entrada de Plataforma per Catalunya, que amb el seu discurs va convèncer, sobretot, els veïns dels barris amb índexs més alts d’immigració i inseguretat ciutadana com són Cerdanyola i Rocafonda. L’equip, encapçalat per Mònica Lora, va multiplicar per 35 els resultats assolits en els comicis del 2007 i va entrar al consistori com a quarta força, amb 3 regidors, un 10,4% dels vots.
Pacte de ciutat improbable
En un cicle d’entrevistes publicat en aquest setmanari, els caps dels grups municipals van posicionar-se sobre la viabilitat de diversos pactes per la governabilitat de la ciutat. Sense sociovergència possible, el pacte secret que CiU i PP havia signat després dels comicis tampoc no va arribar a materialitzar-se, cosa que va allunyar els populars d’un hipotètic nou acord amb el govern.
Les opcions es van exhaurir i, en conseqüència, només quedava per contemplar l’opció més desitjada per Joan Mora: el pacte de ciutat. Deixant de banda la CUP, que va assegurar que seguiria a l’oposició, la resta de partits podrien haver arribat a entendre’s. Mònica Lora (PxC) es va mostrar disposada “a parlar dels grans temes de ciutat i acordar-los sempre que se’ns ofereixi quelcom a canvi”, el mateix que va fer el PP, que veu amb bons ulls aquesta possibilitat perquè “seria la manera que la ciutat rebés un missatge d’unitat”.
Ara bé, el PSC i ICV-EUiA, antics socis de govern, no van anar en la mateixa línia. Baron (PSC) va reiterar que “és una idea que no té futur”, mentre que Martínez (ICV-EUiA) es va queixar de les formes amb què l’alcalde havia proposat aquell acord: “no pot venir a proposar-nos-ho sense determinar-ne les condicions ni els temes sobre els quals cal parlar”.
L’eterna herència
El govern de Mora s’ha aferrat al recurs de l’herència que va deixar el PSC per justificar gran part de les seves accions durant aquests 3 anys. L’equip de Mora no ha sabut trobar solució ni al deute generat pel Tecnocampus, l’edifici del Rengle o el mateix deute del consistori, que ascendia als 270 milions d’euros el 2013 i que lliga de mans i peus les empreses públiques. De fet, PUMSA arrossegava, aleshores, un deute de 150 milions d’euros a bancs, organismes o constructores. Però l’exalcalde socialista ha reiterat en diverses ocasions que “per revifar la ciutat calia endeutar-se” i s’ha mostrat convençut que “el deute es pot assumir sempre que es negociï per convertir-lo a llarg termini”.
El govern de CiU va haver de buscar el suport del PSC per aprovar les ordenances fiscals i va haver de recórrer a la Llei de Reforma Local – que alhora critiquen – per aprovar els pressupostos per Junta de Govern. Uns comptes que, d’altra banda, assoleixen només els 185 milions d’euros, pels 265 milions d’euros amb els quals la ciutat va comptar pel 2008.
Molt probablement, ERC i Ciutadans s’incorporaran al consistori, que quedaria amb fins a 8 grups
El Rengle i Tecnocampus
L’edifici de negocis del Rengle és un dels maldecaps més grans del govern. El projecte es va engegar en temps de bonança econòmica amb un pressupost d’uns 18 milions d’euros, però la inversió final es va enfilar fins als 27 milions d’euros. El sobrecost es troba ara sota investigació judicial.
A més a més, la inversió del parc tecnològic i universitari del Tecnocampus, que ha estat un revulsiu per a l’economia de la ciutat, alhora que actua com a pol d’atracció per a empreses i emprenedors, també va suposar una inversió milionària. El cost total de l’obra inaugurada el novembre del 2010 va ser de 52 milions d’euros i se’n deuen 45.
Aquests són els dos exemples més flagrants de l’ofec que viu la ciutat. Davant d’aquesta situació, el govern no ha especificat quin és el seu pla d’acció per sufragar els deutes que té el consistori. El que sí que ha fet és invertir en promoció de ciutat, per convertir-la “en la porta nord de Barcelona” i ha creat un espai landing a Florida per a les empreses mataronines. I les circumstàncies l’han portat a adquirir el lideratge imprescindible de les negociacions per l’estafa de les preferents o perquè els bancs cedeixin pisos buits per habilitar-los com a lloguers socials.
Europa, primer examen
Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, malgrat que el 70 per cent de les lleis que regeixen la quotidianitat provenen d’Europa. I és allà on els partits passaran el primer examen. La crisi i les corresponents mesures d’austeritat, la corrupció, l’elevada taxa d’atur i el descrèdit de la política són alguns dels factors que els electors valoraran a l’hora d’escollir papereta. Les eleccions europees del 25 de maig donen el tret de sortida d’un cicle electoral que culminarà el 2016 amb les autonòmiques i les generals, però que té en les municipals un punt d’inflexió.
2015, un escenari massa complex
Però fer travesses a un any dels pròxims comicis municipals és arriscat perquè encara poden passar moltes coses: l’onada sobiranista a Catalunya, la negociació per l’arribada del Corte Inglés, l’inici de les obres de l’escola Angeleta Ferrer o la consolidació del turisme són una sèrie d’esdeveniments que afavoririen a l’actual alcalde Mora. Per molts altres votants, l’adéu al Festival Shakespeare, el tancament del centre de creació d’arts escèniques Can Xalant -referent internacional- o el canvi de model policial, entre altres, poden decantar la balança cap a un PSC que intenta esquivar la crisi de la formació en l’àmbit autonòmic i que intenta revifar amb David Bote al capdavant.
Però més enllà de l’eterna pugna CiU-PSC, el PP es podria veure superat per una PxC que convenç perquè ataca verbalment la immigració, a qui culpa de l’alta taxa d’atur de la ciutat. Tot sembla indicar que ICV-EUiA i la CUP seguirien ocupant seient al consistori, mentre que, molt probablement, ERC tornaria de nou gràcies al paper del grup parlamentari, que ha fet retornar la confiança dels votants als dirigents del partit. Sense oblidar, tampoc, l’auge de Ciutadans, l’entrada del qual deixaria un consistori de 27 regidors amb 8 formacions polítiques. És a dir, un escenari en el qual el poder quedaria cada vegada més dividit i, de nou, posaria la ciutat en una situació d’ingovernabilitat. La resposta, a les urnes.
