En aquest nou número del Tot Història farem un punt i a part per deixar els relats històrics de la nostra ciutat i fer una aturada per explicar els orígens i la història dels gegants de Mataró. Explicarem com i quan apareixen els gegants de la ciutat i com la seva fisonomia i forma ha anat canviant al llarg dels anys i dels segles. La primera notícia que tenim de gegants a casa nostra és de mitjans del segle XVII quan sembla que hi havia una parella de gegants, aquests van ser els avantpassats de la família Robafaves, un llinatge que apareix com a tal l’any 1888 quan, per primer cop, trobem escrit en un document el nom de Robafaves per citar el gegant de Mataró.
Les figures que avui dia coneixem com a gegants van aparèixer als Països Catalans al final de la baixa edat mitjana. Els primers gegants eren molt semblants als d’avui dia, figures de grans dimensions que representaven reis, nobles o cavallers de l’època. Tot i ser uns elements de les festes de caràcter popular, els gegants neixen lligats al món religiós, ja que les primeres passejades de gegants van sorgir amb la celebració de la processó del Corpus Christi. Els primers gegants documentats en territori català són els de Barcelona l’any 1424 durant la celebració del Corpus. A partir d’aquí, aquesta tradició es va estendre arreu del territori català arribant fins a Mallorca i València i perdurant fins als nostres dies.
Els avantpassats mataronins
Avui dia, els gegants de Mataró són la família Robafaves formada pel matrimoni d’en Robafaves i la Geganta, amb la seva filla Toneta i el seu marit Maneló. Però abans d’aquests gegants, la ciutat de Mataró n’havia tinguts molts altres i de ben diferents. El primer document escrit de Mataró on es parla de la figura dels gegants és de l’any 1683, tot i que es creu que cap allà prop del 1660 la ciutat ja disposava d’aquests elements de tradició popular catalana. Aquests primers gegants mataronins es creu que eren dos, un matrimoni, i eren propietat de la confraria parroquial de la Minerva que els treia a passejar cada any per la processó del Corpus.
Tot i que no tenim cap descripció d’aquests primers avantpassats de la família Robafaves, els entesos creuen que el gegant portava porra i la geganta un ram de flors i un vestit de l’època, tal com vestien la majoria de gegants que hi havia per aquelles dates a Catalunya.
En Manueló
Sembla que per la processó del Corpus de l’any 1741, els dos gegants originaris ja els acompanya un tercer, es tracta d’una gegantó -gegant de dimensions més reduïdes-, fill del matrimoni. Aquest fet parentiu entre els tres gegants de la ciutat és un tret diferencial dels gegants de Mataró amb els de la resta de poblacions de Catalunya d’aquella època.
L’any 1799 en un document escrit pel baró de Maldà -un dels cronistes més importants i famosos del segle XVIII català- el tercer gegant rep el nom de Manueló. Dels altres dos gegants no en sabem el nom, però sí que coneixem la descripció que fa d’ells el baró. Del gegant diu que porta porra, un vestit de tons blaus florejats i que té un posat majestuós. La geganta, per la seva part, anava a la moda amb una faldilla de color blau turquesa i era esvelta i presumida, mentre que el gegantó Manueló, segons el baró, tenia una retirada amb el gegant del Pi de Barcelona.
La darrera notícia d’aquests tres gegants de la confraria de la Minerva la trobem l’any 1808. Amb la guerra del Francès i els posteriors conflictes perdem la pista dels gegants de Mataró, que no tornen a aparèixer fins a mitjans del segle XIX. L’any 1848, Mataró i un dels seus ciutadans més il·lustres de tots els temps, Miquel Biada, porten el ferrocarril a la península ibèrica i la ciutat viu dies de bonança econòmica i és el mateix consistori mataroní qui vol recuperar la figura dels gegants.
El fill, passa a ser una filla
D’aquesta manera l’ajuntament de Mataró engegarà un projecte per construir quatre gegants, una àliga i una mulassa. Al final, el projecte es tirarà endavant a mitges i durant la celebració de les Santes de l’any 1853 pels carrers de Mataró només surten a passejar tres gegants, el matrimoni i la filla d’aquests, que substituirà al desaparegut Manueló i que acabarà esdevenint la Toneta. Aquests tres gegants representaven una família de la noblesa medieval i són els progenitors dels gegants que ens han arribat fins als nostres dies.
A partir de l’any 1860 els gegants de Mataró comencen a sortir en festes i celebracions cíviques a banda de les sortides de rigor religioses del Corpus i de la Diada de Les Santes. L’any 1888 trobem el primer document escrit on el cap de família dels gegants de Mataró rep el nom de Robafaves. Ja en aquesta època els gegants portaven elements identificatius de la ciutat com l’escut i el pergamí fundacional de la ciutat. És també en aquesta època que la filla del matrimoni, la Toneta, comença a vestir a la moda, de la mateixa manera que la indumentària dels gegants anirà canviant de la mà dels canvis socials i polítics que patia Mataró i la resta de l’estat. D’aquesta manera, l’any 1883 durant la Primera República Espanyola, la Toneta sortirà a passejar amb un barret frigi.
Premis a la primera trobada
L’any 1902, els gegants, nans, capgrossos i altres figures ja són un element arrelat de la cultura popular catalana i durant la celebració de les Festes de la Mercè d’aquell any de la capital catalana es fa la primera gran trobada de gegants de tot Catalunya. Aquí la família Robafaves hi assisteix amb els sis nans nascuts l’any 1860 i sòn premiats amb una medalla de plata i un diploma d’honor. Durant els anys posteriors, els gegants viuen anys bons i dolents.
Per exemple, l’any 1909 no van sortir per Les Santes per l’esclat de la Setmana Tràgica. L’any 1919 el consitori portarà a cap una reforma dels gegants i els hi donarà una imatge més medieval i monàrquica amb un Robafaves que portarà barba i un ceptre a la mà. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la popularitat dels gegants anirà minvant, i fruit d’això, l’any 1930 Josep Diamant portarà a cap una reforma dels gegants de Mataró que agafaran una imatge molt semblant a la que tenen ara. Amb aquesta reforma es reforçarà la imatge d’en Robafaves que representa al gran Jaume I el Conqueridor, acompanyat sempre per la Geganta que anirà vestida de donzella medieval.
Durant el període republicà, la geganta anirà sense corona, tot i que hem de dir que durant aquest període i la guerra civil, les sortides dels gegants seran molt esporàdiques.
Amb la fi de la guerra i l’inici de la dictadura franquista els gegants catalans van patir les represàlies dels vencedors. D’aquesta manera, molts dels gegants van canviar d’imatge i, fins i tot, a alguns els hi van canviar els noms. Per exemple, els gegants de Barcelona, Jaume I i Violant d’Hongria, van passar a dir-se Isabel i Fernando en honor als Reis Catòlics. Aquí a Mataró, com que els noms dels gegants no representaven cap signe de catalanitat, la família Robafaves va conservar els noms.
Creix la família
L’any 1950 la ciutat va acollir l’acte geganter més emblemàtic i rellevant del període de la dictadura amb l’enllaç matrimonial de la Toneta amb en Maneló, fill dels gegants de Terrassa. El nou membre de la família neix amb l’objectiu de recuperar el primer fill dels gegants de Mataró, en Manueló, que després de més de 100 anys torna a la ciutat, però no com a fill sinó com a gendre. El casament es va celebrar el 27 de juliol amb una gran festa.
A partir d’aquí, l’activitat gegantera a la ciutat anirà minvant. Tot i això, els gegants tornaran a ser remodelats l’any 1964, però no serà fins a la tornada de la democràcia que els gegants de Mataró recuperaran l’estima i la popularitat entre els mataronins gràcies a la recuperació de la Festa Major de Les Santes. Una festa que anirà remodelant-se i reinventant-se per acabar sent la que és avui dia i que té als gegants com a protagonistes tant de dia com de nit.
L’any 1984 els gegants locals seran remodelats per darrer cop per el mestre artesà de Solsona, Manel Casserras i Boix. D’ençà d’aquell moment els gegants s’han convertit en patrimoni cultural de la ciutat i la fal·lera per la família Robafaves i el món geganter ha anat arrelant a la ciutat fins al punt que no hi ha escola, barri o escola bressol que no tingui el seu propi gegant com a representant.
La música dels gegants de Mataró
Des del segle XVIII ja tenim documentat que com avui dia la música d’acompanyament dels gegants de Mataró és la del flabiol i la del tamborí. Aquests sons han acompanyat als gegants fins als nostres dies, però no es pot entendre la música dels gegants sense conèixer la figura d’en Quirze Perich, ell sol l’any 1946 agafarà el relleu de la cobla de flabiolaires que hi havia fins llavors i dotarà als gegants de la ciutat d’un repertori i estil únics. Durant més de 30 anys acompanyarà a la família Robafaves i passarà el relleu a les noves generacions que fan que encara sigui avui viu el seu llegat.
Lladrafaves
Com totes les famílies, la família Robafaves també té secrets i coses per amagar com és l’existència d’un segon fill. Es tracta d’en Lladrefaves, un gegantó que ara fa 62 anys es va casar amb la Gegantona de Valls, localitat on resideix. Com la Toneta, és fill d’en Robafaves i de la Geganta, encara que el color de la pell fa de mal pensar.