Tot va començar amb els Gegants i els Nans. Seguidament amb la Momerota i de ben a prop amb la Momeroteta i les Diablesses. L’any 1987 però, tenint consolidat ja bona part del bestiari festiu de la Festa Major de Mataró, va arribar el torn de la recuperació de l’Àliga. És la figura més cerimoniosa i solemne de totes les que existeixen a la ciutat i l’única representació màxima del poble. Han passat 25 anys d’aquell moment i l’Àliga de Mataró surt aquestes Santes per bufar les 25 espelmes que al 2012 té el seu pastís.
Hi ha qui es queixa perquè la figura de l’Àliga surt poques vegades al llarg de l’any. Altres ni se nadonen perquè tenen el cap en altres elements festius. Però el que sí és cert, és que l’Àliga de Mataró, si bé no surt tant durant l’any, pren protagonisme durant la Festa Major de Les Santes. I és que fins i tot, essent la figura de màxima dignitat, protagonitza el seu ball majestuós davant les relíquies de les Santes quan s’aclamen –després de l’ofici- el dia 27 de juliol. Però aquest 2012, per l’Àliga i els seus portadors i músics, serà diferent. I és que la figura cerimoniosa arriba als 25 anys de la seva recuperació l’any 1987. Traces de la història “Els primers documents que donen notícia de l’existència de l’Àliga a la vila de Mataró són del maig de 1601”. Així consta al llibre “Les Santes; la festa major de Mataró” amb textos de l’historiador Nicolau Guanyabens. Pel que sembla, se’n tindria constància en aquell moment i durant la “canonització de Sant Ramon de Penyafort” celebrada a Barcelona. El jurista Jeroni Pujades i el clergue Jaume Rebullosa haurien coincidit en descriure que “un ocellàs acompanyava la nombrosa comitiva mataronina”. Es creu que Mataró s’hauria proveït d’Àliga al segle XVI, tal i com ho havien fet altres localitats com Girona, Manresa, Tortosa, Montblanc o Tarragona. Molts anys d’intermitència al carrer d’aquesta figura van precedir a aquell moment: desaparició, absència, indult, reaparició,... Arribada la democràcia al segle passat i gràcies a l’empenta per revitalitzar la Festa Major de Mataró, van començar a recuperar-se diferents elements de cultura popular i les figures festives que representaven la ciutat. Els Gegants i els Nans van ser els primers i, no en và, van considerar-se les figures paradigmàtiques d’aquest procés de renovació. Al 1979 apareix la Momerota, poc temps després la Momeroteta i en tres anys més les Diablesses. Però no és fins al 1987 quan arriba el torn de l’Àliga que, entre papers, projectes i preparatius de forma accelerada s’aconsegueix que en quatre mesos tot estigui llest. La presentació oficial es va fer el 25 de juliol d’aquell mateix any en la celebració de la Crida de Festa Major. “Sempre vam tenir la idea de recuperar els elements que ja havien existit a la ciutat”, recorda Lluís Hugas, que va permetre la recuperació de les figures mataronines, “no ens podíem deixar l’Àliga”, puntualitza.“La reincorporació de l’Àliga al panorama festiu ha comportat la recuperació del seu caràcter protocol·lari perquè des de 1987 pren part en els actes que per la seva solemnitat o significat mereixen l’assistència del consistori”, explica Guanyabens al seu llibre. La figura L’Àliga es va construir en mans del pintor i escultor solsoní, Manel Casserres, conegut també per la reconstrucció de la figura d’en Maneló i la Toneta i per la creació de la figura del Drac i diversos Nans. “És la figura institucional per excel·lència i la màxima representació del poble”, assegura Hugas. Té un caràcter diferent de la resta d’elements festius i és que si des del 1987 fins ara, aquest element del bestiari s’ha caracteritzat per alguna cosa, ha estat per la seva institucionalitat, ja que sempre ha tingut un tarannà distingit sumat a una representativitat del poble i les seves autoritats.
És “una figura gran, d’estructura de fusta i lleugera, coberta amb pell de moltó i plomes naturals, coronada, amb un colom al bec i ales mig desplegades”. Perfectament així, és com descriu Guanyabens a l’au, que li troba semblança en aparença física a l’Àliga de Barcelona.
Música de Montserrat Un cop projectada, estudiada i construïda la figura, faltava un element clau: la música. Durant la documentació per a realitzar la recuperació de l’Àliga es va trobar una partitura d’orgue a l’Abadia de Montserrat anomenada “Ball de l’Àliga”. Aquella peça polifònica a quatre veus es va adoptar com a música central. “Sabíem que no era per a l’Àliga de Mataró exclusivament però va quadrar molt bé i la vam adoptar”, rememora Hugas.
Gràcies a la coreografia pròpia creada per la mataronina Montse Calsapeu, l’Àliga va agafar vida. Un ball que consistia –i encara segueix vigent- en una sèrie de moviments i salts que simbolitzen la força de la figura i, alhora, la seva solemnitat. Només faltava algú que, en aquell moment, portés la figura. I Lluís Hugas assegura rialler que “vam anar a buscar gent que constituïssin la colla però sobretot que fossin bons balladors”.
Són 14 els músics que actualment acompanyen la figura. A banda del Ball de l’Àliga que es toca en moments i llocs distingits, la cobla de ministrils que acompanya al majestuós element de cultura popular, toca un ampli repertori de peces del Renaixement. Aquesta cobla de ministrils està formada per tarotes tibles i tenors, flabiol, sac de gemecs, violins, trombó i tabals.
És la figura institucional per excel·lència i la màxima representació del poble
Els portadors, simuladors dels peus i ungles de l’ocellot, són també part imprescindible de la comparsa. “Estem molt orgullosos de poder donar-li vida”, creu el cap de colla de l’Àliga de Mataró, Toni Reniu.
Actualment hi ha 13 portadors i, com no pot ser d’altra manera en les figures mataronines, hi ha llista d’espera per ser-ho. Si una cosa curiosa té aquesta comparsa és que organitza els portadors en totes les sortides per tal que no vinguin tots i hi hagi un sistema de rotació per a descansar. Sempre i quan, però, hi hagi un mínim de 6 i un màxim de 8 portadors per sortida. Igualment, també a diferència d’altres comparses, es pot ser portador de la figura en algunes sortides concretes si així es desitja. Aniversari rodó Si altres anys hem vist l’àliga acompanyar les autoritat a l’Anada a Ofici, desfilar per la Passada o la Postal de Gegants i ballar a ritme frenètic al No n’hi ha prou!, aquest any té un paper protagonista en altres escenaris. I és que en motiu del 25è aniversari la colla ha organitzat tot un seguit d’activitats. Per començar l’exposició “L’Àliga fa història. 25 anys de la recuperació de l’Àliga de Mataró” que es podrà veure a Can Palauet fins al 29 de juliol i posteriorment a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra durant tot el mes d’agost.Però si la celebració s’ha d’emmarcar en un dia concret, serà el diumenge 29.
I és que s’ha organitzat una cercavila on l’herald i les trampes, els macers i les autoritats acompanyaran la propia figura a quatre punts determinats de la ciutat lligats a la història de l’àliga: el Portal de Barcelona, l’Hospital de Sant Jaume, la Plaça de Santa Maria i l’Ajuntament. Situats en aquests espais hi haurà diferents escenificacions que representaran moments concrets de la vida de la solemne figura. El cap de colla de la comparsa té molta il·lusió per aquest acte i assegura que: “Esperem que sigui un acte on la gent vingui a gaudir de l’Àliga”.
El colom
L’Àliga es caracteritza per ser una bèstia caçadora. Tot i a Mataró tenir-la molt estimada i molt respectada per ser una figura tan majestuosa i cerimoniosa, a altres poblacions és considerada un element de por, una bèstia ferotge. Un dels elements que la caracteritzen més és el colom que porta al bec. I és que en altres ciutats i pobles catalans el porten viu, a Mataró no és així. “Tot i que hi va haver moltes crítiques, vam creure que era millor que no fos viu, però no hi ha cap sintonització negativa amb el colom sigui viu o mort”, explica Hugas. Les crítiques encara hi són ara. Un colom mort al bec d’una figura com l’Àliga de Mataró no acaba d’agradar a tothom.
