“Estic lluitant per poder arribar a ser un professional del futbol”. Amb només 21 anys el canterà del F.C. Barcelona, Sergio Rodríguez, veu com comença a fer-se realitat el seu somni com a esportista, ser un gran futbolista. L’entrenador del Barça B, Quique Costas, qui des de sempre ha confiat en el jove mataroní, va permetre que amb només 19 anys el jove defensa jugués com a titular al filial de l’equip blaugrana. “Jugar amb el primer equip va ser un gran canvi, és un nivell molt diferent, però els companys em tracten molt bé i em van ajudar a que m’integrés ràpidament” diu Rodri demostrant el bon ambient que es viu al vestidor blaugrana. 2 gires d’estiu per Holanda i Asia, partits de lliga contra el Getafe, Málaga, Sevilla i Racing, una copa Zamora i una champions ja formen part de l’historial del jove jugador amb el primer equip del club català. Però el futur del futbolista en aquests moments és incert ja que la temporada vinent deixarà de jugar al Barça i serà cedit a un equip de primera on pugui disposar de més minuts per tal “d’agafar experiència i forjar-se com a jugador”, com el mateix Rodri reconeix. Conèixer noves persones i nous ambients no han fet perdre a Rodri aquest optimisme i humilitat que el caracteritzen, sinó tot el contrari, són experiències que cal valorar i aprendre d’elles. “Encara no he jugat prou minuts com perquè la gent et conegui. Els nens petits, sobretot, i la gent més ficada en el món del futbol si que et reconeix, et felicita i t’anima, però de moment tot continua igual” confessa Rodri al parlar de la seva vida quotidiana. Tot plegat un jove futbolista i gran lluitador al que amb certesa li espera un gran futur.
Al jove futbolista sovint se’l compara amb Oleguer, també sortit de la pedrera blaugrana
No sempre té raó i la dita no té perquè ser certa. I és que no sempre les comparacions són odioses. Així pensa Rodri, i és que no són poques les comparacions que moltes persones fan entre Rodri i el també canterà del conjunt blaugrana, Oleguer. Per al mataroní “Es un orgull que et comparin amb un jugador del seu nivell”. Raons no en falten i és que la trajectòria i posició de joc d’ambdós són semblants però cadascú és diferent. De moment si la seva dedicació i els seus esforços continuen en la mateixa línia, de ben segur que al jove Rodri en un futur pròxim li està esperant la seva oportunitat per veure fet realitat el seu somni.
Apunts
Tot i que com per tot futbolista, l’esport és el centre de la vida de Rodri, a més de dedicar-se al futbol, durant les seves vacances d’estiu està amb un grup de nens d’un campus de Sant Vicenç. El defensa sap que en la realitat “arribar a ser un dels grans és molt difícil”, és d’allò més difícil i que s’ha d’anar amb peus de plom per si algun dia alguna cosa fallés. Per aquest motiu té al seu currículum dos mòduls de farmàcia i un d’infermeria. Així, el mateix Rodri reconeix: “Mai se sap, en principi un espera guanyar-se la vida amb el futbol, però la vida pot donar moltes voltes”. Tot plegat, entusiasme i prudència fan d’aquest jove un futbolista ple d’il·lusió i realista alhora, una dosi de realisme absolutament necessària per tenir èxit en aquest món.
