La Maria Barbena era una bona estudiant, va cursar la carrera de publicitat i relacions públiques i un màster, i de seguida va posar-se a treballar en el departament de comunicació d'una marca. Amb només 24 anys tenia una feina i un sou estable. Però hi havia alguna cosa en el seu interior que no funcionava. “Notava que necessitava un canvi perquè des de petita sempre havia seguit la línia marcada i un dia em vaig plantejar: has fet mai alguna cosa perquè tu ho has volgut, o sempre has fet el que se suposa que s'ha de fer?” En aquell moment, Barbena va decidir deixar la feina i destinar el que havia estalviat a fer un viatge de quatre mesos per Àsia: primer a l'Índia, acompanyada d'una amiga, i després a Tailàndia, Cambodja, Indonèsia i Vietnam tota sola.
Però el viatge es va allargar més de l'esperat. En comptes de tornar a casa, just abans del Nadal del 2018, l'entrevistada va decidir perdre el vol i tornar a l'illa de Koh Tao, a Tailàndia, on el busseig l'havia captivat. Seguint aquesta passió, va formar-se i va començar a treballar d'instructora. I així, “sobre la marxa”, ja fa un any i mig que viu al país asiàtic, actualment a l'illa de Koh Lipe.
“Per a mi el mar és un lloc de calma i de reflexió i és l'espai natural que més m'inspira”, explica. “Quan busseges, la teva respiració va cap a la superfície amb les bombolles i s'emporta pensaments negatius, problemes, preocupacions... Aquesta pau que vaig trobar sota el mar va ser addictiva”.
Un viatge intern
Barbena reconeix que als primers mesos d'instal·lar-se a Tailàndia va tenir molts dubtes. "Era una guerra interna. Havia de seguir fent allò que m'estava fent feliç sense saber quina continuïtat tindria o havia de tornar a casa i planificar el meu futur?", es qüestionava. Finalment va decidir-se per la primera opció. "He començat de nou en un país totalment diferent, així que quan torni a casa ja m'espavilaré. He après a creure més en mi i em veig més capacitada", valora.
La mataronina opina que viatjar en solitari és una experiència que tothom hauria de viure almenys una vegada. "Aprens a viure més el dia a dia, a escoltar-te a tu mateix i a fer el que et ve de gust en cada moment. T'ajuda a valorar moltes coses, a eliminar prejudicis i aprens a resoldre situacions que mai hauries imaginat", conclou.
Viure lluny de casa
Estar tan lluny de casa i en un país tan diferent fa inevitable que la Maria trobi a faltar diverses coses de Mataró, com per exemple estar amb la família i les amigues, la gastronomia –fa al·lusió al pa amb tomàquet amb oli verge o l'embotit– i el bàsquet. De fet, l'entrevistada explica que una de les coses que més li va costar deixar enrere va ser precisament aquest esport, al qual havia jugat des de petita (va passar diferents etapes a la Unió Esportiva i al Boet).
Abans de marxar, Barbena defensava la samarreta taronja i recorda amb "molta ràbia i pena" el moment d'acomiadar-se, ja que va ser justament l'any que l'equip va ascendir a la Lliga Femenina 2. De fet, quan ha tornat a casa en alguna ocasió per veure la família i fer tràmits, ha aprofitat per matar el cuc i tornar a entrenar-se. Altres aficions seves són, a part del busseig, veure sèries, escriure i llegir.
APUNTS:
Viatge preferit: Indonèsia, especialment Bali.
Destí pendent: Filipines.
El que més enyores de casa: El menjar.
Llibre que estàs llegint: 'Maldito karma', de David Safier.
