“Jo no sé cantar, jo la lio a dalt de l'escenari i faig que la gent s'ho passi bé”. Aquesta és la declaració d'intencions d'en Cabra, que és com quasi tothom coneix a en Jordi Darbra. A primària va fer un treball sobre la cabra montesa i d'allà li va quedar el renom.
Primer li molestava i després va quedar com part del personatge. I de cabra es va passar a The Cabrians, el grup d'ska clàssic que des del 2001 porta el nom de Mataró i del seu particular imaginari arreu on els volen. “Va ser en un viatge a França que en Joel Canal, en Jaume Cuadrada i jo vam veure que volíem tenir un grup d'ska clàssic i gràcies a la gent que es trobava a l'Atzucac vam acabar conformant el grup”, explica Darbra. I és que sense The Cabrians no es pot entendre aquest inici de segle musical a la ciutat.
En Cabra, quan no és dalt de l'escenari o al local d'assaig, treballa de conserge a l'Eusebi Millan. És un home d'humor evident, totalment empeltat de la sàtira irreverent i a vegades dins i tot delirant d'un grup que va anomenar 'Black Momerota' al seu primer disc o que té en 'Mataronian Fever' una de les seves cançons més corejades.
I és que The Cabrians han estat un grup amb centenars de fanàtics que els seguien arreu, que han arribat a omplir sales com l'Apolo i que han sustentat l'escena de la música jamaicana clàssica nacional al costat de Dr Calypso, Soweto i Sybarites. Cada concert seu es pot convertir en una sessió única, plena d'anècdotes i incorreccions. I amb ell, sense saber cantar, al capdavant.
“Va ser en un viatge a França,vam veure que volíem tenir un grup d'ska clàssic...
APUNTS:
Defineix-te: Molt de tot i poc amb res
Un disc: 'Right on time,' de Hepcat
Una pel·lícula: 'Tu madre se ha comido a mi perro' de Peter Jackson, per torturar els meus pares.
Un repte: Cobrar 4.000 euros al mes
Un somni: Anar a Jamaica
