“La Maria Lluïsa es jubila”. El 31 de desembre Mataró Audiovisual anunciava que marxava una de les veus més característiques de l’emissora local. No calia ni cognom. Tothom coneix la Maria Lluïsa. Amb més de 50 anys de ràdio a l’esquena, la presentadora decidia posar punt final a l’etapa que l’ha portat a compartir matins amb els mataronins a través dels micròfons de la ràdio durant més d’una dècada.
No va dir res a ningú. Bé, si, a la Mei Ros, directora de l’emissora. Tal com ha fet aquests últims 13 anys, va entrar a l’estudi a primera hora disposada a fer el programa “Bon dia amb alegria”, donar la notícia i acomiadar-se dels seus estimats oients. El que no sabia era que dins l’esperaven els companys per acomiadar-la. “La sorpresa va ser meva, perquè hi havia tota la gent de la ràdio, a qui estimo moltíssim”, explica.
La seva és una història curiosa. Va enamorar-se de la ràdio fa 50 anys, quan va estar de jove a Ràdio Tarragona i va passar després per Ràdio Antena Maresme i Cadena 13. Tot i declarar-se “dona de ràdio”, va deixar-ho per dedicar-se a una carrera professional molt allunyada d’aquest món, i aleshores va venir la prejubilació. “Estava en un moment molt tranquil quan l’Ivan Llensa em va dir que s’engegava la ràdio municipal i que feien falta veus per gravacions”, explica. Aquell moment li va canviar la vida. Buscaven algú per portar el magazín matinal, i ella va presentar la seva proposta.
“Els meus fills se’n reien”, recorda amb humor, “però els va agradar i em van agafar!”. Així va començar a fer tres hores de ràdio al dia, amb el programa “Viu la vida, dia a dia”. Fa uns anys, amb la fusió de la ràdio i la televisió, va començar una segona etapa, la de fer el programa des del qual ara s’ha acomiadat i que s’emet també per televisió, el “Bon dia amb alegria”.
Ara toca adonar-se del fet que “això ja no són unes vacances” i “respirar quatre dies”. Després, la periodista Cristina Salad ja li ha dit que la vol de tertuliana, “encara que sigui un cop al mes”. Projectes no n’hi falten. I energia, tampoc.
“Estava en un moment molt tranquil quan l’Ivan Llensa em va dir que s’engegava la ràdio municipal
APUNTS:
Defineix-te: Sincera i optimista.
Un llibre: Ara estic amb 'La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey', d’Annie Barrows i Mary Ann Shaffer.
Una pel·lícula: 'Bohemian Rapsody', perquè sóc molt de Queen.
Un referent: Qualsevol persona que sigui honesta i sincera. Amb el cor a la mà.
Un somni: Poder viure el que em queda amb la mateixa il·lusió del primer dia que vaig començar a fer ràdio fa 50 anys.
