Catalunya, el procés independentista i l’intercanvi de retrets i teories entre polítics omplen cada dia portades, pàgines de diari i informatius de ràdio i televisió. Els polítics són el centre d’atenció, el focus de totes les crítiques i, per a Pol Peiró, també el reflex del que viu el país.
L’artista, resident a Premià de Mar, ha decidit dibuixar les cares del procés, els rostres d’aquells que protagonitzen les portades dels diaris. Tot va començar el 4 d’agost, quan el president Mas va firmar el decret de convocatòria de les eleccions del 27 de setembre. Peiró va assistir a la concentració de suport que l’ANC havia convocat a la plaça de Sant Jaume “i m’hi vaig plantar amb quatre papers i quatre llapis”, recorda.
“Aleshores vaig veure que el que estava passant era un fragment d’un temps d’un país”, explica Peiró, que en els retrats de personatges tan il·lustres com Muriel Casals, Lluís Rabell, Antonio Baños, Oriol Junqueras o el mateix Artur Mas hi vol deixar plasmada “la vivència en primera persona, el moment”.
El procés polític de Catalunya ha estat un motiu per tirar endavant aquesta sèrie de retrats, però tot ve de més enllà. “Sempre he tingut certa facilitat pel dibuix”, argumenta Peiró, que el 2009 va cedir a apuntar-se a un taller de pintura i dibuix davant la insistència de la seva família, que l’animava a desenvolupar aquella habilitat.
Malgrat que no volia fer res més que llapis i dibuix en blanc i negre, Peiró no es desenganxa ara de la pintura: “Pinto cada dia i a totes hores”. El batxillerat artístic que va cursar el va portar a conèixer l’artista mataroní Josep Maria Codina, que per a ell és com “un mestre i un gran suport”, per després fer els estudis universitaris a la Facultat de Belles Arts.
“L'exposició es pot veure fins al 6 de novembre al Museu de l'Estampació"
APUNTS
Defineix-te: Sóc com un quadre abstracte
Un llibre: 'Rubianes, payaso' de Carles Flavià
Una pel·lícula: No em considero molt cinèfil
Un viatge: Londres
Un artista: Josep Maria Codina
Un repte: No sóc una persona ambiciosa
