Flàvia Camacho, sons antics

Per a la Flàvia Camacho la música forma una part indispensable de la seva vida

Amb tan sols sis anys, Flàvia Camacho va començar a estudiar música. Primer a través del piano. “Al cap d’uns anys tries el segon instrument i jo volia tocar el saxo, però em van escoltar cantar i em van proposar que estudiés cant”, recorda Camacho. Des d’aleshores i sota la batuta de la seva professora Susana Crespo de l’Aula de Música Massafrets ha experimentat les diferents vessants del cant. “Hem cantant de tot, modern, clàssic i sobretot música antiga”, especifica la jove cantant.

A mesura que avançaven els seus estudis musicals, Camacho no tenia clar quina via professional triar, així que va estudiar el batxillerat científic. “Normalment la gent et diu que busquis alguna cosa segura, un títol per tirar per una via directa que et pugui donar una feina i independència econòmica”, raona Flàvia Camacho. Després d’estudiar un cicle d’educació infantil, havia de decidir cap a on encaminaria els seus passos.
“Em vaig buscar els professors i les assignatures de música que necessitava per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), em vaig buscar pel meu compte el que de veritat m’interessava aprendre”, diu Camacho. Fa un any, es va presentar a les proves de l’escola musical però no va aconseguir entrar.

Aquest any, però, ho ha tornat a provar més preparada i per fi està estudiant música de cara al seu desenvolupament professional. “Estic molt contenta, totes les assignatures m’agraden, m’aporten alguna cosa i estic molt motivada, ho agafo amb ganes, com que m’ha costat arribar-hi doncs encara tinc més entusiasme”, assegura la soprano. D’entre les especialitats del centre, Flàvia Camacho ha triat música antiga, un estil poc conegut aquí i que es caracteritza per escenaris més aviat petits i propers al públic.

Transmetre expressions

“No em sentia còmoda en escenaris grans, tens el públic molt lluny”
Abans de decidir quina seria la seva especialitat musical, Flàvia Camacho va anar temptejant diferents estils. “Vaig estar amb un grup de música celta en escenaris molt grans i no m’hi sentia còmoda, tens el públic molt allunyat i poc proper”, opina. La música antiga li ofereix precisament aquesta proximitat que tant valora la soprano. “M’agrada tenir-los a prop, que es vegin les expressions de la cara, del cos, del sentiment, és una altra manera de transmetre”, assegura. De fet no és difícil entendre aquestes preferències d’algú que confessa que la música és per a ella un canal d’alliberació i expressivitat necessari per a viure. Actualment forma el duet Minimum amb Pau Sola al violoncel.

Apunts
Defineix-te
Molt empàtica amb les persones, bastant vergonyosa però ho supero ràpid.

Un llibre
“L’alquimista”, de Paulo Coelho.

Una pel·lícula
“Cisne Negro”, de Darren Aronofsky.

Un viatge
Menorca i Suècia.

Una cantant
Anne-Sofie von Otter i Whitney Houston.

Un somni
Dedicar-me al que estic estudiant