“Sempre dic que vaig agafar la guitarra que estava tocant el meu germà a casa i vaig intentar aprendre quatre acords”, confessa Marc Ràmia. Des de llavors, amb l’ajuda del seu germà, es va familiaritzar amb aquest instrument. “És totalment autodidacta, no he fet cap mena de classes, el meu germà m’anava corregint”, recorda.
Considera que avui dia el seu nivell amb la guitarra és menor del que desitjaria però en cap moment ha estat un obstacle per començar un camí en el panorama musical. “Vaig començar a escriure les quatre cosetes que m’agradaven i vaig estar fent cançons”, diu Marc Ràmia. Fins i tot va enregistrar una maqueta amb alguns dels seus temes. Després d’ensenyar-ho a alguns amics, el van animar a seguir perquè els va agradar allò que escoltaven. I així va ser com va néixer la versió de Marc Ràmia com a cantautor.
“La meva entrada en un escenari va ser a través del col·lectiu de músics, aquí a Mataró”, diu Marc Ràmia. Assegura que és cantautor però que avui dia no és el seu sistema de vida, sinó que es tracta més aviat d’un hobby. “Potser està esperant perquè l’agafi algun dia amb més força però de moment és una cosa que em manté despert”, assegura.
De fet, entre els projectes que té guardats al calaix, pacients fins que sigui el moment oportú, s’hi troben fer classes de guitarra, gravar un disc i acompanyar-se d’una banda. Aquest últim projecte de futur s’avé molt amb el seu estil musical. “Al final, la cançó d’autor és música que s’escolta relaxadament, assegut i per escoltar també allò que es vol dir, la música al final és un acompanyament”, opina el jove cantautor.
De totes maneres, ara per ara, és molt complicat tirar endavant qualsevol d’aquests projectes perquè Ràmia està estudiant arquitectura.
“És poca cançó”
“És important tenir una mica de missatge”, Marc Ràmia va començar a compondre quan tenia quinze anys. En aquells moments, el tema principal de les seves cançons era l’amor. Però igual que ha madurat a nivell personal, les cançons que Ràmia escriu a dia d’avui parlen de temes molt diferents. “Em sento molt vinculat a l’esquerra independentista i una mica al moviment de canvi social”, diu l’estudiant d’arquitectura. I és, precisament, a través de la cançó que pot expressar el seu concepte de justícia social i l’ideal polític. “Penso que la cançó desvinculada de la política és poca cançó, al menys en el que faig jo tenir una mica de missatge és important”, opina Marc Ràmia. Aquells que el vulguin veure en acció ho podran fer al Públic el proper 10 de març en el cicle de músiques tranquil·les.
APUNTS
Defineix-teEncara que sembli carrincló sóc somniador però m’agrada tocar de peus a terra, i optimista.Un llibre “El poble”, de Miquel Martí i Pol. Una pel·lícula“Once”, de John Carney.Un viatgeM’agradaria fer el cim del Kilimanjaro. Un cantautorIsmael Serrano.Un somniSer feliç amb poc, poder viure d’alguna cosa que m’agradi i que l’arrogància i la cobdícia no estiguin tan presents en les persones.
