Parlant amb Paco Carrasco sembla que no hi pugui haver cap feina que no estigués disposat a fer. “La meva carrer laboral comença als vuit anys al camp, guardant porcs al meu poble”, explica Francisco Carrasco, més conegut per Paco Carrasco. És el gran de nou germans d’una família originària d’El Valle de Abdalajís, un poblet de Màlaga. Quan tenia 12 anys, tota la família va emigrar a Móra d’Ebre. “A la setmana els meus germans anaven a l’escola i jo vaig començar la meva primera feina oficial cobrant 150 pessetes la setmana i a duro l’hora extra en una fàbrica de taüts, cosa que m’horroritzava”.
En aquell mateix poble de Tarragona, Carrasco va fer els seus primers passets com a cambrer. Al pas del riu Ebre, hi havia una platja i a l’estiu hi anava molta gent. “No en tenia prou amb treballar tota la setmana que vaig pensar que si algú vengués quatre cerveses i quatre refrescs els diumenges podria servir per fer negoci”, diu Carrasco. I així, en dues setmanes, ja treballava tots els dies, de diumenge a diumenge.
Però en uns anys el poble es va quedar petit per a la família. I amb el pare a Alemanya, Carrasco va decidir que marxessin cap a Barcelona. Des d’allà, va agafar el primer tren que va passar. “Avui estem aquí perquè el tren que vaig agafar va venir directe a Mataró, aquell dia vaig trobar pis i feina per a sis dels seus germans, el seu pare i ell mateix”, recorda Paco Carrasco.
Un cop al Maresme, de cambrer va passar a showman, gairebé de casualitat, i posteriorment a home de ràdio. La darrera emissora ha estat el grup Teletaxi, especialment Radio Mataró, on ha estat 17 anys i encara avui hi col·labora de tant en tant. Paco Carrasco té diversos negocis amb la seva dona i els seus fills, entre ells una agència de viatges i un local de restauració.
“Facilitat de paraula”
“Feia de cambrer i vaig demanar que em deixessin presentar”La carrera de showman de Paco Carrasco va començar al Black Jack, un local de Sant Vicenç de Montalt. “Jo feia de cuiner i cambrer i un dia, mentre servia, se’m va acudir dir que em deixessin fer una presentació per l’espectacle”, explica Carrasco. Així va ser com Carrasco va acabar al capdavant d’“El Show de las Manos de Oro”, on oferia diners per cada peça de roba que es treien les persones que pujaven voluntàriament a l’escenari. “Vaig descobrir que tenia facilitat de paraula i enredo a l’escenari i penso que he fet humor a tercers, que diuen que és el més difícil”, diu Carrasco. Per presentar espectacles com aquell, cal saber improvisar, estar molt atent i poder dominar la situació. I aquell va ser el principi de la seva activitat dalt dels escenaris.
Apunts
Defineix-teUn treballador natUn llibreNo acostumo a llegirUna pel·lículaNo tinc temps per a veure la televisió o anar al cinema Un viatgeVull anar a Las VegasUn home de ràdioLuis del OlmoUn somniAmor, amor i pau
