David Alcalà, entre vinyetes

Dibuixant d’art gràfic

David Alcalá encara no sabia llegir i ja es quedava bocabadat mirant els dibuixos dels còmics. Amb els anys aquella fascinació no va fer més que créixer. “Abans no existia el merchandising i quan va sortir Bola de Drac tothom matava per una imatge, molts dels que sabíem dibuixar paràvem el vídeo, copiàvem el dibuix i la gent es feia fotocòpies”, recorda David Alcalà, més conegut com a Dac, la signatura que utilitza en els seus dibuixos i que deriva de les seves inicials.

Pel què fa als estudis, després del batxillerat artístic, David Alcalà va estudiar il·lustració, disseny gràfic i finalment animació audiovisual. Aquesta darrera especialitat és la que el manté. “Faig story boards, són com còmics però has d’explicar més encara, ets l’interval entre el guionista i l’animador”, descriu el dibuixant. Dac combina aquesta feina amb les classes de dibuix a nois i noies.

En general, el dibuixant de còmics no pot viure exclusivament de les seves pròpies vinyetes. “Les editorials no aposten per nous valors, el millor que pot fer un dibuixant de còmic és marxar a l’estranger i dibuixar a França o als Estats Units”, opina el mataroní. Afegeix que, d’aquesta manera, quan els il·lustradors tornen és més probable que se’ls reconegui al seu lloc d’origen.Una altra opció és l’autoedició. “El 2001 vaig començar amb un fanzine, una edició d’uns 200 exemplars que no es pot considerar publicació, es deia Bolas Dac i eren tècnicament coses que passaven a la meva vida però explicades en còmic”, confessa l’il·lustrador. En aquest panorama, internet és un mitjà molt adient per mostrar la feina que fan persones com David Alcalà: “Moltes vegades es diu que l’ordinador ha fet molt mal però el tema internet va molt bé perquè arribes a molta gent a la qual no arribaries”, opina.

“Hi ha prejudicis”“Enlloc de gastar els diners en roba, ho puc fer en figures”Els seguidors del manga i l’anime acostumen a estar encasellats en estereotips. “Tenim uns prejudicis que a sobre s’alimenten, per exemple amb cadenes o programes que tracten el tema dels otakus”, diu David Alcalà. Explica que fa poc va veure un programa de televisió on apareixia una persona disfressada d’un personatge de còmic i cantant en japonès. “Jo em considero freak perquè consumeixo coses que una altra persona no consumeix però jo no aniré a cantar i a fer el número per dir que sóc un otaku”, afirma el dibuixant. Afegeix que així com d’altres persones es gastarien cent cinquanta euros en una caçadora, ell ho pot fer en figures de Bola de Drac. “M’agrada el còmic japonès i en general i m’agrada veure sèries que segur que molts veuen, com Perdidos”, diu Dac.

Apunts

Defineix-teUna persona normal amb uns gustos peculiarsUn llibre“El invierno del dibujante”, de Paco RocaUna pel·lícula“Ted” de Seth MacFarlane, em va fer molta gràciaUn viatgeSuposo que JapóUn dibuixantEiichiro Oda, el dibuixant de One PieceUn somniPoder viure del còmic i ser dibuixant sense passar penúries