Mai he estat massa fan d’això del Carpe diem. Som hereus d’una història i perpetradors d’un futur. Com a persones i com a col·lectiu. Com Espriu, que havia nascut per a salvar-nos els mots, tots fem una mica el mateix salvant allò que ens importa. Les Santes d’enguany, marcades pel record a aquells que no les han pogut viure, han estat un clar exemple que ens caldrà treballar per salvar-les.
Hi haurà tantes opinions com mataronins, se’ns repetiran tòpics i arguments, i tots descobrirem la gallina dels ous d’or. I justament serà així perquè ens importen.
Des que se’n va fer festa major, Les Santes han estat sempre en constant evolució, perquè són i han de ser dinàmiques. El model d’organització de la festa, basada en la participació i implicació dels mataronins, va aconseguir fer de Les Santes l’orgull de molts. Que ens quedi molta feina a fer no ha de ser motiu de pessimisme.
Malgrat tot, escenes viscudes els últims anys han confirmat que encara cal molta pedagogia. Cal tenir clar com fer festa, per a qui i per què. El que va passar el 27 de juliol ens hauria de despertar la vergonya. Va ser la clara demostració que, durant, mitja hora llarga, el que importava menys era justament el més important: que era el dia de Les Santes i que Mataró estava de festa. Els pocs que van voler reclamar aquest respecte i dignificació de la festa van quedar minoritzats. Va quedar demostrat que els que protestaven, malgrat que legítimament, no van saber mostrar el respecte que mereixia el moment. Va quedar demostrat que les forces de seguretat van impedir que l’acte es desenvolupés amb normalitat, explicitant i verbalitzant una falta de respecte pel lloc on eren. I va quedar demostrat que ni per a l’Ajuntament l’anada a Ofici és el moment més sagrat de la festa major.
Es fa difícil fer la pedagogia que cal quan no s’és conscient de la responsabilitat que tenim tots de transmetre, estimar i respectar la festa major de la nostra ciutat. Tornar a començar implica, obligatòriament, fer balanç i a la particular rentrée mataronina hi ha feina a fer.
