Ramon Escalé és músic professional i, a més, polifacètic. Durant més de la trentena d’anys que porta en aquest ofici, Escalé ha tret 14 discs i ha col·laborat en moltís-sims d’altres. Tanmateix, fuig de les caselles, assegurant que no té un únic estil o tipus de música: “Quan escric no faig jazz, sinó el què em surt. Els altres li posen etiquetes. En realitat la música està molt bar-rejada”, afirma l’artista. Així, va començar amb la música de ball, i va seguir amb cantautors de la talla de Raimon o Marina Rossell. Però el temps i l’experiència porten per camins inesperats, i Escalé va entrar al món del gòspel.
Aquest tipus de música connecta amb la gent, segons Escalé, que des de l’any 2000 dirigeix un cor d’aquest estil musical a Manresa. Actualment també porta el cor de gòspel del Conservatori del Liceu.
Per la seva trajectòria, la Casa de la Música Popular va demanar-li a Escalé que dirigís un cor d’aquestes característiques a Mataró. L’artista va acceptar gairebé sense pensar-s’ho dues vegades. “Jo tinc relació personal i musical amb la Casa de la Música Popular des de fa una colla d’anys. Hem fet moltes coses junts. És un projecte en el què crec molt”, confessa el músic. De seguida van començar a fer feina. Un assaig obert al que van assistir prop d’un centenar de persones, un taller i, finalment, els assajos oficials van concloure en el què avui dia és el Gospel Sons, el cor de gòspel mataroní. El nom, triat pels membres del grup, juga amb el doble sentit de la paraula sons: el plural de so i la traducció anglesa que vol dir fills.
Després de tres anys de treballar dur, el col·lectiu està gravant un disc en el què es recullen els fruits dels seus esforços. “Com a procés natural tocava enregistrar els treballs que hem anat fent”, explica Escalé.
“Gana no, però quasi”
Ramon Escalé ha arribat lluny en l’escena musical, a base d’esforç. Ara mateix gaudeix de projectes i èxits en el seu ofici, però no sempre ha estat així. “Has de lluitar molt. Gana no, però quasi. Menjar he menjat cada dia, però a vegades no he menjat el que voldria”, expressa el músic. Però mica en mica, treballant i treballant, Escalé ha tirat endavant amb la música. Assegura que no és fàcil i que hi ha moltes dificultats pel camí. “Hi va haver una vegada que vaig estar a punt de deixar-ho, però l’alternativa era un treball com a venedor de cotxes i vaig pensar que no podia”, explica Escalé. Així, amb la responsabilitat d’una família, i molta força interior per no rendir-se, l’artista ho ha aconseguit: “Ara menjo el que vull i visc bé”, sentencia en Ramon.
Apunts
Defineix-teSóc una persona afortunada, content amb el meu entorn cosa que no és fàcil, ni ho he sentit sempre aixíUn llibre“Sexus”, “Plexus” i “Nexus”, una trilogia de Henry MillerUna pel·lícula“Caótica Ana”, de Julio Medem.Un viatgeNo he anat a l’Índia i hi vull anarUn músicKeith Jarrett. Tot el què toca em fa plorar, m’emociona, m’arribaUn somniQue duri l’estat que tinc ara
