L’art ja li venia de família. El seu pare, Rafael Estrany, era un conegut pintor mataroní expressionista que va encomanar les seves aptituts al seu fill. En pintura, l’especialitat d’en Santi és el paissatge urbà. Però les qualitats d’aquest artista van molt més enllà dels llenços i els pinzells. Una de les seves facetes més destacades, a part de la pintura, és la docència. Durant 45 anys va ser professor en universitats, escoles, cicles formatius, i va tractar alumnes de moltíssimes especialitats. De les seves classes en van sortir enginers, arquitectes i tècnics de tota mena.
D’altra banda, altres esferes culturals com la literatura no són el seu fort: “Mai llegeixo narrativa. No és que no m’agradin, sinó que no hi tinc una tendència. Ara bé, de llibres d’art sí que en tinc. Els que són més lletra-ferits em considerarien un incult, però jo crec que la cultura té molts aspectes”, confessa Estrany. Afegeix que l’escultura i la música, entre d’altres, són alguns d’aquests aspectes. “D’òperes en tinc més de dues-centes”, afirma el pintor.
És per això, en part, que en Santi no encaixa del tot en les humanitats. De fet, fins i tot ell mateix ho apunta: “No em considero de lletres, sinó de ciències”, afirma Estrany. L’apassionen el peritatge industrial (del que es va especialitzar en química), la geometria descriptiva, la construcció, els sistemes de politges i engranatges i, sobretot, la secció àurea i tot l’entrellat de proporció que això suposa. De tots aquests conceptes en deriva la passió que sent per Leonardo da Vinci, especialment per una de les cèlebres frases de l’italià “la pintura és cosa mental”. D’aquí que Estrany sempre ho tingui tot pensat. “Abans de pintar un quadre tinc tots els detalls al cap. Sé exactament què faré perquè ho tinc a la ment”, assegura el mataroní.
“Tot el que sigui matemàtic, és bo”
Malgrat els seus 80 anys, Estrany no deixa de pintar i conserva un pols realment extraordinari. Quan ha de respondre en quin estil pictòric s’emmarcaria, en Santi té les idees clares: “Jo sóc l’antítesi de l’impressionisme. El que m’agrada és construir. Sóc constructivista”, assegura l’artista. Les seves obres són predominantment geomètriques, sempre a la recerca de la proporció. Se serveix de la ciència i les matemàtiques per fer creacions artístiques a les que no manca pas sensibilitat ni emoció. “Sóc un gran admirador de la proporció dels grecs, la secció àurea”, afirma Estrany, que mai deixa de servir-se de la perfecció numèrica a l’hora de pintar. De fet, fins i tot analitza altres obres, com la Mona Lisa, buscant relacions numèriques de proporció en els traços.
Apunts
Defineix-te Sóc una persona molt sensible. Però m’agrada molt la proporció, l’ordre. Sóc sensibilitat dins d’un ordreUn llibre Escullo una temàtica: Les avantguardes artístiques del segle XX. M’interessa el tema en generalUna pel·lícula “La jove de la perla”, de Peter Webber Un viatge He fet molts viatges. És difícil triar. New York em va impressionarUn pintorPaul Klee, per a mi és un pintor excel·lent, ho té tot. I una fantasia extraordinària. El trobo sublimUn somni Que es revaloritzi l’obra de Rafael Estrany, el meu pare. No només com a pintor, sinó per la feina de salvament d’obres artístiques
