Jaume Creixell porta el futbol a la sang i Mataró al cor. Reconeix errors del passat, però a la vegada se sent com a casa. Tant sols vol tornar a guanyar, amb esforç i treball, la confiança dels mataronins.
Nascut en una família aficionada al futbol, amb un pare futbolista professional i tot el suport dels de casa, Creixell va deixar els estudis de peritatge mercantil per dedicar-se a l’esport rei. Va començar com a jugador en la posició de porter i va esdevenir un dels entrenadors més coneguts de Catalunya.
En Jaume ja havia entrenat l’equip groc-i-negre en cinc temporades diferents. Es tracta ben bé d’una història d’amors i desamors que va culminar amb la seva polèmica partida del club l’estiu del 2005. “Em va sorgir una oferta important per anar al Sant Andreu. No era una qüestió de diners, sinó d’un projecte molt atractiu i prometedor. Vaig deixar l’equip fet aquí, a Mataró. La culpa va ser meva perquè vaig marxar”, assegura Creixell. Allò no va agradar gaire als membres del club ni a l’afició, però en la seva tornada ha demanat disculpes públicament.
Jaume Creixell viu de cara al futur. Ara està al capdavant de l’últim equip de tercera divisió, que acumula cinc derrotes i tant sols dues victòries en vuit jornades. No culpa ningú d’aquests resultats desastrosos, però promet fer el possible per canviar-los: “Tinc esperit guanyador i sempre m’entrego. Però aquí serà terrible, perquè m’entregaré encara molt més. Tenim 11 punts, i el que va quart en té 20. Només 9 punts. Pot passar de tot”, explica Creixell, que espera humilitat, sacrifici i treball dels jugadors, però sobretot que no es donin per vençuts.
A banda d’això, vol quedar-se per sempre al club mataroní. “Em va fer il·lusió tornar perquè, si Déu vol, aquesta vegada sí, em retiraré”, assegura el veterà entrenador.
“El primer regal que recordo va ser una pilota”
Per a Creixell, el futbol ho és tot des de sempre. “Ho porto molt a dins i sense el futbol no podria viure. Aquest any no he tingut pretemporada i ho he passat malament, ho he trobat molt a faltar”, explica el mister. “El Tigre de Sants”, tal i com el coneixen molts, desperta tota mena de passions, però el seu talent com a entrenador està més que demostrat. Sense anar més lluny, la darrera vegada que va estar al Mataró, durant la temporada 2004-05, l’equip va guanyar la Copa Federació i es va quedar a tant sols un penal d’ascendir a 2a divisió. Creixell creu en el treball i la humilitat de totes les parts de l’equip. “Banqueta morta; equip mort”, assegura “El Tigre”. “Per a mi és una droga, la cosa que més m’agrada a la vida després de la família”, sentencia Creixell.
Apunts
Defineix-te Sóc un home normal, boig pel futbol. Tinc un caràcter guanyador i m’entrego en cos i ànimaUn llibre No acostumo a llegir perquè no tinc temps, així que no en podria dir capUna pel·lícula “El príncipe de las mareas”, de Barbara StreisandUn viatge En una ocasió Rivaldo em va convidar al camp de futbol del Milà. No hi vaig poder anar perquè estava entrenant, però m’hagués agradat moltUn entrenadorJosé Antonio Camacho, perquè té el caràcter que necessita un entrenador. Té geni i sap portar els jugadorsUn somni Fer el Play-Off aquest any, que vol dir quedar entre els quatre primers. Aquest seria el somni més gran de la meva vida
