El pare de Xavier de Balanzó era pediatre. Com a contrapartida, el seu fill va decidir que seria “metge d’adults” quan tenia només 11 anys. A partir de llavors va seguir un camí recte. Va estudiar medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i anys més tard va fer el doctorat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Després de la carrera va viure a Santa Maria d’Oló, a la comarca del Bages, on feia visites i organitzava xerrades, conferències i trobades entre els metges dels pobles propers. Un any després va entrar a formar part de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Però una crisi del centre va fer que marxés com a becari a un Hospital francès. “Era l’època d’efervescència postfranquista. A París hi havia l’Assamblea de Catalunya i un gran moviment intel·lectual de l’exili”, explica Balanzó. A finals de l’any 76 va entrar a l’Hospital de Mataró, centre en el què encara treballa. Balanzó va participar molt activament en la fundació i l’evolució del conjunt hospitalari. “Josep Maria Teniente, actual responsable del servei de salut de l’Ajuntament va arrossegar fins a Mataró un equip que veníem de Barcelona amb la intenció d’intentar fer un tipus diferent de medicina”, diu en Xavier. Fins llavors l’Hospital de Mataró practicava una activitat mèdica privada, però l’1 de maig del 76, l’antic Hospital de Sant Jaume va aconseguir un consorci amb la seguretat social. “Va ser un dels primers hospitals comarcals concertat i això va ser una fita històrica”, declara en Xavier, actual cap del servei de medicina intensiva de l’Hospital de Mataró.
Enguany, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha atorgat el premi a l’excel·lència professional a Xavier de Balanzó. Un premi honorífic, sense recompensa lucrativa, però que reconeix la dedicació incondicional a la professió.
“La medecina que practico és molt atractiva per a mi”
Xavier de Balanzó actua amb empenta, exerceix amb il·lusió i anys després de ser metge parla de la professió amb passió vocacional. “Quan tens un pacient que arriba amb un infart, mort, li fas el massatge cardíac i es recupera... és quasi un orgasme!”, exclama el doctor. Assegura que la medicina és una professió apassionant que té “gaudis i ombres”, moments molt emotius i gratificants, i d’altres, en canvi, molt durs. Assegura que va obrir la carta del Col·legi de Metges per casualitat, prequè creia que era publicitat. “Estava a la cuina, de camí a la brossa i vaig quedar paralitzat. Tota la meva vida professional em va passar pel davant. Tots els moments bons i dolents”, explica Balanzó, tot recordant el moment en què va saber que rebria el premi a l’Excel·lència Professional.
Apunts
Defineix-te Sóc inquiet i m’interessa tot. La professió, el món del lleure, la lectura, la política... Tinc ganes de fer cosesUn llibre “El fenomen humà” de l’antropòleg Pierre Teilhard De ChardinUna pel·lícula “La missión” de Roland Joffé, protagonitzada per Robert De Niro i Jeremy IronsUn viatge He descobert Àfrica als meus 60 anys. Impressionant. Em va impactar moltUn metgeAlbert Schweitzer, que a més va guanyar el Premi Nobel de la Pau al 1952Un somni Que ningú hagi de morir mai de gana o de set
