36 poemes a partir del 36

A l’Espai 1 del Teatre Monumental va tenir lloc una nova sessió pública d’exercicis pràctics dels que periòdicament presenten els diversos grups de l’Aula de Teatre del PMC. Amb la inspirada rúbrica de ‘El pati de butaques no és particular’, que els serveix de pretext i de reclam, donen a conèixer als espectadors un petit tast de la feina formativa que estan realitzant, amb la voluntat de validar-la mitjançant la recepció que el públic en fa. Dimecres de la setmana passada va tocar als alumnes de 1r. Nivell. Sota la direcció de la professora Pilar Pla, les deu actrius i els dos actors, tots molt joves, que componen el grup van mostrar un exercici sobre poesia. La proposta, que encara està en procés, és la base d’un treball més complet que estan preparant per al mes de juny com a taller obert de fi de curs. El punt de partida de l’exercici era el poemari de Ricard Creus titulat ’36 poemes a partir del 36’ que se centra en vivències al voltant de la guerra civil i consistia en la recitació consecutiva de deu poemes, un per part de cada jove. Amb l’escena nua i amb un seient i un focus com a únics elements, la successió d’intèrprets va permetre copsar una diversistat d’aproximacions al text poètic de torn. En gairebé tots els casos amb un punt de dramatització, majoritàriament sobri, sense massa afectacions. Potser també de vegades amb algun desenfoc conceptual o algun grinyol de dicció. Però tant li fa. Que el resultat fos desigual és el que menys importa. Perquè un exercici així plantejat, necessàriament l’ha de tenir. Al capdavall, qualsevol procés d’aprenentatge grupal comporta ritmes de progrés, de maduració i d’aprofundiment descompassats. El més interessant va ser l’estratègia didàctica i el treball sistemàtic que la proposta va deixar intuir. Per això el taller del mes de juny promet més. Segur.