La dècada dels anys 50 va albergar una Setmana Santa marcada pel franquisme. La fotografia cedida per Joaquim Castellà mostra tres confrares acompanyant el misteri de la Confraria de l’Esperança. “Sense cobrar res, uns quants fusters van construir aquest misteri”, recorda Castellà, que assegura que “el pas va quedar completat amb el mantó que van cosir les dones”. Durant anys “vam portar capirot, però ens feia molta calor perquè pesava molt”, de manera que “ens el vam treure i vam decidir anar amb el cap descobert i portant només escapulari”. El mateix va passar amb les rodes: “Al final érem els joves qui ho portàvem a causa del pes, per evitar posar-hi rodes i restar-li personalitat”.
“Ens cantaven moltes saetas, una cosa a la qual no estàvem acostumats”, afirma Castellà. I és que aleshores era una tradició molt arrelada a Sevilla, però no a Catalunya. “Les dues processons en les que participàvem –Dijous Sant i Divendres Sant– eren molt emotives” i tenien recorreguts diferents a l’actual, fet que obligava a abaixar el “misteri” en alguns trossos com el carrer Santa Maria perquè eren molt estrets.
