Fa més de 50 anys, aquesta era l’única font que hi havia al Parc Vell. J.E.C recorda clarament que aleshores tenia molta fama entre els mataronins. La gent que vivia pels voltants, com els veïns del carrer del Parc, s’agrupaven a la font. De fet, concreta que “la gent pujava expressament a omplir els càntirs d’aigua”. La raó era ben senzilla. Segons narra l’autor de la fotografia, “es deia que era aigua que venia directament de la mina”, un fet que pot ser ben cert “perquè era una aigua molt fresca”.
La font no era només un punt en el qual anar a recollir aigua, sinó que també era un punt de trobada. J.E.C detalla que quan Mataró organitzava ballades de sardanes també es celebraven allà: “la gent s’hi agrupava i ballàvem sardanes a la vora d’aquesta mítica font”.
Lloc per a animals
A la vora de la font hi havia també lloc per a animals. Al costat, a mà esquerra “s’hi ubicava una famosa gàbia amb un ós i també hi havia un tancat amb oques”. L’autor també recorda que moltes famílies aprofitaven aquella zona “per anar a fer el vermut en algun bar mentre els nens jugaven a la sorra”.
