Acaba l’any més difícil des que Joan Antoni Baron és Alcalde de Mataró. A un atur quasi estancat vora el 20 per cent de la població s’hi ha sumat la històrica imatge del propi batlle i el regidor d’urbanisme anant a declarar com a imputats al jutjat. Un fet que l’enutja i se li nota però del que està convençut que en sortirà absolt. I mentre espera fer-se la foto, algun dia, del Corte Inglés, enguany ha fet la del TecnoCampus i el Museu Bassat. Ara en fa balanç.
Acaba 2010. Un any bo o dolent?Un any dolent en la mida petita i bo en perspectiva. Dolent perquè l’atur segueix castigant la ciutat però bo perquè hem posat coses en marxa que ens han d’ajudar a sortir d’aquesta situació. Què sent davant els índexs d’atur, impotència?Sento impotència pel poc que pot fer l’Alcalde davant una situació com aquesta que afecta la ciutat i la resta del país. En el nostre cas ja veníem amb una motxilla carregada per la crisi del tèxtil, va arribar la crisi i no havíem paït tot allò. Sents impotència perquè la gent vol feina ara però només es pot treballar amb una perspectiva de més temps. Fem polítiques per generar negoci i feina.
Què fan?Quan jo vaig entrar d’Alcalde molts es van sorprendre que em preocupés pel teixit econòmic de la ciutat. Llavors no estàvem en l’actual període de vaques grasses, estàvem davant un canvi econòmic que sense haver-lo acabat ens ha enganxat la crisi més important que haguem patit mai. I és el que sempre diem, que es tracta de treballar per tenir la ciutat en les millors condicions a la graella de sortida per quan canviï el cicle econòmic.
S’ha inaugurat el TecnoCampus. Després de la foto, què toca?Les torres del TCM dedicades a les empreses ja s’estan omplint, les escoles universitàries han fet un salt important pel que fa a nombre de matriculats, hi ha un nou grau, 1.200 alumnes, tot això són tangibles. I encara tenim 30.000 metres quadrats de l’edifici del Rengle. La posta en marxa del TCM no és cap fita, és un punt de partida, un inici de vol.
Una altra foto és la de Museu Bassat. Què ha de suposar?Ens posa al mapa dels museus mitjans del país. La col·lecció Bassat se situa entre el MNAC i el MACBA i ha de fer que siguem referents en el mapa de les arts plàstiques. Això no tindrà impacte econòmic de la ciutat, però serà al mapa.
Es fa prou justícia als artistes locals mentre s’és referent al mapa català?Deixant de banda el tema de la Marta Duran, no s’ha d’oblidar l’aposta pel tema de l’art que s’ha fet amb Ca l’Arenas, el Museu, Can Xalant, Can Minguell, La Presó, el suport a la Torres-García, l’Arxiu Miralles... no se’ns pot acusar de no fer esforços pels artistes de la ciutat. Ens hem esforçat per l’art de la ciutat. El que és lògic és que cadascú procuri per ell i en aquest moment totes les activitats culturals depenen massa de la subvenció pública.
Encara en cultura, el Festival Shakespeare està assegurat el 2011 després de les dades decebedores de públic?Vam decidir en el seu dia fer una aposta per aquest Festival perquè no marxés ni del Maresme ni de Catalunya. Després de dos anys en què es feia fora de la ciutat, enguany vam estrenar un nou espai digne i adequat, el vam canviar de dates i no va reeixir. Crec que s’ha de tenir paciència i vendre’l millor, l’any passat es va fer un esforç de promoció fora de la ciutat i potser convé informar millor la gent de la ciutat.
Com s’entén que al Monumental hi hagi 600 persones de mitjana per espectacle i en tot el Shakespeare passin per taquilla 300? Això és problema de comunicació o de concepte?No ho sé. Aquí hem de ser capaços de fer veure que els espectacles que es porten són de qualitat. L’oferta era engrescadora i sorprèn que en unes condicions que haurien d’acompanyar a anar al teatre la gent no hi vagi.
A les últimes eleccions el PSC va patir una gran derrota i diuen que és el moment dels Alcaldes. L’han trucat?He assistit tant a les reunions pertinents com al Consell d’Alcaldes que es va fer i vaig aportar la meva visió de les coses. I vaig dir que s’ha de començar a treballar internament, però cal pensar en les municipals i deixar aquest missatge clar: la prioritat absoluta són les eleccions municipals.Montilla va anar a les eleccions renegant del tripartit. Farà el mateix?Jo no ho diré, perquè m’ha anat bé tant aquest mandat com el passat. Venim d’una llarga tradició de governar en coalició amb partits d’esquerra, primer amb Iniciativa i després incorporant ERC. Els ciutadans seran els que determinaran què passarà l’endemà de les eleccions, depenent de la correlació de forces i amb la intenció de fer un govern estable per la ciutat. El nostre tripartit sí que ha funcionat perquè vam deixar les coses clares i que les qüestions identitàries quedarien fora del pacte. Vam definir bé els acords de govern i hem tingut una bona lleialtat mútua. El govern ha millorat les relacions amb l’oposició?Estan allà mateix. Ni han millorat ni han empitjorat. Amb el cap de l’oposició no hi ha cap tipus de química perquè ofereix pactes a primera hora del matí i s’absté a la tarda al ple quan es vota la vinguda del Corte Inglés. Si vol que vingui, que ajudi i si vol li dic que ho hem fet molt malament. Però quan s’han de prendre decisions t’has de mullar. Si dius que ets del Barça, crida quan surtin els jugadors.Tem una pujada de CiU?Jo sempre recordo que quan Jordi Pujol treia majoria absoluta a les autonòmiques en Manuel Mas en treia a les municipals, no hi ha vots captius.
Es torna a presentar segur?El partit compta amb mi i jo hi estic disposat. Però s’han de fer els passos necessaris.
A les eleccions autonòmiques, la Plataforma Per Catalunya va treure 1.700 vots. Això és indicatiu de problemes de cohesió social?Aquí el que hi ha és una força política que se sustenta en un populisme xenòfob que no soluciona problemes sinó que els genera. Pretenen encendre els barris i crear nous problemes. Qui negui que hi ha problemes amb la immigració s’està equivocant. Hi ha feina per fer, cal explicar als nouvinguts els drets i els deures que tenen però s’ha de fer sense generar-ne de nous de problemes i no dient mentides i tirant de rumorologia que costa horrors de desmentir.Té por a que entri a l’Ajuntament?Por no, però sí preocupació perquè el que representa aquesta força política acabi arrelant a la nostra ciutat i al nostre país. Em preocuparia perquè seria un nou problema.El tema del CRAE al Pla d’en Boet també ha encès un barri.És el típic efecte “nimby”, instal·lacions necessàries però no al pati de casa. El Mas Sant Jordi funciona sense problemàtiques i quan demanen un canvi de lloc i acorden el trasllat hi ha una sèrie de gent que no el vol davant de casa. I després s’acaba filosofant i farcint de diversos arguments. Aquí el que hi ha haver és una precipitació del Mas Sant Jordi a l’hora de demanar el trasllat però no ens hem d’oblidar que el propi CRAE també té drets. Tant el Mas Sant Jordi com el mossèn de la parròquia tenien dret a plantejar el canvi d’ubicació perquè l’espai reuneix totes les característiques. Hi tenien dret encara que l’Ajuntament hi hagués estat en contra. Els veïns el que han de fer és respectar els drets dels altres també. Segurament es podria haver avisat abans però els veïns van saber que el CRAE aniria on anirà per una carta de l’Ajuntament.Quin paper han de tenir els veïns a l’hora de decidir a què es destinen espais d’un barri?Cal tenir clar que el CRAE és un centre privat, d’interès públic però privat. Per tant és com si sota de casa teva s’instal·lés un bar, et pot agradar o no i podràs exigir que no hi hagi molèsties però el dret del senyor a posar el bar ningú el pot negar. Els veïns del Triangle de Molins també reivindiquen el seu dret a decidir.És un cas totalment diferent perquè es tracta d’equipaments públics i de ciutat. Sempre hem dit que volem que als barris passin coses que interessin a tota la ciutat i no només al barri i aquests veïns el que volen és incidir, hi tenen dret però creiem que el procés participatiu que s’està seguint és el correcte. El Triangle té prou espai com per acollir un equipament esportiu i algun altre ús en el que haurem de treballar amb les associacions veïnals. Però no cal oblidar altres equipaments veïnals que es faran com el de Camí de la Serra sota habitatge dotacional o els de la pastilla de l’Abanderado. Es pot donar per fet que a Mataró no hi haurà macro-prostíbuls?Crec que sí, hem fet tot el que podem fer segons ens deixa la llei. Necessitem una regulació seriosa que no deixi els ajuntaments sols davant la prostitució, el debat de la regulació s’ha de tenir ja. Del macro-prostíbul el que espantava era el tamany, perquè l’ubicació no era ciutadana. Nosaltres no volem aquest tipus de negoci i hem treballat a través del planejament urbanístic, que és l’eina més potent que tenim. Nosaltres hauríem pogut fer una ordenança abans, és cert, però no una que prohibís la prostitució perquè el decret de la Generalitat. Acaba l’any com a imputat pel tema de Can Fàbregas.I darrera d’això hem perdut un any en l’arribada del Corte Inglés.
Per culpa de qui?Dels que ens han portat als tribunals, està clar. Tot i que hi ha qui no ens ha dut als tribunals i podrien haver tingut un altre posicionament i no l’han tingut. La querella es va presentar a finals del 2009 i estem allà mateix. S’han fet tots els passos i estem allà mateix. Estem jugant amb un factor que generaria ocupació immediatament, tant en el procés de construcció com després amb l’obertura del Corte Inglés. Que els hi preguntin als veïns i comerciants de la zona, cada vegada que passo per allà em pregunten quan arribarà. Estem parlant de 1.000 llocs de treball, jugar amb això és greu...Perilla El Corte Inglés?Volem creure que no, tot i que al maig caduca el contracte que vam signar. I jo sempre ho he dit: si aquí el gran mal és que l’Alcalde estigui imputat, estic disposat a acceptar-ho tot i que estic convençut que les coses s’han fet bé, que sigui el mal menor. Però que ens deixin tirar endavant l’obra. El Corte Inglés ens ha dit per activa i per passiva que vol venir, ara toca esperar que el jutge prengui la decisió de donar llum verda a tot plegat.Del 2010 digui’m un moment bo i un de dolent?De moments bons hi ha hagut la inauguració del TecnoCampus o el Museu Bassat però a mi m’emocionen coses més petites com la inauguració del CAP de la Llàntia o la reurbanització del Carrer Burriach. De dolent em quedo amb una querella injusta que m’ha fet anar als jutjats per primera vegada des que vaig inscriure la meva filla al registre civil, no hi tinc costum i no és agradable que t’imputin per una querella criminal.Hi va anar enfadat o espantat?Astorat. No entenia què hi feia jo allà. Les decisions polítiques s’han de resoldre amb instruments polítics, n’estic convençut.A la carta als Reis hi posem feina?Sí, cal fer copiar i enganxar. Aquesta ciutat sense feina no és res i cal demanar feina, feina i més feina.
